VIII.2.2.1. Situacions de sostracció

En principi, totes les situacions en què les duanes ja no puguen garantir que s'observen les normes duaneres o, si escau, unes altres disposicions aplicables a les mercaderies podran incloure's en la noció de «sostracció» (vegeu la secció VIII.2.1.1.1).

Les situacions que donen origen a la sostracció de les mercaderies al règim de trànsit o a la vigilància duanera seran, en particular:

1. La no presentació de les mercaderies en la duana de destí o a un destinatari autoritzat, en particular, les situacions en què:
   • totes les mercaderies o una part d'elles hagen sigut robades o desapareguen durant el transporte ⟨«falta de mercaderies» (79)⟩;
   • s'haja falsificat la prova de la presentació de les mercaderies en la duana de destí;
   • el transportista lliure directament les mercaderies a un destinatari que no siga el destinatari autoritzat;
   • unes altres mercaderies hagen sigut substituïdes per totes les mercaderies declarades o una part d'elles.
2. La substitució d'una operació de trànsit/estatut duaner de les mercaderies (per exemple, la declaració de trànsit comuna/de la Unió T1 se substituïx per una declaració de trànsit comuna/de la Unió T2 o per un estatut duaner de mercaderies de la Unió provat per un document T2L o T2LF, o equivalent, com les lletres «C» o «FL» en un document aeri o marítim).

(79) En la Unió, de conformitat amb el que disposa l'article 124 del CAU i l'article 103 de l'AD, el deute es considerarà extingida quan les mercaderies que no pertanyen a la Unió incloses en un règim de trànsit hagen sigut robades, sempre que estes mercaderies es recuperen en un breu espai de temps i es reposen en la seua situació duanera inicial en l'estat en què es trobaren en el moment del robatori.