5.4. Comunitat Autònoma de residència habitual

La residència habitual en el territori d'una Comunitat Autònoma (o Ciutat Autònoma de Ceuta o Melilla) es determinarà en funció de les següents situacions:

1. Contribuents amb residència habitual en territori espanyol

   Les persones residents a Espanya per romandre més de cent vuitanta-tres dies, durant l'any natural, en territori espanyol, determinaran la Comunitat Autònoma (o la Ciutat Autònoma de Ceuta o Melilla) on resideixen conforme als següents criteris:

   1. Permanència durant major nombre de dies

      Com a regla general, es considera que els contribuents tenen la seva residència en la Comunitat Autònoma en territori del qual romanguin més dies del període impositiu.

      Per determinar el període de permanència no es descomptaran les absències temporals.

      Llevat que hi hagi una prova en contra, es considerarà que una persona física roman en el territori d'una Comunitat Autònoma quan en aquest territori radiqui el seu habitatge habitual.

   2. Principal centre d'interessos

      Quan no fos possible determinar la permanència, es consideraran residents en el territori de la Comunitat Autònoma on tinguin el seu principal centre d'interessos.

      Es considerarà com a tal el territori on obtinguin la major part de la base imposable de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, determinada pels següents components de renda:

      1. Rendiments del treball, que s'entendran obtinguts on radiqui el centre de treball respectiu, si existeix.

      2. Rendiments del capital immobiliari i guanys patrimonials derivats de béns immobles, que s'entendran obtinguts en el lloc en què radiquin aquests.

      3. Rendiments derivats d'activitats econòmiques, ja siguin empresarials o professionals, que s'entendran obtinguts on radiqui el centre de gestió de cadascuna d'elles.

   3. Última residència declarada

      Quan no pugui determinar-se la residència conforme als criteris anteriors, es consideraran residents al lloc de la seva última residència declarada a l'efecte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

2. Residents que no romanguin en territori espanyol més de 183 dies

   Les persones que no romanguin en territori espanyol més de cent vuitanta-tres dies durant l'any natural, però que siguin residents a Espanya per tenir en aquest territori el nucli principal o la base de les seves activitats o dels seus interessos econòmics, de manera directa o indirecta, es consideraran residents en el territori de la Comunitat Autònoma en què radiqui el nucli principal o la base de les seves activitats o dels seus interessos econòmics.

3. Residents a Espanya per residència del cònjuge e fills menors

   Es presumeix, llevat que hi hagi una prova en contra, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquell.

   Les persones físiques residents en territori espanyol per aplicació d'aquesta presumpció, es consideraran residents en el territori de la Comunitat Autònoma en què resideixin habitualment el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'elles.

Comunitat Autònoma en l'IRPF en cas de tributació conjunta

Quan, excepcionalment, els contribuents integrats en una unitat familiar tinguin la seva residència habitual en Comunitats diferents i optessin per la tributació conjunta, la Comunitat Autònoma es determinarà segons on tingui la seva residència habitual el membre d'aquesta unitat amb major base liquidable d'acord amb les regles d'individualització de l'impost.

Contribuents amb residència a l'estranger

No es consideren residents en cap Comunitat Autònoma, de manera que la totalitat del seu deute tributari li correspon a l'Estat, als contribuents espanyols que tinguin la seva residència habitual a l'estranger i estiguin en algun dels supòsits següents:

1. Espanyols, i membres de la seva unitat familiar, que siguin contribuents per l'IRPF, però que tinguin la seva residència habitual a l'estranger per la seva condició de membres de Missions diplomàtiques o Oficines consulars espanyoles, funcionaris públics o de titulars de càrrec o treball oficial, a què es refereix l'article 10 de la Llei de l'impost

2. Espanyols que no perdin la seva condició de contribuents (durant el període impositiu del canvi i els quatre següents) per establir la seva residència en un país o territori qualificat reglamentàriament com paradís fiscal (art. 8.2 de la Llei de l'impost).

Canvis de residència

Les persones físiques residents en el territori d'una Comunitat Autònoma, que passessin a tenir, d'acord amb les regles anteriors, la seva residència habitual en el d'una altra, compliran les seves obligacions tributàries d'acord amb la nova residència.

Tanmateix, no produiran efecte els canvis de residència que tinguin per objecte principal aconseguir una menor tributació efectiva en aquest impost.

Es presumirà, llevat que la nova residència es prolongui de manera continuada durant, com a mínim, tres anys, que no ha existit canvi, quan concorrin les següents circumstàncies:

1. Que l'any en el qual es produeix el canvi de residència o en el següent, la base imposable de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques sigui superior en, com a mínim, un 50% a la de l'any anterior al canvi.

   En cas de tributació conjunta, la base imposable es determinarà d'acord amb les normes d'individualització.

2. Que l'any en el qual es produeix la situació a què es refereix la lletra anterior, la seva tributació efectiva per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques sigui inferior a la que hagués correspost d'acord amb la normativa aplicable en la Comunitat Autònoma en la que residia amb anterioritat al canvi.

3. Que l'any següent a aquell en el qual es produeix la situació a què es refereix la lletra a) anterior, o en el següent, torni a tenir la seva residència habitual en el territori de la Comunitat Autònoma en la que va residir amb anterioritat al canvi.

Quan hagi de considerar-se que no ha existit canvi de residència, el contribuent haurà de presentar les declaracions complementàries que corresponguin, amb inclusió dels interessos de demora.

El termini de presentació de les declaracions complementàries acabarà el mateix dia que conclogui el termini de presentació de les declaracions per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponents a l'any en què concorrin les circumstàncies que determinin que hagi de considerar-se que no ha existit canvi de residència.

Emplenament

A través d'una finestra de captura de dades es consignarà la Comunitat Autònoma (o ciutat autònoma de Ceuta o Melilla), en què el contribuent o la unitat familiar hagi tingut la seva residència habitual durant l'exercici.

En el supòsit excepcional de què els membres d'una mateixa unitat familiar tinguessin la seva residència habitual en Comunitats diferents, s'indicarà, per a la declaració conjunta, la Comunitat Autònoma on hagi tingut la seva residència habitual el membre amb major base liquidable d'acord amb les regles d'individualització de l'Impost; i per a les declaracions individuals, la Comunitat Autònoma on hagi residit cadascun dels membres de la unitat familiar.

Els espanyols, i membres de la seva unitat familiar, que siguin contribuents per l'IRPF, però tinguin la seva residència habitual a l'estranger per la seva condició de membres de Missions diplomàtiques o Oficines consulars espanyoles, funcionaris públics o de titulars de càrrec o treball oficial, a què es refereix l'article 10 de la Llei de l'impost, i els espanyols que no hagin perdut la seva condició de contribuents per establir la seva residència en un país o territori qualificat reglamentàriament com paradís fiscal (art. 8.2 de la Llei de l'impost), consignaran "Contribuent  no resident".