1.III.3. Menor nombre de controles físics i documentals
Este avantatge és aplicable als titulars de AEOC i AEOS.
L'article 38, apartat 6, del CAU i l'article 24, apartat 1, de l'AD CAU, disposen que els AEO estiguen subjectes a menys controles físics i documentals que els altres operadors econòmics pel que fa als controles duaners i en funció del tipus d'autorització concedida. No obstant això, les autoritats duaneres poden optar per controlar els enviaments d'un AEO a fi de tindre en compte una amenaça específica, o les obligacions de control disposades en una altra normativa de la Unió (p. ex., en matèria de seguretat dels productes, etc.).
Al mateix temps, també existixen exemples en els que l'estatut de AEO es té en compte favorablement fins i tot per a uns altres controles. (6)
D'altra banda, és important que es distingisca entre els controles relacionats amb la protecció i la seguretat i els relacionats amb l'aplicació d'unes altres mesures disposades en la legislació duanera.
Açò significa que només els AEOS seran objecte de menys controles físics i documentals en relació amb la protecció i la seguretat, mentre que els AEOC seran objecte de menys controles físics i documentals en relació amb unes altres mesures previstes en la legislació duanera. S'inclouen ací un menor nombre de controles en el punt d'importació o exportació i la possibilitat que tals estatuts es tinguen en compte també en els controles posteriors al despatx de duana.
Per a beneficiar-se d'este avantatge s'ha d'introduir en els sistemes de gestió de riscos duaners una qualificació de risc menor. En qualsevol cas, encara que tal qualificació de risc menor obeïsca al fet que l'estatut de AEO sempre es té en compte favorablement, el nivell de reducció pot variar depenent del paper i la responsabilitat del AEO en la cadena de subministrament de què es tracte.
Ha de tindre's en compte també que este avantatge està relacionada amb l'avaluació global de risc efectuada respecte d'una determinada transacció. En este sentit, encara que l'estatut de AEO sempre es considerarà per a obtindre un tractament favorable, uns altres indicadors de risc, com el país d'origen o d'altres, poden suscitar la necessitat d'efectuar algun control.
Tenint en compte els principis generals referits, a continuació s'oferixen diversos exemples de situacions possibles:
Declaració sumària d'entrada (DSE):
En la majoria dels casos, els requisits i les responsabilitats associats a la presentació d'una DSE concernixen al transportista. En cas que este siga la persona que presenta la DSE i titular d'un AEOS, li assistirà directament el dret a rebre qualificacions de risc inferiors una vegada que els seus sistemes i procediments en matèria de seguretat del transporte, els seus socis comercials i els seus empleats hagen sigut examinats per les autoritats duaneres. Si, a més del transportista, també el destinatari és titular d'un AEOS, el nivell de controles pot reduir-se addicionalment.
D'altra banda, si l'expedidor declarat també és titular d'un certificat de AEO equivalent expedit per una autoritat duanera en un país tercer i reconegut per la UE d'acord amb un acord de reconeixement mutu (vegeu la part 1, secció V, i la part 6 d'aquestes Orientacions), totes les parts declarades en la DSE, incloses les que disposen d'informació directa de les mercaderies de què es tracte, hauran de sotmetre els seus sistemes de protecció i seguretat a la verificació realitzada per les autoritats duaneres, ja siga a la UE o mitjançant un procés equiparable a càrrec de les autoritats duaneres del país tercer en qüestió. D'esta manera es contribuirà a optimitzar la seguretat en la cadena de subministrament d'extreme a extreme i es propiciarà un nivell encara major de reducció dels controles en matèria de protecció i seguretat.
