3.III.4.2. Certificats i autoritzacions concedits per les duanes o altres autoritats de l'Administració

1. Autoritzacions duaneres ja existents

   Quan un operador econòmic sol·licita un estatut de AEO, hauran de tindre's en compte els restants autoritzacions duaneres que se li hagen concedit amb anterioritat.

2. Certificats atorgats per agències o autoritats d'aviació

   Les autoritats d'aviació autoritzen a les entitats que intervenen en la manipulació de la carrega aèria. Depenent del paper desenvolupat en la cadena de subministrament, les entitats poden obtindre d'estes autoritats l'estatut d'AA o d'EA, mentre que l'expedidor client (ECl) serà designat directament per un AA.

   Els AA són empreses com agències, transitaris o altres entitats que mantenen relacions empresarials amb una companyia aèria i efectuen controles de seguretat reconeguts o prescrits per l'autoritat competent en relació amb les mercaderies, la missatgeria i els paquets i cartes urgents.

   El EC és un expedidor que origina la carrega o el correu per compte propi i procediments dels quals complixen les regles i normes comunes de seguretat en un grau suficient perquè esta carrega o este correu es puguen transportar en qualsevol aeronau.

   En el cas d'un AA o d'un EC, els criteris disposats en l'article 28, apartat 1, de l'AE CAU es consideraran satisfets d'acord amb l'article 28, apartat 3, de l'AE CAU en relació amb les instal·lacions i activitats per a les quals l'operador econòmic haja obtingut l'estatut d'AA o de EC. A diferència del programa de AEO, l'estatut d'AA o de EC sempre es concedix a una determinada ubicació. Cal assenyalar també que en principi l'estatut d'AA o de EC només s'aplica a les mercaderies d'eixida transportades a brode d'aeronaus. En el cas de l'entrada de mercaderies, els processos no s'examinen ni autoritzen.

   La comparació efectuada pels servicis competents de la Comissió en cooperació amb els Estats membres de la UE, entreu els criteris AA, EC i AEO va concloure que en principi els requisits d'estos programes eren comparables en els quatre àmbits següents:

   • seguretat dels edificis;
   • controles d'accés apropiats;
   • seguretat de la carrega;
   • seguretat del personal.

   Així doncs, en els àmbits esmentats és més probable trobar les condicions més comunes i que, per consegüent, es considera que es compliran.

   Per tant, si el sol·licitant d'una autorització AEOS ha rebut ja autorització en qualitat d'AA o EC, caldrà avaluar oportunament si exercix a més altres activitats comercials i, en cas afirmatiu, estes hauran de ser també objecte de control. No ha d'haver-hi un reconeixement automàtic, però al mateix temps ha d'evitar-se un nou control de les mateixes ubicacions i operacions.

   Encara que no existix un reconeixement legal de l'estatut de ECl, es perseguixen objectius similars, pel que la condició de ECl també pot resultar d'utilitat en el procediment d'autorització com AEO.

3. Protecció dels vaixells i de les instal·lacions portuàries (PBIP)

   La OMI ha adoptat com a part del Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana en el Mar (SOLAS), que és obligatori, un codi igualment obligatori i relatiu a la seguretat de les embarcacions i les instal·lacions portuàries: el Codi Internacional per a la Protecció dels Vaixells i de les Instal·lacions Portuàries (Codi PBIP). En ell s'establixen les responsabilitats de les Administracions, les companyies de transporte marítim, els capitans de navili, el personal embarcat, els ports, les instal·lacions portuàries i el personal d'estes respecte de la realització d'avaluacions i anàlisi de riscos, i al desenvolupament, manteniment i millora de plans de seguretat de les empreses de transporte marítim i les seues embarcacions, així com dels ports i instal·lacions portuàries, amb l'objectiu de previndre incidents de seguretat que afecten als vaixells o a les instal·lacions portuàries utilitzades en el comerç internacional.

   Els requisits de seguretat del Codi PBIP comprenen mesures de seguretat física, com les relatives al control d'accés als vaixells i les instal·lacions portuàries, així com al manteniment de la integritat de les mercaderies i les unitats de carrega. Estes mesures han de documentar-se degudament en un pla de seguretat que es presenta a l'Autoritat designada per a la protecció dels vaixells i les instal·lacions portuàries. El pla de seguretat aprovat no només constituïx una ferramenta d'utilitat per a avaluar el criteri de seguretat per a l'obtenció de l'estatut de AEO, sinó que a més, si els elements del pla de seguretat aprovat són idèntics a les condicions de AEO o es corresponen amb estos, serà considerat per l'Administració de duanes un factor de compliment de tals condicions (article 28, apartat 2, de l'AE CAU).

   Encara que als vaixells i instal·lacions portuàries que complisquen els requisits aplicables del Codi PBIP se'ls expediran certificats que acrediten tal compliment, cal assenyalar que el compliment per part de les empreses de transporte marítim de les parts pertinents del Codi PBIP està subjecte a la validació obligatòria per les administracions marítimes nacionals, en col·laboració amb l'Agència Europea de Seguretat Marítima de la UE (EMSA). En este sentit, tal validació autoritzada de l'empresa de transporte marítim haurà de considerar-se també en el context de l'autorització com AEO.

