Finlàndia

Residents fiscals a Espanya amb rendes procedents de Finlàndia

(El contingut d'aquest document és merament informatiu i s'ha elaborat amb caràcter divulgatiu. Per a més informació pot consultar-se directament la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el Conveni hispà-finlandès per evitar la doble imposició).

I.- Residència fiscal

Una persona física és resident en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

  Per determinar aquest període de permanència es computaran les absències esporàdiques llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país (mitjançant un certificat de residència fiscal expedit per les autoritats fiscals d'aquest altre país). En el supòsit de països o territoris dels qualificats de paradís fiscal, l'Administració Tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

• Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

• Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contrari.

II.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Si una persona física, d'acord amb el que ha descrit, resulta ser resident fiscal a Espanya, serà contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i haurà de tributar a Espanya per la seva renda mundial, és a dir, haurà de declarar a Espanya les rendes que obtingui en qualsevol part del món, sens perjudici del que es disposi en el Conveni per evitar la doble imposició internacional subscrita entre Espanya i el país d'origen de la renda.

Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:

• en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,

• en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,

• finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda, però amb l'obligació per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per evitar la doble imposició. Tanmateix, el  DCI  hispà-finlandès disposa, en determinats casos relatius a pensions, que correspon al país de la font prendre les mesures per evitar la doble imposició (article 21.3 CDI). 

El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya, es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de meritació. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any. Les rendes exemptes no es tenen en compte per determinar l'obligació de declarar.

Exemple : Contribuent, resident fiscal a Espanya, de la qual única renda el 2020 és una pensió procedent de Finlàndia, causada per haver treballat en una empresa en aquest país (Espanya té la potestat exclusiva de gravamen. El tractament en el Conveni s'explica a continuació). Si la pensió supera la quantia de 14.000 euros anuals, tenint en compte els límits i condicions de l'obligació de declarar relativa a l'exercici 2022, estaria obligat a presentar declaració per l'IRPF corresponent a 2022, atès que el pagador de la pensió finlandesa no està obligat a practicar retencions a compte de l'IRPF espanyol.

Conveni hispà-finlandès  (nou Conveni de 15 de desembre de 2015, amb entrada en vigor el 27 de juliol de 2018 que, quant a l'IRPF, resulta aplicable per primera vegada al període impositiu 2019; excepcionalment, l'article 18 de l'antic Conveni de 1967, relatiu a pensions per raó d'un treball anterior en el sector privat, seguirà essent aplicable durant els períodes 2019, 2020 i 2021 si la pensió està subjecta a imposició a Espanya independentment de què la normativa interna estableixi posteriorment la seva exempció)

(El text del Conveni pot ser consultat en https://sede.agenciatributaria.gob.es  en la següent ruta: Inici > Normativa i criteris interpretatius > Fiscalitat internacional)

De forma simplificada, tenint en compte el que disposa el Conveni entre Espanya i Finlàndia (CDI ),  la tributació per als residents fiscals a Espanya de les rendes de font finlandesa més comunament obtingudes seria:

Pensions:

Enteses com remuneracions que tenen la seva causa en un treball exercit amb anterioritat, tenen diferent tractament segons es concedeixin per raó de serveis prestats en el sector públic o privat.

• Pensió rebuda per raó del treball dependent ofert a l'Estat, una subdivisió política, una entitat local o una de les seves entitats públiques (article 18.2 nou CDI). El seu tractament és:

  1. En general, aquestes pensions només tributarien a Finlàndia. A Espanya estarien exemptes, amb exempció amb progressivitat. Això significa que, si el contribuent resultés obligat a presentar declaració per l'IRPF per l'obtenció d'unes altres rendes, l'import de la pensió exempta es tindria en compte per calcular el gravamen aplicable als restants rendes.

  2. Tanmateix, si el beneficiari de la pensió resident a Espanya tingués nacionalitat espanyola, les referides pensions només tributarien a Espanya.

  No obstant això, si la pensió s'ha concedit conforme a la normativa de la seguretat social de Finlàndia el seu tractament és l'indicat en el número 2 de l'apartat específic que figura posteriorment.

• Pensió rebuda per raó d'un treball anterior en el sector privat, durant el període transitori (article 18 antic CDI antic, aplicable als períodes impositius d'IRPF 2019, 2020 i 2021 si la pensió està subjecta a imposició a Espanya independentment de què la normativa interna estableixi posteriorment la seva exempció, conforme a l'article 26.4 del nou CDI):

  Aquestes pensions només se sotmetran a imposició a Espanya.

• Pensió rebuda per raó d'un treball anterior en el sector privat (article 17.1 nou CDI, aplicable als períodes impositius d'IRPF 2022 i següents ):

  En general, les pensions per raó d'un treball anterior seran gravables exclusivament a Espanya.

  No obstant això, si la pensió s'ha concedit conforme a la normativa de la seguretat social de Finlàndia el seu tractament és l'indicat en el número 1 de l'apartat específic que figura posteriorment.

