Salta al contingut principal
Fullets de residents amb rendes estrangeres

Alemanya

Residents fiscals a Espanya amb rendes procedents d'Alemanya

(El contingut d'aquest document és merament informatiu i s'ha elaborat amb caràcter divulgatiu. Per a més informació pot consultar-se directament la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el Conveni hispà-alemany per evitar la doble imposició).

I.- Residència fiscal

Una persona física és resident en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

  • Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

    Per determinar aquest període de permanència es computaran les absències esporàdiques llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país (mitjançant un certificat de residència fiscal expedit per les autoritats fiscals d'aquest altre país). En el supòsit de països o territoris dels qualificats de paradís fiscal, l'Administració Tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

  • Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

  • Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contrari.

II.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Si una persona física, d'acord amb el que ha descrit, resulta ser resident fiscal a Espanya, serà contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i haurà de tributar a Espanya per la seva renda mundial, és a dir, haurà de declarar a Espanya les rendes que obtingui en qualsevol part del món, sens perjudici del que es disposi en el Conveni per evitar la doble imposició internacional subscrita entre Espanya i el país d'origen de la renda.

Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:

  • en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,

  • en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,

  • finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda, però amb l'obligació per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per evitar la doble imposició.

El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya, es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de meritació. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any. Les rendes exemptes no es tenen en compte per determinar l'obligació de declarar.

Exemple: Contribuent, resident fiscal a Espanya, de la qual única renda el 2019 és una pensió procedent d'Alemanya, causada per haver treballat en una empresa en aquest país (Espanya té potestat de gravamen per ser una pensió derivada d'un treball anterior en el sector privat. El tractament en el Conveni s'explica a continuació). Si la pensió supera la quantia de 14.000 euros anuals, tenint en compte els límits i condicions de l'obligació de declarar relativa a l'exercici 2019, estaria obligat a presentar declaració per l'IRPF corresponent a 2019, atès que el pagador de la pensió alemanya no està obligat a practicar retencions a compte de l'IRPF espanyol.

Conveni hispà-alemany de 3 de febrer de 2011 (BOE de 30 de juliol de 2012)

(El text del Conveni pot ser consultat en  https://sede.agenciatributaria.gob.es  en la següent ruta: Inici > Normativa i criteris interpretatius > Fiscalitat internacional)

De forma simplificada, tenint en compte el que disposa el nou Conveni entre Espanya i Alemanya (CDI ), aplicable amb efectes des de l'exercici 2013, la tributació per als residents fiscals a Espanya de les rendes de font alemanya més comunament obtingudes seria:

Pensions :

Enteses com remuneracions que tenen la seva causa en un treball exercit amb anterioritat, tenen diferent tractament segons es concedeixin per raó de serveis prestats en el sector públic o privat.

  • Pensió  rebuda per raó del treball dependent ofert a l'Estat, estats federats, subdivisió política o entitat local, o entitat jurídica de dret públic (article 18.2 CDI). El seu tractament és:

    1. En general, aquestes pensions només tributarien a Alemanya.

      A Espanya estarien exemptes, si bé s'aplicarà exempció amb progressivitat. Això significa que, si el contribuent resultés obligat a presentar declaració per l'IRPF per l'obtenció d'unes altres rendes, l'import de la pensió exempta es té en compte a Espanya per calcular el gravamen aplicable als restants rendes.

    2. Tanmateix, si el beneficiari de la pensió resident a Espanya tingués nacionalitat espanyola, les referides pensions només tributarien a Espanya.

  • Pensió  rebuda per raó d'un treball anterior en el sector privat (article 17 CDI). El seu tractament és:

    1. En general, només tributarien a Espanya.

    2. Tanmateix, els pagaments efectuats d'acord amb la legislació sobre assegurances socials alemanya podran sotmetre's també a imposició a Alemanya quan el fet que generi el dret a percebre la renda es produeixi a partir del 31 de desembre de 2014, amb un límit d'imposició del següent percentatge sobre l'import brut:

      1. 5%, quan el fet que generi el dret a percebre la renda es produeixi entre l'1 de gener de 2015 i el 31 de desembre de 2029.
      2. 10%, si el fet determinatiu de la percepció es produís a partir d'1 de gener de 2030.
    3. Així mateix, s'aplicarà el règim de l'apartat anterior a uns altres pagaments percebuts a partir del 31 de desembre de 2014 quan es generin per raó d'aportacions a pensions incentivades fiscalment (article 17.3 CDI i disposicions VI, VII i VIII del protocol annex) que s'hagin realitzat durant un període superior a dotze anys.

