3.III.4.1. Disposicions generals

Tenint en compte les seues activitats, els diferents operadors econòmics han d'observar normes i reglaments diferents, més enllà dels requisits per a obtindre l'estatut de AEO. En el programa AEO s'intenta considerar i aplicar les normes i certificacions o autoritzacions preexistents, sense incloure el requisit de disposar de certificacions o autoritzacions addicionals per a convertir-se en AEO.

Encara que els operadors econòmics no sempre necessiten tindre l'estatut de AEO per a obtindre l'autorització de simplificació que es facilita d'acord amb les normes duaneres, certes simplificacions exigixen el compliment de determinats criteris AEO o de part dels criteris AEO per a obtindre l'autorització pertinent (vegeu també el punt 1.III.1 d'aquestes Orientacions).

Per tal d'accelerar la tramitació de les sol·licituds i reduir el temps necessari per a l'auditoria, les autoritats duaneres han de fer ús, sempre que siga possible, de la informació que ja posseïsquen sobre els sol·licitants. Tal informació pot procedir concretament de:

les sol·licituds prèvies d'autoritzacions duaneres i els resultats del procés d'autorització;
la informació comunicada prèviament a les duanes o altres autoritats públiques i disponible o accessible per a les primeres;
la informació sobre les auditories duaneres i els resultats d'estes;
els procediments duaners aplicats o les declaracions realitzades pel sol·licitant;
les normes vigents aplicables al sol·licitant i les certificacions o autoritzacions en poder d'este;
els resultats existents de l'avaluació o auditoria realitzada de conformitat amb la legislació de la Unió, en la mesura en què siguen pertinents per a l'examen dels criteris (article 29, apartat 2, de l'AE CAU) i les conclusions existents dels experts pertinents (article 29, apartat 3, de l'AE CAU).

En qualsevol cas, depenent de les circumstàncies concretes i tenint en compte fonamentalment la data a la que correspon la informació en qüestió, és possible que les autoritats duaneres necessiten procedir a un nou examen o procurar la confirmació d'unes altres autoritats a fi de comprovar que la informació seguix sent vàlida (totalment o parcialment).

Es prestarà una atenció especial a aquells casos en els que la legislació dispose el reconeixement automàtic de les normes de seguretat i protecció, a saber:

quan el sol·licitant siga un agent acreditat o un expedidor conegut, es considerarà que es complixen els criteris de seguretat i protecció en relació amb els llocs i les operacions per als quals el sol·licitant haja obtingut l'estatut d'agent acreditat o expedidor conegut en la mesura en què els criteris d'expedició de l'estatut d'agent acreditat o expedidor conegut siguen idèntics o equivalents als establits en l'article 39, lletra e), del CAU [article 28, apartat 3, de l'AE CAU; vegeu també la part 3, secció III, punt 4.2. lletra b), d'aquestes Orientacions];
quan el sol·licitant siga titular d'un certificat de protecció i seguretat expedit sobre la base d'un conveni internacional, una norma internacional de l'Organització Internacional de Normalització o una norma europea d'algun organisme europeu de normalització, aquell certificat es tindrà en compte a l'hora de comprovar el compliment dels criteris de protecció i seguretat. Quan s'haja establit que els criteris d'expedició d'este certificat són idèntics o equivalents als establits en l'article 39, lletra e), del CAU (article 28, apartat 2, paràgraf primer, de l'AE CAU), els criteris es consideraran complits. Quan el sol·licitant siga titular d'un certificat de protecció i seguretat expedit per un tercer país amb el que la Unió haja celebrat un acord que preveja el reconeixement d'este certificat (article 28, apartat 2, paràgraf segon, de l'AE CAU), els criteris es consideraran complits.

Esta disposició només s'aplicarà als certificats expedits per organismes de certificació acreditats⁽¹⁹⁾ o per les autoritats duaneres nacionals.

D'altra banda, existix un gran nombre de normes i certificacions internacionals i nacionals, així com conclusions formulades per experts en el camp de la comptabilitat, la solvència financera o els estàndards de la seguretat i la protecció, que la AEE podrà acceptar d'acord amb l'article 29, apartat 3, de l'AE CAU. En estos casos, la presentació d'un certificat no significa que el criteri AEO corresponent es complisca automàticament, ni que no comprove mai més. Al contrari, correspondrà a l'autoritat duanera competent determinar si es complixen els criteris i, en cas afirmatiu, en quina mesura.

En este context, existixen diversos indicadors que cal considerar per a avaluar si un certificat o una norma són pertinents i substancials i en quina mesura, i si poden resultar d'utilitat en el procediment de sol·licitud de l'estatut de AEO. A continuació figuren alguns de tals indicadors:

Qui ha emés el certificat, o qui és competent per a atorgar la norma? El certificat o l'autorització, els concedix una autoritat, o un tercer? Es troba el tercer acreditat internacionalment?
De quina manera es concedix el certificat o l'autorització? Efectua els controles pertinents alguna autoritat (exemples en la part 3, secció III, apartat 4.2, d'estes Orientacions) mitjançant l'autoavaluació de l'operador, o bé és un tercer independent i acreditat el que s'encarrega de la verificació?
S'ha dut a terme una auditoria sobre el terreny, o només una verificació documental?
Quins motius induïxen a l'operador a sol·licitar el certificat o l'autorització?
S'ocupa l'empresa de realitzar el procés de certificació o autorització, o s'encarrega un consultor empleat per la mateixa?
Són vàlids el certificat o l'autorització per a l'entitat en el seu conjunt, per a un centre determinat o per a un únic procés?
Quan es va emetre el certificat o l'autorització? Quan es va dur a terme l'última auditoria? Quins van anar les conclusions d'esta?

La relació de normes i certificats o autoritzacions coneguts que figura més avall no és exhaustiva. Degut a la diversitat d'activitats dels operadors econòmics, així com a les particularitats nacionals, només s'inclouen els més comuns.

Convé assenyalar que els sol·licitants poden presentar informació sobre totes les normes que complisquen i els certificats o autoritzacions que posseïsquen, amb repercussió en els criteris per a l'obtenció de tal estatut, a l'autoritat duanera competent. A continuació, esta comprovarà si poden tindre's en compte i en quina mesura. El mateix ocorre si l'operador econòmic ha sigut assessorat per una autoritat o institució independent en casos amb influència en els criteris per a l'obtenció de l'estatut de AEO que no donen lloc a una certificació o autorització (p. ex., recomanacions personalitzades de la policia local en matèria de prevenció de delictes sobre el terreny, programes de formació).

També convé assenyalar que per a arribar a ser un AEO no és necessari posseir cap d'estos certificats o autoritzacions ni rebre assessorament de tercers. Si hi ha algun certificat o autorització disponible, poden ser útils per a les autoritats duaneres (vegeu també les Notes explicatives del CAU per a les secciones 3 i 6 relatives al sistema comptable i logístic i als requisits de protecció i seguretat).

Considere's també que sempre serà responsabilitat del sol·licitant demostrar el compliment dels criteris per a l'obtenció de l'estatut de AEO.

⁽¹⁹⁾MLA (Acord de Reconeixement Multilateral) o ARM. Vegeu també www.european-accreditation.org^(Tornar)