Operació liderada per la Fiscalia Europea amb la participació de l'Agència Tributària i Policia Nacional

• Es tracta d'una operació desenvolupada a nivell europeu en la que ha participat EUROPOL amb la Policia Nacional i l'Agència Tributària al costat d'autoritats policials de Grècia, França i Bulgària, en què s'estima que l'import defraudat a Europa supera els 700 milions d'euros

• A Espanya la quantitat defraudada ascendix 56 milions d'euros i han sigut detingudes sis persones, a més de cinc investigats no detinguts i s'han dut a terme deu registres en els que s'han intervingut 475.000 euros en efectiu i 490.000 en criptovalores

• Usurpaven la identitat d'empreses espanyoles per a fingir que eren estes mercantils, i no l'organització, les responsables tributàries de les quotes exigibles per les importacions

26 de juny de 2025.- Funcionaris de Vigilància Duanera i ONIF de l'Agència Tributària, en una operació conjunta amb Policia Nacional, liderada per la Fiscalia Europea, en què han participat cossos policials de Grècia, França i Bulgària, han desarticulat una organització criminal dedicada al frau fiscal en la importació de mercaderies des de la Xina que presumptament haurien defraudat a Espanya més de 56 milions d'euros i un total de més de 700 milions d'euros a Europa.

A Espanya han sigut detingudes sis persones i s'han dut a terme deu registres en els que s'han intervingut 475.000 euros en efectiu i 490.000 en criptovalores. Usurpaven la identitat d'empreses espanyoles per a fingir que eren estes mercantils, i no l'organització, les responsables tributàries de les quotes exigibles per les importacions.

La investigació va tindre el seu origen en una denuncia el 2023 per part d'una empresa d'Almeria que, després de rebre un requeriment de l'Agència Tributària reclamant les quotes d'IVA suposadament defraudades, es va adonar de què li havien usurpat la seua identitat mercantil en relació amb operacions intracomunitàries en les que no havia participat. 

L'organització desarticulada es dedicava a la importació de mercaderies, fonamentalment tèxtils, procedents de la Xina sense fer front a les seues obligacions tributàries en matèria d'IVA. Usurpaven la identitat d'empreses espanyoles, que nada sabien d'estes operacions, per a fingir que eren estes mercantils, i no l'organització, les responsables tributàries de les quotes fiscalment exigibles per les importacions. La immensa majoria dels productes eren finalment comercialitzats en diferents basars xinesos.

100 empreses espanyoles usurpades per a cometre el frau

Les mercaderies procedents de la Xina eren adquirides per mercantils búlgares, utilitzades a la manera de pantalla en les que figuraven mers testaferros com a socis i administradors. Estes simulaven operacions de venda a empreses espanyoles, alienes al frau, en alguns casos molt conegudes i que desconeixien estes operacions.

En este sentit, s'han identificat al voltant de 100 empreses espanyoles víctimes de la usurpació de la seua identitat fiscal. Es tracta d'empreses disperses per tota la geografia espanyola.

Una vegada la mercaderia era despatxada en la duana grega, era transportada a Itàlia i des d'allí a diversos països europeus com és el cas d'Espanya. Es convertia així en mercaderia fantasma i difícilment trazable. Finalment, eren comercialitzades per l'organització criminal a basars xinesos assentats en diverses zones espanyoles, destacant especialment el polígon industrial de Cobo Calleja de Fuenlabrada o PICA, en la Carretera Groga de Sevilla.

De fet, l'organització criminal manejava altes quantitats d'efectiu que percebia en pagament per les entregues de la mercaderia. La sucursal de l'organització al nostre país operava a la manera d'empresa logística de transportes, servint-se de vegades per al transporte de l'efectiu dels camions i transportistes per a passar desapercebut.

Operació a nivell europeu a Espanya i d'altres 13 països

La investigació duta a terme per la EPPO, amb el nom en clau ‘Calypso’, comprén 14 països: Bulgària, la Xina, Txèquia, Dinamarca, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia i Espanya. S'han realitzat un total de 101 registres en oficines d'agents duaners, empreses controlades pels grups criminals organitzats baixa investigació, domicilis dels sospitosos i en oficines d'assessores fiscals i representants, advocats, comptadors i empreses de transporte, a Bulgària, Grècia, França i Espanya. Han sigut detingudes deu persones i a més, han confiscat armes de foc i armes blanques en els domicilis de tres sospitosos.