    En els supòsits dels apartats 2 i 3, en relació amb l'impost pagat a Alemanya fins al límit d'imposició, el contribuent podrà aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Rendes derivades d'immobles (article 6 CDI) :

Les rendes de la propietat immobiliària situada a Alemanya poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Alemanya. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Dividends (article 10 CDI) :

Els dividends de font alemanya poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seva legislació interna. Aquests dividends poden també sotmetre's a imposició a Alemanya, en cas que sigui el país on resideixi la societat que paga els dividends i segons la legislació d'aquell Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident d'Espanya, l'impost així exigit tindrà un límit màxim del 15 per cent de l'import brut dels dividends. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Interessos (article 11 CDI) :

En general, des de l'exercici 2013, els interessos procedents d'Alemanya i del qual beneficiari efectiu sigui un resident fiscal a Espanya només poden sotmetre's a imposició a Espanya.

Retribucions de membres de consells d'administració de societats residents d'Alemanya (article 15 CDI) :

Poden sotmetre's a imposició tant a Alemanya com a Espanya. El contribuent tindria dret a Espanya a aplicar la deducció per doble imposició internacional.

Guanys patrimonials: 

  • Derivades de béns immobles (article 13.1 CDI) : els guanys obtinguts per l'alienació de béns immobles situats a Alemanya, poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Alemanya. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

  • Derivades d'accions o participacions en societats actius dels quals consisteixin com a mínim en un 50 per cent, de manera directa o indirecta, en béns immobles , o que atorguin, directament o indirectament, el dret de gaudi d'immobles, si els immobles estan situats a Alemanya (article 13.2 i 13.3 CDI): els guanys derivats de l'alienació d'aquelles accions o participacions poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Alemanya. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

  • Derivades de béns mobles que formin part de l'actiu d'un establiment permanent (article 13.4 CDI) : Els guanys derivats de l'alienació de béns mobles que formin part de l'actiu d'un establiment permanent que un empresari o professional resident a Espanya tingui a Alemanya, compreses els guanys derivats de l'alienació d'aquest establiment permanent (només o amb el conjunt de l'empresa), poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Alemanya. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

  • Derivades d'una altra classe de béns (article 13.6 CDI) : en general, els guanys derivats de l'alienació de qualsevol altra classe de béns, només poden sotmetre's a imposició a Espanya sempre que aquest sigui l'Estat en què resideixi el transmitent. Un exemple d'aquest tipus seria el guany derivat de la venda d'accions d'una empresa alemanya. No obstant això, en certs casos de canvi de residència (article 13.7 CDI) des d'Alemanya a Espanya, pot existir potestat de gravamen compartida per a ambdós països. En cas que es produeixi doble imposició, el contribuent té dret a aplicar a Espanya, en l'IRPF, la deducció per doble imposició internacional.

A més de les comentades anteriorment, el Conveni enumera un altre tipus de rendes (beneficis empresarials, rendes del treball, artistes i esportistes, funcions públiques, unes altres rendes …), tractament del qual pot consultar-se en el text del mateix.

III.- Obligació d'informació sobre béns a l'estranger

Les persones residents a Espanya hauran d'informar a l'Administració tributària espanyola sobre tres categories diferents de béns i drets situats a l'estranger:

  • comptes en entitats financeres situades a l'estranger
  • valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l'estranger
  • béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger

Aquesta obligació haurà de complir-se, mitjançant el model 720, entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a aquell al que es refereixi la informació a subministrar.

No existirà obligació d'informar sobre cadascuna de les categories de béns quan el valor del conjunt de béns corresponent a cada categoria no superi els 50.000 euros. Una vegada presentada la declaració informativa per una o diverses de les categories de béns i drets, la presentació de la declaració en els anys successius serà obligatòria quan el valor hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte del que va determinar la presentació de l'última declaració.

Logotip de l'AEAT

Telèfon 91 554 87 70 / 901 33 55 33

https://sede.agenciatributaria.gob.es