Cessió del dret a ultimar la Importació Temporal d'obres d'art amb despatx de lliure pràctica. Exigència novament codi de document nacional.
En les importacions temporals d'obres d'art autoritzades mitjançant el procediment simplificat previst en l'article 163 del Reglament Delegat (UE) 2015/2446 (RDCAU) és habitual que siguin els museus, fundacions o galeries els qui sol·liciten l'autorització del règim especial mitjançant la pròpia declaració en duana (règim 53), acompanyada del formulari previst a l'efecte.
El formulari de l'article 163 RDCAU no té en compte la possibilitat d'autoritzar una transferència de drets i obligacions (TORO) ni d'identificar cessionaris, tal com preveu la Nota Informativa 25/2025 sobre transferències de drets i obligacions en els règims especials (TORO) https://portal.www.aeat/static_files/AEAT _Intranet/Duanes/Normativa/notes _serv/2025/NI _25 _2025.pdf
Aquesta absència genera dificultats quan, després de l'exposició, l'obra d'art és venuda i l'adquirent pretén despatxar-la a lliure pràctica mitjançant una declaració H1 (40.53), malgrat no ser el titular del règim d'importació temporal.
Tant la Nota Informativa 25/2025 com les Guies de la Comissió Europea permeten concloure que una transferència de drets i obligacions (TORO) també pot autoritzar-se respecte d'autoritzacions simplificades concedides a l'empara de l'article 163 RDCAU. No obstant això, mentre aquesta transferència no hagi estat expressament autoritzada, ha de mantenir-se el criteri recollit en les Guies de la Comissió, segons el qual la venda o transmissió de la possessió o de la propietat de la mercaderia no altera per si mateixa la titularitat del règim duaner. En conseqüència, el titular de la importació temporal continua essent responsable de la correcta ultimació del règim fins al seu tancament, llevat que existeixi un TORO vàlidament autoritzat que transfereixi aquella responsabilitat. Guies de la Comissió Europea: https://taxation-customs.ec.europa.eu/document/download/1bdaa892-93fe-4809-93e7-7ead3ea5ebb0 _en? filename=TAXUD_A2 _SPE_2016 _001-Rev% 2026-EN.pdf
Per això, quan una declaració H1 de despatx de lliure pràctica (40.53) sigui presentada per un tercer diferent del titular del règim d'importació temporal, i no consti un TORO prèviament autoritzat, es procedirà a rebutjar el despatx d'aquesta declaració, en mancar l'adquirent de legitimació per ultimar un règim especial del que no és titular, havent de ser el propi titular de la importació temporal qui present la declaració que ultimi el règim.
No obstant això, si les parts desitgen que sigui l'adquirent qui ultimi el règim, podrà admetre's la tramitació d'un TORO cas per cas, mitjançant un acord subscrit pel titular del règim (cedent) sol·licitant la transferència de drets i obligacions respecte d'aquella operació concreta. L'autorització d'aquest TORO permetria al cessionari presentar la corresponent declaració H1 (40.53), sense que resulti necessari modificar formalment l'autorització simplificada inicialment concedida a l'empara de l'article 163 RDCAU, al no formar part la possibilitat de transferència del contingut del formulari utilitzat per concedir aquesta autorització.
En aquest cas, serà imprescindible consignar en la casella 1203 (Document de suport) de la declaració d'importació el nou codi 1254 “Cessió del dret a ultimar la Importació Temporal d'obres d'art amb despatx de lliure pràctica ”.