2.V.5.3. Requisits de seguretat en relació amb els socis comercials

L'article 28, apartat 1, lletra d), de l'AE CAU, establix que els nivells de protecció i seguretat relatius als socis comercials es consideraran apropiats si «el sol·licitant ha adoptat mesures que permeten identificar clarament als seus socis comercials i que garantixen, a través de l'aplicació d'arranjaments contractuals adequats o altres mesures adequades d'acord amb el model de negoci del sol·licitant, que aquells socis comercials garantixen la seguretat del seu tram de la cadena de subministrament internacional.»

El AEO és el principal responsable del seu tram de la cadena de subministrament, de les mercaderies que queden baix la seua custòdia i de les instal·lacions que utilitza. Una vegada atorgat, l'estatut de AEO només li correspon a la persona que el va sol·licitar. No obstant això, per a garantir la seguretat de les mercaderies baix la seua protecció, el AEO depén també de les normes de seguretat aplicades pels seus socis comercials. És indispensable que el AEO estiga al corrent de totes les funcions en les cadenes de subministrament dels seus socis comercials i que faça tots els possibles per assegurar-se de què els seus socis comercials complixen els requisits de seguretat del AEO.

Es confia en què tots els sol·licitants s'asseguren de què els seus socis comercials siguen conscients dels seus requisits i obligacions de seguretat i protecció, i en què procuren, quan resulte apropiat i viable d'acord amb la seu model empresarial, disposar d'acords contractuals o altres mesures apropiades per escrit. En este sentit, en cas necessari, a l'establir convenis contractuals amb un soci comercial, el sol·licitant haurà de fer tots els possibles perquè l'altra part contractant avalue i reforceu la seguretat de la seua cadena de subministrament, incloga dades detallats respecte de la manera en què tal avaluació i tal reforce han d'aconseguir-se i aporte proves d'això. La gestió del risc associat als socis comercials és igualment fonamental. Per tant, el sol·licitant ha de conservar la documentació pel que fa al cas que demostre el seu esforç per garantir que els seus socis comercials satisfan tals requisits o, alternativament, que ha emprés accions d'atenuació per a abordar els riscos identificats.

El sol·licitant ha de conéixer qui són els seus possibles nous socis comercials. D'altra banda, una vegada expedida l'autorització, al tindre en compte la possibilitat de nous socis comercials potencials, el AEO ha d'esforçar-se per obtindre informació sobre els aspectes dels negocis dels nous socis potencials que guarden relació amb l'estatut de AEO.

A continuació s'oferixen alguns exemples sobre la manera com el AEO o el sol·licitant podrien reforçar la seguretat de la seua cadena de subministrament:

Col·laborar amb uns altres AEO o equivalents.
Establir, quan resulte convenient i viable d'acord amb la seu model empresarial, convenis contractuals en matèria de seguretat amb els seus socis comercials.
Triar als subcontractistes (per exemple, una empresa de transporte, de carrega, etc.) en funció de la seua observança de determinades normes de seguretat i, de vegades, de requisits internacionals obligatoris aplicables, en particular, si estos subcontractistes ja han sigut autoritzats en el marc d'uns altres règims de seguretat com el d'agent autoritzat (AA) o expedidor conegut (EC).
Incloure en els contractes clàusules que impedisquen al subcontractista ulterior subcontractacions del treball a parts desconegudes en relació amb les quals el subcontractista no puga demostrar que s'apliquen els procediments vigents en matèria d'identificació i garantir les adequades mesures de seguretat. Així hauria d'ocórrer sempre que la carrega àrea o el correu aeri assegurances siguen transportats per un expedidor conegut.
Utilitzar precintes en totes les modalitats sempre que siga possible, a fi de detectar intrusions a través dels punts d'entrada al compartiment de la carrega. Els contenidors carregats han de precintar-se per la part destinada a seu omplit immediatament després que es complete el procés de carrega, amb un precinte d'acord amb la norma ISO 17712.
Sotmetre els contenidors a inspecció en les instal·lacions del subcontractista, la terminal i les instal·lacions del destinatari per tal de comprovar si han sigut precintats correctament.
Estudiar la informació general facilitada pels organismes responsables del registre de les empreses (en la mesura del possible), així com els productes del possible soci (mercaderies perilloses o sensibles, etc.) abans de celebrar acords contractuals.
Dur a terme auditories de la seguretat del soci comercial, o exigir la seua realització per una empresa tercera, a fi d'assegurar-se de què este complisca les seues obligacions i requisits de seguretat.
Sol·licitar, quan resulte convenient i viable d'acord amb la seu model empresarial, una declaració de seguretat que reflectisca els respectius models empresarials, funcions i responsabilitats de les dues parts.