• Pensions concedides conforme a la normativa sobre seguretat social de Finlàndia o per raó d'un pla públic constituït per Finlàndia amb finalitats de previsió social, o les anualitats procedents de Finlàndia (si les aportacions o pagaments associats a aquella renda són deduïbles a efectes fiscals a Finlàndia) ha de distingir-se entre:

  1. Aquelles que deriven d'un treball anterior en el sector privat (article 17.2 CDI, aplicable als períodes impositius d'IRPF 2022 i següents): poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Finlàndia. En aquest cas, no correspon a Espanya prendre mesures per evitar la doble imposició, sinó que Finlàndia admetrà una deducció a aquest efecte (article 21.3 nou CDI).

  2. Aquelles que deriven d'un treball anterior en el sector públic (article 17.2, amb subjecció al que disposa l'article 18.2 CDI): en general, aquestes pensions només tributarien a Finlàndia. A Espanya estarien exemptes, amb exempció amb progressivitat. Això significa que, si el contribuent resultés obligat a presentar declaració per l'IRPF per l'obtenció d'unes altres rendes, l'import de la pensió exempta es tindria en compte per calcular el gravamen aplicable als restants rendes. Tanmateix, si el beneficiari de la pensió resident a Espanya tingués nacionalitat espanyola, les referides pensions només tributarien a Espanya.

Rendes derivades d'immobles (article 6 CDI):

Les rendes de la propietat immobiliària situada a Finlàndia poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Finlàndia. El contribuent resident tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional respecte de l'impost pagat a Finlàndia.

Dividends (article 10 CDI):

Els dividends de font finlandesa poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seva legislació interna. Aquests dividends poden també sotmetre's a imposició a Finlàndia, país en què resideix la societat que paga els dividends, i d'acord amb la legislació d'aquest Estat, però amb un límit màxim del 15 per 100 de l'import brut dels dividends. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional, consistent en una quantia igual a l'impost pagat a Finlàndia fins aquell límit. Tanmateix, aquesta deducció no pot excedir la part de l'impost, calculat abans de la deducció, corresponent a la renda obtinguda a Finlàndia.  

Interessos (article 11 CDI):

Els interessos procedents de Finlàndia pagats a un resident d'Espanya seran gravables exclusivament a Espanya.

Retribucions de membres de consells d'administració de societats residents de Finlàndia (article 15 CDI):

Poden sotmetre's a imposició tant a Finlàndia com a Espanya. El contribuent tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional respecte de l'impost pagat a Finlàndia.

Guanys patrimonials:

• Derivades de béns immobles (article 13.1 CDI) : els guanys obtinguts per l'alienació de béns immobles situats a Finlàndia, poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Finlàndia. A Espanya el contribuent tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional respecte de l'impost pagat a Finlàndia.

• Derivades de béns mobles que pertanyin a un establiment permanent (article 13.2 CDI): els guanys obtinguts per l'alienació de béns mobles que pertanyin a un establiment permanent que una empresa resident a Espanya posseeixi a Finlàndia, compreses els guanys derivats de l'alienació de l'establiment permanent, podran sotmetre's a imposició tant a Finlàndia com a Espanya. El contribuent resident tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional respecte de l'impost pagat a Finlàndia.

• Derivades d'accions o participacions valor del qual sigui procedent en més del 50% d'immobles situats a Finlàndia (article 13.4 CDI): els guanys obtinguts de l'alienació poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Finlàndia. A Espanya el contribuent tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional respecte de l'impost pagat a Finlàndia.  Aquest apartat no s'aplica als guanys derivats de l'alienació d'accions en una societat cotitzada en un mercat de valors de valors reconegut.

• Derivades d'accions o participacions que atorguin el dret de gaudi d'immobles situats a Finlàndia (article 13.5 CDI): els guanys obtinguts de l'alienació poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Finlàndia. A Espanya el contribuent tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional respecte de l'impost pagat a Finlàndia.   

• Derivades d'una altra classe de béns (article 13.6 CDI) : els guanys derivats de l'alienació de qualsevol altra classe de béns, només poden sotmetre's a imposició a Espanya.

A més de les comentades anteriorment, el Conveni enumera un altre tipus de rendes (beneficis empresarials, rendes del treball, artistes i esportistes, funcions públiques, unes altres rendes …), tractament del qual pot consultar-se en el text del mateix.

III.- Obligació d'informació sobre béns a l'estranger

Les persones residents a Espanya hauran d'informar a l'Administració tributària espanyola sobre tres categories diferents de béns i drets situats a l'estranger:

• comptes en entitats financeres situades a l'estranger
• valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l'estranger
• béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger

Aquesta obligació haurà de complir-se, mitjançant el model 720, entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a aquell al que es refereixi la informació a subministrar.

No existirà obligació d'informar sobre cadascuna de les categories de béns quan el valor del conjunt de béns corresponent a cada categoria no superi els 50.000 euros. Una vegada presentada la declaració informativa per una o diverses de les categories de béns i drets, la presentació de la declaració en els anys successius serà obligatòria quan el valor hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte del que va determinar la presentació de l'última declaració.

Telèfon 91 554 87 70 / 901 33 55 33

https://sede.agenciatributaria.gob.es