Saltar al contingut principal

L'Agència Tributària llança una operació contra l'activitat en 'B' de distribuïdors de productes xinesos en polígons d'11 CC.AA.

Operació ‘Drac’

  • Més de 370 funcionaris de l'Agència Tributària escorcollen 61 locals en punts clau per a la introducció de mercaderia asiàtica a Espanya com Cobo Calleja (Madrid), El Carrús (Alacant) o Badalona Sud (Barcelona)
  • Les actuacions d'Inspecció, avalades per personal dels Equips de Frau Organitzat de l'ONIF, Auditoria Informàtica i Vigilància Duanera, suposen l'inici de comprovacions a 66 societats i 6 persones físiques
  • Després de sis mesos d'investigacions i l'anàlisi de multitud d'inspeccions prèvies, s'ha concretat una operació a gran escala contra el frau fiscal sobre empreses que estan declarant un marge de beneficis fins a 20 vegades menor que el real al sector de la importació i distribució  de productes asiàtics

 

8 de juny de 2017.- L'Agència Tributària ha posat en marxa el dia d'avui una operació coordinada a nivell nacional contra el frau fiscal i l'economia submergida en el sector de la importació, distribució i venda de productes procedents de la Xina i altres activitats complementàries.La denominada operació ‘Drac’ implica l'inici d'actuacions inspectores sobre 66 societats i 6 persones físiques en paral·lel al registre de 61 naus situades en polígons d'11 Comunitats Autònomes que són punts clau per a la introducció a Espanya de mercaderia procedent d'Àsia, cas de Cobo Calleja (Fuenlabrada, Madrid), El Carrús (Elx, Alacant) i Badalona Sud (Barcelona), entre altres.

El dispositiu d'entrada i registre, que es prolongarà, almenys, durant tot el dia d'avui, compta amb la participació de més de 370 funcionaris de l'Agència Tributària, incloent personal de l'àrea d'Inspecció, Equips de Frau Organitzat de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), Unitats d'Auditoria Informàtica i agents de Vigilància Duanera, amb la col·laboració a determinades zones de Policía Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra.

Les actuacions s'han iniciat per personació de la Inspecció Tributària a les seus dels obligats tributaris a fi d'accedir directament a la documentació i informació comptable i auxiliar real, inclosos els sistemes electrònics de processament de la informació.En tractar-se d'actuacions de caràcter administratiu, no impliquen detencions.

Beneficis declarats 20 vegades inferiors als del sector

L'operació ‘Drac’ té el seu origen en el dilatat coneixement, per part de l'Agència Tributària, a partir de multitud d'inspeccions i investigacions efectuades en els últims anys, dels esquemes d'activitat en ‘B’ que es venen utilitzant al sector de la importació, distribució i venda de productes asiàtics, i que van portar a la determinació d'enfocar el control d'aquestes activitats des d'una òptica global, a partir de l'èxit d'anteriors operacions sectorials a nivell nacional en diferents sectors d'activitat.

En aquest sentit, ha resultat molt rellevant l'aportació de l'ONIF en la clarificació de la complexa mecànica defraudatoria existent en aquest sector, i en particular les experiències adquirides en l'operació de novembre de 2014 denominada ‘Juguetes’, en relació amb les mecàniques d'introducció i importació de mercaderies sense declarar o declarant a baix cost, per mitjà de mitjancers especialitzats.

En concret, les societats afectades per l'operació ‘Drac’ venien declarant un marge d'explotació (beneficis sobre xifra de negocis) de tot just l'1,7% de mitjana, 20 vegades inferiors als estimats per al conjunt del sector, ja que les investigacions prèvies venen a determinar que el marge real en l'activitat d'importació i distribució d'aquest tipus de productes ronda el 40%.

Moltes d'aquestes empreses realitzaven operacions milionàries i ampliaven el seu negoci mentre declaraven pèrdues de manera sistemàtica.Al  seu torn, en inspeccions prèvies a altres empreses del sector que es van analitzar com antecedents d'aquest operatiu, es va poder comprovar que el 70% de totes les vendes i compres eren en ‘B’, proporció pràcticament coincident amb la de l'ús d'efectiu.

