Operació ‘Llamera‘

• Més de 350 funcionaris de l'Agència s'han personat en 88 locals situats en 15 CA

• L'operació ha suposat l'inici d'actuacions inspectores en relació amb 84 societats i 37 persones físiques vinculades

• Les actuacions se sumen a l'enviament de ‘cartes avís’ i a la realització de visites de l'Àrea d'Inspecció a unes altres empreses del mateix sector

16 de novembre de 2023.- L'Agència Tributària ha iniciat durant el dia d'ahir una actuació coordinada en 15 comunitats autònomes contra el frau fiscal en el sector del comerç de fusta. L'operació, denominada ‘Llamera’, implica l'inici de comprovacions inspectores a 84 societats i 37 persones físiques vinculades (socis, administradors i persones de l'entorn familiar).

L'operació ‘Llamera’, coordinada pel Departament d'Inspecció de l'Agència Tributària, ha comptat amb la participació de més de 350 funcionaris (més de 320 de l'Àrea d'Inspecció, incloent personal de les Unitats d'Auditoria Informàtica, i més d'una trentena de funcionaris del Servei de Vigilància Duanera de l'Agència), així com amb el suport d'agents policials.

El dispositiu desplegat ahir ha permès la personació en 88 locals de les societats inspeccionades que es troben situats a Andalucía (7), Aragón (6), Astúries (2), les Balears (1), les Canarias (9), Cantabria (2), Castilla-La Mancha (2), Castilla y León (6), Catalunya (8), Extremadura (1), Galícia (12), Madrid (8), La Rioja (1), Murcia (2) i Comunitat Valenciana (21).

Aquesta operació té com a objectiu la comprovació de societats dedicades a la comercialització de la fusta – inclosos productes derivats, com portes, bigues, taulers, etc.– en les quals s'han analitzat una sèrie d'indicis de l'existència d'economia submergida i frau fiscal.

Aflorament de vendes ocultes en el patrimoni dels socis

Dins el conjunt de contribuents analitzats s'han identificada societats socis dels quals presenten riscos d'increments patrimonials no justificats, increments que podrien deure's a vendes ocultes de l'entitat que s'estiguessin materialitzant en increments patrimonials dels seus socis. Aquest risc afecta als socis de més de la meitat de les societats que s'han començat a inspeccionar.

A l'hora de realitzar la selecció d'empreses a comprovar també s'ha tingut en compte que moltes de les persones físiques vinculades ostenten signes externs de riquesa que podrien constituir indicis d'ocultació d'ingressos, com el lloguer de caixes de seguretat o en algun cas la utilització de targetes bancàries personals amb fortes despeses.

Al seu torn, i tal com estableixen les Directrius del Pla de Control de 2023, a l'hora de dissenyar aquesta operació s'ha prestat especial atenció a l'ús intensiu de l'efectiu com modalitat de cobrament.

En el cas de les societats en comprovació, el sota pes del cobrament mitjançant targeta ve donat per les pròpies característiques del comerç majorista, on bona part dels ingressos es reben per transferència.

Tanmateix, en algunes d'aquestes societats es dona la circumstància de què el pes dels diners en efectiu ingressat en comptes bancaris també era especialment sota, de manera que més enllà dels cobraments realitzats per transferència, que hauran de ser revisats a partir d'ara després de les personacions, s'analitzarà la importància en aquests casos dels ingressos en efectiu no ingressats en comptes que puguin haver estat utilitzats per les societats inspeccionades per realitzar, al seu torn, pagaments en ‘B.’

En l'anàlisi prèvia també es va poder analitzar el cas de diverses societats subjectes a comprovació on els cobraments amb targeta i l'efectiu ingressat en comptes ja suposaven a prop del 80% de la facturació declarada. Per tant, hi ha clars indicis de què, en sumar, al seu torn, les transferències rebudes i l'efectiu no ingressat en comptes, la facturació real estaria superant clarament a la declarada.

Les personacions i el frau fiscal

Mitjançant personacions com les realitzades en aquesta operació l'Agència aconsegueix accedir a informació de vital importància per a la realització de la tasca inspectora (documentació i informació comptable o auxiliar real existent, inclosos els sistemes informàtics de processament de la informació). Ara, en el marc de les inspeccions obertes i que se seguiran desenvolupant en els propers mesos a partir d'aquesta obtenció de proves inicial, s'analitzarà tota la documentació obtinguda.

L'experiència d'operacions similars dutes a terme amb anterioritat ha posat de manifest que aquest sistema d'actuació permet una lluita més efectiva contra l'economia submergida o qualsevol altra incompliment susceptible de regularització.

Les Directrius del Pla de Control de 2023 recalquen en la necessitat de presència de l'Agència Tributària en empreses de sectors i models de negoci en els que s'apreciï un risc d'existència d'economia submergida. Aquesta operació, a més, ve acompanyada de l'enviament de ‘cartes avís’ a unes altres empreses del mateix sector i la realització de visites de l'Àrea d'Inspecció per al control ‘in situ ’d'obligacions formals i registrals.  

Les macrooperacions sectorials

Amb l'operació ‘Llamera’ són ja 23 les macrooperacions sectorials coordinades desplegades per l'Agència en l'última dècada, amb un resultat fins a tancament de l'any passat de més de 2000 expedients finalitzats i ingressos per un import de 386 milions d'euros. Aquest tipus d'actuacions, a més de facilitar la detecció i regularització del frau fiscal, permeten transmetre un missatge dissuasiu als col·lectius involucrats en aquestes pràctiques, que tenen impacte en les arques públiques i distorsionen greument la competència en el propi sector afectat.