VIII.3.3.2. Intercanvi d'informació i cooperació amb vista a la recaptació

Article 13 bis del Conveni
Apèndix IV del Conveni
Directiva 2010/24/UE del Consell

Llevat que siga possible determinar immediatament i sense ambigüitat el lloc efectiu on s'haja produït el fet (sostracció, incompliment d'una obligació o d'una condició) que haja donat origen al deute, la determinació de l'autoritat competent es farà a partir de supòsits.

Article 118, paràgraf primer, de l'apèndix I del Conveni
Article 165, apartat 2, de l'AE
Article 118, paràgraf segon, de l'apèndix I del Conveni
Article 165 de l'AE

Els països hauran de prestar-se assistència mútuament, no només en la fase de recaptació pròpiament dita, sinó també abans, en la fase de determinació de l'autoritat competent a l'efecte d'esta recaptació. Açò suposarà l'aplicació efectiva de les normes per a informar al titular del règim de què no s'ha completat el seu règim i del procediment d'investigació (vegeu la part VII).

A més, tal assistència mútua haurà de mantindre's una vegada que s'hagen determinat les autoritats competents per a la recaptació. Esta autoritat haurà de mantindre informada a la duana de partida i a la duana de garantia de les accions empreses per a recaptar el deute mitjançant la «Notificació d'execució de la recaptació» (IE152). A este efecte, els comunicarà en particular els actes jurídicament importants que tinguen relació amb l'acció de recaptació (acció per al processament, execució, pagament).

La llesta d'autoritats responsables de la recaptació en cada país es troba en la pàgina principal d'Europa «Transit-COL» (http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds2/col/col _inici.jsp? Lang=en) en el cas dels moviments NCTS i en l'annex VIII.8.1 en el cas dels moviments iniciats d'acord amb el procediment de continuïtat de les activitats.

Tal intercanvi d'informació resultarà més necessari si cal quan l'autoritat definida com competent per a la recaptació no siga l'autoritat del país de partida competent per a iniciar i fer un seguiment del procediment d'investigació. En este cas interessarà, per una part, que l'autoritat que inicie el procediment d'investigació puga estar segura de què es tindran efectivament en compte els seus possibles resultats per a determinar l'autoritat competent per a la recaptació. Això haurà d'evitar un cúmul d'accions de recaptació per al mateix deute o retards en les notificacions al deutor i al fiador que puguen conduir a pèrdues de recursos. Açò, d'altra banda, serà vàlid si les autoritats d'un país de destí o un país de pas consideren que tenen —incluso abans de la recepció d'un avís d'investigació o independentment de ello— elements (proves de fets que donen origen a un deute o descobriment de mercaderies en situació de generar un deute) que permeten establir la seua competència en matèria de recaptació.