Comptes ‘pastera’ i factures falses de suport

Les investigacions prèvies han permès constatar l'existència d'un intens moviment d'efectiu que és ingressat en comptes bancaris que els investigadors denominen ‘pastera’, ja que serveixen d'instrument perquè diferents empresaris del sector, sense necessitat d'estar connectats entre si, enviïn importants remeses d'efectiu, tant als seus proveïdors a la Xina, com a altres comptes dels mateixos empresaris al seu país d'origen.

També havien comprovat els investigadors, a partir de l'estudi de les compres de particulars i detallistes en aquests polígons, l'existència d'una doble operativa d'aquestes empreses en relació amb la seva facturació.D'una banda, quan els seus clients no els exigien factura, directament venien en ‘B’. Per un altre, quan realitzaven vendes a botigues i negocis que declaraven correctament, compensaven el ‘sobrecost’ dels impostos generats per aquestes vendes ‘oficials’ mitjançant la provisió de factures falses per incrementar fictíciament els seus costos.

Compres massives en efectiu

Alhora, en alguns dels polígons objecte d'aquesta actuació s'ha detectat que nombrosos empresaris minoristes i distribuïdors acudeixen personalment a carregar mercaderia amb els seus cotxes particulars o petites furgonetes, efectuant en efectiu una part significativa dels pagaments i eludint així el que seria una activitat comercial ordinària, amb comandes seguides d'enviaments al client i posterior pagament bancari d'aquestes comandes.

La raó d'aquesta manera de procedir no és cap altra que l'avantatge que obtenen aquests clients en el preu dels productes, avantatge que, en part, és conseqüència del baix preu inicial en la importació però que, especialment, es deu a la falta de pagament dels impostos directes i especialment d'IVA que grava aquestes operacions.No és estrany que els pagaments es produeixin en efectiu fins i tot per imports superiors al màxim de 2.500 euros que admet la normativa.

Aquesta situació ha portat que, juntament amb el dispositiu principal desplegat a l'interior dels locals objecte dels registres i inspeccions, se sumi un segon dispositiu de control paral·lel, mitjançant el qual es procedeix a identificar els transports de mercaderies que tenen per origen i destinació el polígon, amb la finalitat de verificar la possible existència de mercaderies comprades o venudes en ‘B’ i activitats il·lícites en el transport.

Cap a un reajustament integral del sector

Amb tots aquests antecedents, i després de sis mesos d'investigacions sobre el col·lectiu seleccionat, es va posar en marxa el dispositiu d'entrada i registre de l'operació ‘Drac’, que afecta 61 locals de les societats inspeccionades en 11 Comunitats Autònomes:Andalusia (11), Aragó (1), Astúries (1), Balears (2), Canàries (3), Castella i Lleó (4), Catalunya (13), Extremadura (1), Galícia (7), Madrid (8) i Comunitat Valenciana (10).

Els investigadors de l'Agència Tributària  estimen que els polígons afectats per les actuacions distribueixen més del 50% de totes les mercaderies que entren a Espanya procedents de la Xina en diversos segments dels sectors del tèxtil, calçat, joguines, petit parament i papereria, entre altres.

L'objectiu d'aquestes actuacions no pretén ser, exclusivament, la regularització puntual de les empreses inspeccionades, sinó també conscienciar d'una forma permanent als empresaris del sector que aquesta forma irregular de funcionament no pot continuar, i que l'Agència Tributària ha emprès una campanya de seguiment global de les declaració fiscals del col·lectiu.

De fet, si bé aquesta operació s'insereix en el pla de control del frau de 2017, un objectiu rellevant de la mateixa és també evitar que aquesta manera d'actuar persisteixi, induint els empresaris del sector a uns millors comportaments fiscals.Per a això, està previst visitar addicionalment altres comerços del mateix àmbit, amb la finalitat de verificar la seva forma de facturació i cobrament, aprofitant l'experiència prèvia de l'operació ‘Drac’ en relació amb diverses magnituds de l'activitat, com les seves ràtios reals, estructures de costos, maneig de l'efectiu, canals d'aprovisionament i formes de pagament a professionals i treballadors.L'evolució del comportament tributari del col·lectiu en els pròxims trimestres serà pres en consideració a l'hora de definir futurs plans de control sobre el mateix.