3.III.6.2. Anàlisi i auditoria de riscos duaners

Com es va referir en l'apartat anterior, l'operador econòmic és el millor situat per a avaluar els seus riscos i emprendre accions per a abordar-los. El paper de les duanes consistix en la realització d'auditories per a determinar el grau d'eficàcia amb el que l'operador econòmic en qüestió afronta estos assumptes. És conscient el sol·licitant dels riscos més importants i adopta les mesures adequades per a tractar-los?

Per a dur a terme tal avaluació i adoptar la decisió adequada respecte de la concessió o la denegació de l'estatut de AEO, les autoritats duaneres han de:

avaluar el risc de l'operador econòmic;
elaborar un pla d'auditoria adequat basat en el risc;
efectuar l'auditoria;
abordar qualsevol risc inadmissible conjuntament amb l'operador econòmic;
adoptar la decisió apropiada, ja siga de concessió o de denegació de l'estatut de AEO;
procedir al seguiment i, en cas necessari, a la reavaluació de l'operador econòmic de què es tracte.

L'operador econòmic haurà d'adoptar procediments i mesures adequats a escala directiva per a abordar els riscos que guarden relació amb l'autorització com AEO. En este context, ha de ser conscient de què és possible externalitzar «activitats», però no «responsabilitats». En el marc del concepte de AEO, l'operador econòmic ha de tindre estos els riscos associats a les activitats d'externalització, ha d'emprendre accions que els cobrisquen i ha d'aportar dades que acrediten tals actuacions davant les duanes.

Avaluació de riscos d'un operador econòmic específic

Per a les duanes, el primer pas consistix en recollir tanta informació rellevant com siga possible, a fi de comprendre l'activitat empresarial de l'operador econòmic (vegeu la part 3, secció 3.III.1). Una vegada culminada tal tasca, la duana pot procedir a avaluar els riscos, elaborar un pla d'auditoria i portar-la a cap. L'avaluació de totes les àrees de risc relacionades amb l'activitat de l'operador en la cadena de subministrament internacional es realitza de conformitat amb la seu model empresarial, sobre la base de tota la informació disponible. La tasca haurà de desenvolupar-se àrea per àrea, tenint en compte tots els riscos relacionats amb l'activitat de l'operador econòmic que afecten a l'estatut de AEO. En esta etapa es tracta dels riscos determinats sobre la base de tota la informació disponible abans de l'auditoria i de l'existència i l'eficàcia estimades del sistema de control intern en l'organització de l'operador econòmic. Els resultats han d'orientar als auditors en la formulació del pla d'auditoria.

Mapa de riscos i el model COMPACTE de AEO

En la «Guia de gestió del risc» de la OMA, el risc des d'una perspectiva duanera es definix en general com «la possibilitat d'incompliment de la legislació duanera». No obstant això, en el context d'aquestes orientacions pareix millor adoptar un plantejament més ampli i definir el risc com «la probabilitat de què una acció o un succés afecte negativament a la capacitat d'una organització de satisfer els requisits i els criteris d'obtenció de l'estatut de AEO». S'han de tindre en compte dos coses: la primera és la probabilitat de què ocórrega un succés; la segona, la seua repercussió. Per a avaluar la importància del risc en qüestió, sempre s'han de tindre en compte estes dos dimensiones. Estos conceptes poden visualitzar-se amb l'ajuda de la denominada matriu de riscos en el gràfic que seguix:

Un risc no pot eliminar-se mai per complet, excepte si el procés s'avorta plenament. En la matriu es mostra que un risc amb una repercussió alta resultaria inadmissible en totes les situacions, tret de la de probabilitat baixa, mentre que un risc de repercussió mitja seria inadmissible en una situació de probabilitat elevada. Es tracta de reduir el nivell de risc (repercussió/probabilitat) a un nivell acceptable i garantir mitjançant el seguiment que aquella situació no canvie.

Normalment:

si el risc se situa en l'àrea roja, es considera elevat i han d'introduir-se mesures de resposta addicionals per a atenuar el nivell de risc;
si el risc se situa en l'àrea groga, poden proposar-se accions correctives per a desplaçar-ho a l'àrea verda, ja siga atenuant la seua repercussió o reduint la probabilitat de què es produïsca;
si el risc es troba en l'àrea verda, pot prendre's com admissible, però cal considerar la possibilitat de posar en pràctica millores.

Estes dos dimensiones han d'utilitzar-se a més per a prioritzar riscos i preveure les mesures de resposta apropiades.

No hi ha dubte de què la rellevància dels riscos pot diferir en funció de la perspectiva de la part interessada de la que es tracte. Per exemple, un operador econòmic i les autoritats duaneres poden entendre el concepte de seguretat de maneres diferents: l'objectiu de l'operador econòmic pot consistir en assegurar la carrega enfront del risc de robe, mentre que l'interés de la duana se centrarà en protegir als ciutadans i evitar la introducció de mercaderies il·lícites o perilloses en la cadena de subministrament. És important que l'avaluació d'amenaces i riscos efectuada per l'operador econòmic cobrisca tots els riscos per a la seua activitat empresarial relacionats amb l'estatut de AEO, tenint en compte l'abast del concepte de AEO i el paper dels operadors econòmics en la cadena de subministrament internacional d'acord amb el seu model d'activitat.

Com a part del procés, l'operador econòmic no només ha d'adoptar i gestionar les mesures seleccionades adequades, sinó que també ha d'assegurar-se de què estes funcionen, així com de la seua revisió i la seua reavaluació.

Açò significa que l'operador econòmic ha d'efectuar un seguiment periòdic dels processos pertinents, en què comprovarà si els procediments aplicats són adequats per a assegurar el compliment en el terreny duaner, i de la seguretat i la protecció. L'operador econòmic ha de documentar el realitzat, tant per a gestionar les accions de millora com per a acreditar la seua actuació davant les autoritats duaneres.

En resum, l'operador econòmic ha de comptar amb procediments i mesures per a:

establir clarament els actius i objectius en joc (en este sentit, per al AEO, està clar que l'important és fixar l'objectiu de complir la normativa duanera i assegurar la seua cadena de subministrament);
identificar les amenaces que poden posar en perille els actius i objectius exposats;
vigilar de manera contínua si els seus actius corren perille a causa de les amenaces identificades;
avaluar el risc associat al seu paper en la cadena de subministrament internacional d'acord amb el seu model d'activitat empresarial;
cobrir estos riscos emprenent determinades accions i posant en pràctica els procediments adequats; i
ocupar-se del seguiment de l'eficàcia dels procediments adoptats.

Per a obtindre resultats comparables, el procés d'avaluació de riscos ha de basar-se en un model d'anàlisi de riscos reconegut. Es recomana la utilització del model AEO COMPACT⁽²⁰⁾

⁽²⁰⁾AEO Compliment normatiu and Partnership Customs and Trade (TAXUD/2006/1452)^(Tornar)