Han confiscat 5,8 milions d'euros (dels quals 4,75 milions a Grècia i la resta a França i Espanya), en diferents monedes, incloent dòlars d'Hong Kong, euros en bitlleteres digitals i criptomonedas. També s'han intervingut 7.133 bicicletes elèctriques i 3.696 patinets elèctrics, a més de 480 contenidors per a inspecció i verificació en el Port del Pireu.

El frau començava infravalorant la mercaderia que arribava a la UE

L'esquema fraudulent començava amb la introducció dels béns des de la Xina a la Unió Europea, principalment a través del port del Pireu (Grècia), amb una forta infravaloració o reclassificació incorrecta dels productes per a evadir aranzels duaners — utilitzant documents falsos per a ocultar el valor i la naturalesa real de la mercaderia. Una xàrcia de facilitadors professionals que operaven en el punt d'entrada duaner, com agents duaners, proveïdors de servicis i firmes comptables, facilitava el despatx inicial i l'aparent compra i transporte de la mercaderia per empreses principalment registrades a Bulgària, però que operaven a Grècia amb un nombre d'IVA grec.

Posteriorment, les mercaderies es venien a empreses establides en uns altres estats membres, permetent que el primer comprador aparent es beneficie d'una exempció d'IVA a la importació basada en el Procediment Duaner 42 (CP42). Este procediment, creat per a simplificar el comerç transfronterer, eximix als importadors del pagament de l'IVA al país d'importació si els béns importats es transporten posteriorment a un altre Estat membre de la UE.

Mitjançant una cadena d'empreses interposades i pantalla, les mercaderies es venien aparentment a empreses en estats membres específics, on suposadament es venen al mercat. Estos destins incloïen Bulgària, Txèquia, Dinamarca, Alemanya, Hongria, Itàlia, Eslovàquia, Eslovènia i Espanya. Tanmateix, estos compradors finals falsos mai rebien la mercaderia i operen com comerciants desapareguts, sense pagar IVA. En alguns casos, les organitzacions criminals van usar documents d'identitat d'empreses legítimes, usurpant fraudulentament els seus números d'IVA per a ocultar el destí real de les mercaderies.

Una vegada que les mercaderies entraven a la UE, s'emmagatzemaven en emmagatzemes i llocs controlats per les organitzacions criminals, des d'on es transportaven, amb documents falsos, a França, Itàlia, Polònia, Portugal i Espanya (els verdaders països de destí). Estos centres logístics xinesos, on s'emmagatzemaven tots els béns, operaven com districtes d'emmagatzemes altament controlats, funcionant gairebé com comunitats exclusives accessibles només per als membres dels grups criminals que els gestionen.

Els documents de transporte es destruïen tan prompte com es lliuraven les mercaderies, que es venien a clients finals principalment en el mercat negre, en efectiu, com a part d'una economia paral·lela altament oculta.

Empresa criminal integral

Les organitzacions criminals investigades s'encarregaven de produir les factures i documents de transporte falsos per a ocultar el destí real de les mercaderies, i de reclutar una gran xàrcia d'empreses pantalla usades per a les vendes i entregues falses, per a amagar tota la cadena fraudulenta. Açò permetia a les empreses controlades per les organitzacions criminals vendre productes a un preu molt competitiu, ja que l'IVA no es paga i s'evadixen en gran manera els aranzels duaners i taxes antidúmping.

Finalment, els guanys del delicte es transferien a la Xina utilitzant diferents tècniques d'emblanquine de capitals, incloent la prestació de servicis d'emblanquine a unes altres organitzacions criminals mitjançant sistemes bancaris subterranis basats en el comerç. D'esta manera, els grups criminals organitzats controlaven i ocultaven tota la cadena criminal, des de la importació fraudulenta inicial fins el frau de l'IVA, i des de la venda dels béns fins el rentat dels guanys.

El frau estimat en el conjunt de la UE supera els 700 milions d'euros dels quals, més de 56 milions, corresponen al que s'ha deixat d'ingressar en la Hisenda espanyola.

Al nostre país s'han practicat 10 entrades i registres en diverses ciutats – Madrid (5), Badajoz (1), Badalona (1), Elx (1), Manises (1), Sevilla (1) - i s'ha detingut a sis persones – Badajoz (4), Sevilla (1) i Madrid (1), a més de cinc investigats no detinguts, així com al bloqueig de nombrosos productes financers i diferents béns immobles i vehicles. En l'operatiu s'han intervingut 475.000 euros en efectiu i 490.000 en criptovalores. A més, s'han confiscat onze propietats, 27 vehicles i articles de luxe (bosses, rellotges i joies).