2.V.5.1. Disposicions generals
Soci comercial és el terme utilitzat per a descriure una entitat comercial amb la que una altra entitat comercial manté alguna forma de relació empresarial per al benefici mutu d'ambdues. A l'efecte dels AEO, tenen rellevància els socis comercials amb participació directa en la cadena de subministrament internacional.
A tots els operadors econòmics de la cadena de subministrament situats entre l'exportador/fabricant i l'importador/comprador se'ls pot considerar socis comercials entre si, depenent de la situació en cada cas.
La relació amb els socis comercials pot ser contractual, i en este cas els drets i les obligacions d'ambdues parts s'establixen en un contracte legal. Com a alternativa, pot tractar-se d'un acord poc definit, sense fonamente jurídic, o situar-se en algun punt entre estos dos extrems (en casos en els que existisca documentació, però esta consistisca simplement en una declaració de fets o intencions). Poden establir-se també relacions en les que una de les parts, p.e., una Administració pública propietària i gestora de la infraestructura i les instal·lacions de transporte, determine essencialment els paràmetres del servici que l'altra part, per exemple, un transportista puga acceptar o no, i esta exercisca una influència molt escassa, si no nul·la, en tals paràmetres.
La selecció de socis comercials revestix una importància fonamental i els sol·licitants de l'estatut de AEO han de comptar amb un procés inequívoc i verificable per a abordar-la.
Des de la perspectiva d'un AEO, els socis comercials esmentats en l'article 28, apartat 1, lletra d), de l'AE CAU poden disposar de l'opció de sol·licitar l'estatut de AEO, però si renuncien a ella o s'establixen en un país en el que no siga possible obtindre este estatut, hauran d'aportar dades adequats al seu soci AEO acreditatius de què poden assolir un nivell acceptable en l'àmbit dels estàndards de seguretat i protecció. Lògicament, la situació idònia consistiria en què el màxim nombre de participants en la cadena de subministrament internacional posseïra un estatut de AEO o equivalent concedit per les autoritats competents d'un país tercer amb el que la UE haja celebrat un ARM.