4. Elegibilitat del sistema d'avaluació del crèdit (ECAF) de l'Eurosistema del Banc Central Europeu

   El sistema d'avaluació del crèdit de l'Eurosistema (ECAF) del Banc Central Europeu definix els procediments, normes i tècniques que garantixen el compliment del requisit d'elevada qualitat creditícia impost per l'Eurosistema per a tots els actius de garantia. En l'avaluació de la qualitat creditícia, l'Eurosistema té en compte criteris institucionals i les característiques que garantixen una protecció similar al titular de l'intrument, com ara els avales. En alguns Estats membres, l'elegibilitat la certifica el banc central nacional. La referència permanent de l'Eurosistema per a establir un requisit mínim d'elevada qualitat creditícia es definix en termes d'una avaluació de crèdit d'«A »(s'entén per «A» una qualificació mínima a llarg termini d'«A-» de Fitch o Standard & Poor’s, d'«A3 »de Moody’s o d'«AL »de DBRS).

   Per tant, a l'hora d'avaluar el criteri de solvència financera acreditada també pot tindre's en compte l'avaluació de les agències de qualificació creditícia.

5. La Llei Sarbanes-Oaxley (SOX)

   La SOX és una llei federal dels Estats Units en la que s'establixen noves normes dirigides a la totalitat dels consells d'administració d'empreses públiques, els quadres directius i les empreses de comptabilitat pública d'este país o es reforcen d'altres preexistents. És també aplicable a les empreses de fora dels Estats Units títols dels quals valors es negocien en este país. La SOX inclou fonamentalment disposicions sobre el sistema de control intern relatives als informes comptables i financers i els balanços. Recalca en els requisits relatius a la revelació d'informació i en la responsabilitat dels directius.

   Que una empresa complisca el que disposa la SOX no equival a què satisfaça de manera automàtica els criteris per a l'obtenció de l'estatut de AEO. No obstant això, tal compliment serà un indicador que haurà de considerar-se en l'anàlisi de riscos i en el context de l'autorització com AEO.

6. Programes AEO o similars en tercers països

   En alguns països s'aplica un programa de seguretat i protecció d'acord amb el concepte de AEO del Marco SAFE de la OMA. Encara que no existisca reconeixement mutu entre la UE i el país de què es tracte, el fet que un operador econòmic siga validat o certificat d'acord amb tals programes revestix també importància en el context de l'autorització com AEO, i l'hauran de tindre en compte les autoritats duaneres competents en el procés d'inspecció per a la concessió de l'estatut de AEO.

7. TIR (Transports Internationaux Routiers)

   El Conveni duaner per al transporte internacional de mercaderies a l'empara dels quaderns TIR (Conveni TIR de 1975) es va elaborar baix els auspicis de la CEPE.

   La CEPE s'encarrega del manteniment del Conveni TIR, així com del Manual TIR. El Manual conté, a més del text del Conveni, un gran volum d'informació d'utilitat sobre l'aplicació pràctica del mateix.

   Revestix especial interés a l'efecte de l'autorització com AEO l'accés controlat als procediments TIR, que constituïx un dels pilars del Conveni. De conformitat amb l'article 6 del Conveni TIR, les autoritats competents únicament hauran de donar accés a tals procediments als operadors de transporte que complisquen les condicions i el requisit mínims fixats en l'annex 9, part 2 del Conveni, a saber:

   • experiència i capacitat comprovades per a realitzar activitats en l'àmbit del transporte internacional;
   • situació financera sòlida;
   • coneixement demostrat en l'aplicació del TIR;
   • absència d'infraccions greus o reiterades de la legislació duanera o fiscal;
   • declaració per escrit que reflectisca el compromís de complir la legislació duanera i d'abonar les sumes que es carreguen en cas d'infracció o irregularitat.

   A l'efecte de l'autorització com AEO, pot resultar també d'especial interés l'aprovació de vehicles i contenidors per al transporte per carretera. En el Conveni TIR s'estipula que les mercaderies es transportaran en contenidors o vehicles de carretera compartiments dels quals de carrega es construïsquen de manera que no puga accedir-se al seu interior quan es troben assegurats mitjançant un precinte. Si un contenidor o un compartimente de carrega complixen els requisits del Conveni, les autoritats nacionals pertinents encarregades de l'autorització o la inspecció expedixen els denominats certificats d'aprovació dels vehicles de carretera o dels contenidors.

8. Altres

   Un compliment verificable de les normes i requisits de seguretat establits per organitzacions intergovernamentals, com ara la OMI, la CEPE, la OTIF, la UPU i la OIAC, pot suposar el compliment parcial o total dels criteris per a l'obtenció de l'estatut de AEO, sempre que siguen idèntics o comparables.