La residència de les persones físiques
Normativa interna
Normativa:Article 6 Llei IRNR
S'entén que una persona física té la seua residència habitual a Espanya quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:
Que romanga a Espanya més de 183 dies durant l'any natural.Per a determinar este període de permanència es computen les seues absències esporàdiques, tret que acredite la seua residència fiscal en un altre país.En el supòsit de països o territoris qualificats com a paradís fiscal(1), l'Administració tributària pot exigir que prove la permanència en l'esmentat paradís fiscal durant 183 dies en l'any natural.
Per a determinar el període de permanència no es computaran les estades temporals a Espanya que siguen conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions Públiques espanyoles.
Que raga en Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interés econòmic, de forma directa o indirecta.
Així mateix, es presumirà, tret de prova en contrari, que un contribuent té la seua residència habitual a Espanya quan, d'acord amb els criteris anteriors, residisquen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que d'ell depenguen.
A més, les persones físiques de nacionalitat espanyola que acrediten la seua nova residència en un paradís fiscal(1), seguiran tenint la condició de contribuents per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, tant en el període impositiu en què efectuen el canvi de residència com en els quatre períodes impositius següents.
Una persona física serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.
Nota (1):Amb efectes des de l'11 de juliol de 2021, les referències efectuades a paradisos fiscals s'entenen efectuades a la definició de jurisdicció no cooperativa (Annex IV).
Supòsits especials
Tenen la consideració de contribuents del IRPF les persones físiques de nacionalitat espanyola, el seu cònjuge no separat legalment i fills menors d'edat, que tinguen la seua residència habitual a l'estranger, per la seua condició de:
Membres de Missions Diplomàtiques espanyoles, comprenent tant el cap de la missió com els membres del personal diplomàtic, administratiu, tècnic o de servicis de la mateixa.
Membres de les Oficines Consulars espanyoles, comprenent tant el cap de les mateixes com al funcionari o personal de servicis a elles adscrits a excepció dels vicecònsols honoraris o agents consulars honoraris i del personal dependent de les mateixes.
Titulars de càrrec o ocupació de l'Estat espanyol com membres de les delegacions i representacions permanents acreditades davant d'organismes internacionals o que formen part de delegacions o missions d'observadors a l'estranger.
Funcionaris en actiu que exercisquen a l'estranger càrrec o ocupació oficial que no tinga caràcter diplomàtic o consular.
No obstant això, estos supòsits no seran d'aplicació quan:
Les persones relacionades anteriorment no siguen funcionaris públics en actiu o titulars de càrrec o ocupació oficial i tingueren la seua residència habitual a l'estranger anteriorment a l'adquisició de qualsevol de les circumstàncies abans esmentades.
En el cas dels cònjuges no separats legalment o fills menors d'edat, quan tingueren la seua residència habitual a l'estranger anteriorment a l'adquisició pel cònjuge, el pare o la mare, de les condicions enumerades anteriorment.
Conveni i doble residència
Als convenis per a evitar la doble imposició subscrits per Espanya, per a definir una persona com a resident d'un Estat, es fa remissió a la legislació interna de cada Estat.Tenint en compte que cada Estat pot establir criteris diferents, dos Estats poden coincidir a considerar una persona resident.
En estos casos, els convenis establixen, amb caràcter general, els següents criteris per a evitar que una persona siga considerada resident en els dos Estats:
Serà resident de l'Estat on tinga un habitatge permanent a la seua disposició.
Si tinguera un habitatge permanent a la seua disposició en ambdós Estats, es considerarà resident de l'Estat amb què mantinga relacions personals i econòmiques més estretes (centre d'interessos vitals).
Si així no poguera determinar-se, es considerarà resident de l'Estat on visca habitualment.
Si visquera habitualment en ambdós Estats o no ho fera en cap d'ells, es considerarà resident de l'Estat del que siga nacional.
Si, finalment, fora nacional d'ambdós Estats, o de cap, les autoritats competents resoldran el cas de comú acord.
Acreditació de la residència fiscal
La residència fiscal s'acredita mitjançant certificat expedit per l'Autoritat Fiscal competent del país que es tracte.El termini de validesa dels esmentats certificats s'estén a un any.
Una persona pot tindre permís de residència o residència administrativa en un Estat i no ser considerada resident fiscal en el mateix.