III.2.3.2. Constitució i autorització

El fiador haurà d'estar establit en la Part contractant en la que es constituïsca la garantia i estar autoritzat per les autoritats duaneres que exigixen la garantia.

Esta autorització serà conforme a les disposicions en vigor al país de què es tracte. Per tant, la relació jurídica general entre el fiador i les autoritats competents estarà determinada pel Dret nacional en el marc general de les normes de trànsit.
En la Unió, el fiador no ha de ser autoritzat per les autoritats duaneres, llevat que siga una entitat de crèdit, una institució financera o una companyia d'assegurances acreditades en la Unió de conformitat amb les disposicions vigents del Dret de la Unió.

Les autoritats duaneres poden denegar l'autorització a un fiador que no oferisca seguretat per a afrontar el pagament de l'import del deute (duanera) dins del termini exigit.

El fiador haurà de triar un domicili a l'efecte de les notificacions a cada un dels països on la seua garantia gaudisca de validesa o, en cas que la legislació d'un país no contemple disposició alguna en aquell sentit, haurà de procedir al nomenament d'un representant. El domicili a l'efecte de les notificacions proporciona al fiador un lloc d'activitat, registrat de conformitat amb la legislació del país, a què les autoritats competents poden dirigir per escrit totes les formalitats i tràmits relatius al fiador amb efectes jurídicament vinculants. El representant del fiador podrà ser una persona física o jurídica nomenada per ell.

L'anterior garantix que les comunicacions escrites dirigides al fiador i les diligencies judicials en les que estiga involucrat puguen ser-li remeses de manera verificable en qualsevol país on es puga originar un deute (duanera) a causa de les mercaderies que circulen a l'empara del règim de trànsit.