En l'annex 3 a les Orientacions s'adjunta un exemple de declaració de seguretat que pot utilitzar-se en els Estats membres en els casos en els que el sol·licitant desitja satisfer els requisits exposats en l'article 28, apartat 1, lletra d), de l'AE CAU mitjançant una declaració de seguretat d'un determinat soci comercial. No obstant això, si la utilització de tal declaració es tria com un mecanisme adequat i viable d'acord amb la seu model empresarial, el sol·licitant haurà de trobar-se en disposició de garantir que les obligacions que s'hi recullen estan efectivament implantades i que el soci comercial en qüestió les complix.

Utilitzar transportistes i instal·lacions acreditats mitjançant certificats de seguretat internacionals o europees [per exemple, el Codi PBIP i els agents acreditats (AA)].
Establir acords no contractuals a fi de determinar específicament qüestiones d'importància respecte a la seguretat, sobretot quan s'hagen identificat possibles deficiències en una avaluació de seguretat.

Tant les autoritats duaneres com els operadors econòmics han de tindre en compte que les mesures abans referides constituïxen únicament exemples i que esta llesta no és exhaustiva. L'elecció d'una o una altra mesura o d'una combinació de diverses depén en bona part del paper que desenvolupe el soci comercial en la cadena de subministrament i dels riscos associats, així com de la seu model empresarial.

Independentment de les mesures que haja adoptat el sol·licitant per a complir este requisit, és important que existisquen procediments per al seguiment dels acords amb els socis comercials i que es revisen i actualitzen periòdicament.

Quan un sol·licitant o AEO tinguen coneixement de què un dels seus socis comercials operatiu en la cadena de subministrament internacional no complix les normes de protecció i seguretat establides, adoptarà immediatament les mesures pertinents per tal de reforçar, en la mesura de les seues capacitats, la seguretat de la cadena de subministrament.

Pel que fa als enviaments procedents de socis comercials desconeguts, es recomana que el sol·licitant o el AEO adopten mesures apropiades per a atenuar els riscos per a la seguretat relacionats amb l'operació de què es tracte fins assolir un nivell acceptable.

Per exemple, la carrega aèria o el correu aeri procedents d'un soci comercial desconegut respecte del qual no puga demostrar-se el compliment del procediment d'identificació vigent i de les mesures de seguretat pertinents hauran de ser controlats per un agent autoritzat.

Esta recomanació resulta especialment pertinent quan el sol·licitant o el AEO compten amb socis comercials nous o temporals o intervenen en el transporte d'enviaments de volum elevat com en els sectors de la missatgeria postal i urgent.

En cas de subcontractació múltiple, la responsabilitat d'assegurar la cadena de subministrament es transferix del sol·licitant o el AEO (p. ex., un exportador) al seu propi soci comercial (p. ex., un transitari). De fet, el soci comercial és el que es compromet formalment a assegurar les tasques corresponents en nom del sol·licitant o el AEO. En qualsevol cas, si el «subcontractista de primer grau» (p. ex., el transitari) se servix a més d'unes altres parts, haurà de comprovar l'execució de les mesures de seguretat pel següent subcontractista (p. ex., el transportista o un altre transitari posterior).

Si el AEO detecta dificultats de compliment, haurà de posar-se en contacte sense demora amb les autoritats duaneres per a comunicar-se-les.