Poden existir també casos en els que les dades necessàries per a les DSE es presenten mitjançant una declaració en duana (p. ex., per a activitats de trànsit). El nivell de reduccions s'avalua de la mateixa manera, tenint en compte quins són les funcions i les responsabilitats dels agents interessats. Per exemple, quan un transitari titular d'un estatut de AEO és l'obligat principal en una declaració en duana de trànsit amb el conjunt de dades per a la DSE, el tipus d'autorització ha de considerar-se en primer lloc. En cas que el transitari siga titular d'un AEOC, les qualificacions de risc relacionades amb el procediment duaner en qüestió podran reduir-se en conseqüència, ja que en la declaració en duana de trànsit tradicional el transitari és l'obligat principal. Este assumix la responsabilitat (fins i tot financera) relativa a les mercaderies transportades i a l'exactitud de la informació aportada, així com al compliment de les normes de trànsit des de l'oficina de partida fins la de destí.
No obstant això, per a les reduccions de qualificacions de risc relacionades amb els controles de protecció i seguretat, l'obligat principal haurà de ser el titular d'un AEOS.
Convé assenyalar que els nous requisits en matèria de dades per a la DSE i les noves disposicions en matèria d'arxive implicaran a diferents agents de la cadena de subministrament estatut del qual de AEO s'haurà de tindre en compte. Tanmateix, este nou règim no s'aplicarà fins que el nou ICS 2.0 estiga operatiu.
Declaració en duana amb dades de protecció i seguretat per a declaracions sumàries d'eixida (DSS) inclosos:
En la majoria dels casos, l'exportador aporta les dades de protecció i seguretat a través de la declaració en duana d'exportació. Per tant, si l'exportador és titular d'un AEOS en general obtindrà un nivell de reduccions superior pel que fa als controles de protecció i seguretat.
Declaracions en duana (dades de protecció i seguretat per a DSE/DSS no inclosos):
El titular d'un AEOC és un agent de duanes i el clienta al que representa no és un AEO. L'agent de duanes AEO presenta una declaració en duana de despatx de lliure pràctica:
En general, les autoritats duaneres han de reduir la qualificació de risc d'acord amb el grau de participació de l'agent de duanes AEO en la representació del seu clienta. Açò dependrà del tipus de representació.
L'assignació d'avantatges ha de veure amb el concepte de «declarant». Cal assenyalar que, de conformitat amb l'article 5, apartat 15, del CAU, un «declarant» és «la persona que presenta una declaració en duana, una declaració de depòsit temporal, una declaració sumària d'entrada, una declaració sumària d'eixida, una declaració de reexportació o una notificació de reexportació en nom propi, o la persona en nom del qual es presenta esta declaració o esta notificació».
En cas de representació directa, l'agent de duanes és un representant directe de l'importador, el que significa que l'agent de duanes actua en nom de l'importador. Així, «el titular de l'estatut de AEO» (l'agent de duanes) i «el declarant» (l'importador) no són la mateixa persona.
Tenint en compte que les autoritats duaneres comproven els tràmits i procediments duaners de l'agent de duanes, el seu estatut de AEO haurà de considerar-se positivament. No obstant això, també haurà de tindre's en compte que, en este cas, el responsable de la precisió de la informació consignada en la declaració en duana, de l'autenticitat dels documents presentats i del compliment de totes les obligacions relatives a l'entrada de les mercaderies en qüestió d'acord amb el procediment de què es tracte és el declarant (l'importador que no és AEO), i no el titular de l'estatut de AEO.
En cas de representació indirecta, l'agent de duanes titular de l'estatut de AEO actua en nom propi. És el «declarant», i les autoritats duaneres han verificat els procediments que ha establit per a assumir les responsabilitats consignades en l'article 5, apartat 15, del CAU.
El titular d'un AEOC és importador i treballa amb un agent de duanes que no és AEO. L'importador presenta una declaració en duana de despatx de lliure pràctica:
La gestió del risc ha de tractar-se igualment de conformitat amb el grau d'intervenció de l'agent de duanes en les gestions del seu clienta amb les autoritats duaneres.
(6) Reglament (CE) núm. 1276/2008 de la Comissió, de 17 de desembre de 2008, sobreu el control físic de les exportacions de productes agrícoles que es beneficien d'una restitució o d'uns altres imports. (Tornar)