Salta al contingut principal
Fullets de residents amb rendes estrangeres

Regne unit

Residents fiscals a Espanya amb rendes procedents del Regne Unit

(El contingut d'aquest document és merament informatiu i s'ha elaborat amb caràcter divulgatiu. Per a més informació pot consultar-se directament la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el Conveni hispanobritànic per evitar la doble imposició).

I.- Residència fiscal

Una persona física és resident en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

  • Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

    Per determinar aquest període de permanència es computaran les absències esporàdiques llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país (mitjançant un certificat de residència fiscal expedit per les autoritats fiscals d'aquest altre país). En el supòsit de països o territoris dels qualificats de paradís fiscal, l'Administració Tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

  • Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

  • Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contrari.

II.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Si una persona física, d'acord amb el que ha descrit, resulta ser resident fiscal a Espanya, serà contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i haurà de tributar a Espanya per la seva renda mundial, és a dir, haurà de declarar a Espanya les rendes que obtingui en qualsevol part del món, sens perjudici del que es disposi en el Conveni per evitar la doble imposició internacional subscrita entre Espanya i el país d'origen de la renda.

Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:

  • en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,

  • en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,

  • finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda però amb l'obligació per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per evitar la doble imposició.

El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya, es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de meritació. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any. Les rendes exemptes no es tenen en compte per determinar l'obligació de declarar.

Exemple: Contribuent, resident fiscal a Espanya, de la qual única renda el 2019 és una pensió procedent del Regne Unit, causada per haver treballat en una empresa en aquest país (Espanya té la potestat exclusiva de gravamen per ser una pensió derivada d'un treball anterior en el sector privat. El tractament en el Conveni s'explica a continuació). Si la pensió supera la quantia de 14.000 euros anuals, tenint en compte els límits i condicions de l'obligació de declarar relativa a l'exercici 2019, estaria obligat a presentar declaració per l'IRPF corresponent a 2019, atès que el pagador de la pensió britànica no està obligat a practicar retencions a compte de l'IRPF espanyol.

Conveni hispanobritànic de 14 de març de 2013 (BOE de 15 de maig de 2014)

(El text del Conveni pot ser consultat en  https://sede.agenciatributaria.gob.es  en la següent ruta: Inici > Normativa i criteris interpretatius > Fiscalitat internacional)

De forma simplificada, tenint en compte el que disposa el Conveni entre Espanya i el Regne Unit  (CDI ), la tributació per als  residents fiscals  a Espanya de les rendes de font britànica més comunament obtingudes seria:

Pensions:

Enteses com remuneracions que tenen la seva causa en un treball exercit amb anterioritat, tenen diferent tractament segons es concedeixin per raó de serveis prestats en el sector públic o privat.

  • Pensió rebuda per raó del treball dependent ofert a l'Estat, subdivisió política o entitat local (article 18.2 CDI). El seu tractament és:

    1. En general, aquestes pensions només se sotmetran a imposició al Regne Unit.

      A Espanya estarien exemptes, amb exempció amb progressivitat.Això significa que, si el contribuent resultés obligat a presentar declaració per l'IRPF per l'obtenció d'unes altres rendes, l'import de la pensió exempta es té en compte a Espanya per calcular el gravamen aplicable als restants rendes.

    2. Tanmateix, si el beneficiari de la pensió resident a Espanya tingués nacionalitat espanyola, les referides pensions només tributarien a Espanya.

  • Pensió rebuda per raó d'un treball anterior en el sector privat (article 17 CDI) : Aquestes pensions només se sotmetran a imposició a Espanya.

Rendes derivades d'immobles (article 6 CDI):

Les rendes de la propietat immobiliària situada al Regne Unit, poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com al Regne Unit. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Dividends (article 10 CDI):

Els dividends de font britànica poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seva legislació interna. Aquests dividends, en general, poden també sotmetre's a imposició al Regne Unit, si aquest és l'Estat en què resideix la societat que paga els dividends i segons la seva legislació interna, però si el perceptor dels dividends és el beneficiari efectiu resident a Espanya l'impost així exigit al Regne Unit tindrà un límit màxim del 10 per 100 o del 15 per 100 de l'import brut dels dividends. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Interessos (article 11 CDI):

Els interessos procedents del Regne Unit i del qual beneficiari efectiu sigui resident d'Espanya, només poden sotmetre's a imposició a Espanya.

Retribucions de membres de consells d'administració de societats residents del Regne Unit (article 15 CDI):

Poden sotmetre's a imposició tant al Regne Unit com a Espanya. El contribuent tindria dret a Espanya a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Guanys patrimonials:

  • Derivades de béns immobles (article 13.1 CDI) : els guanys obtinguts per l'alienació de béns immobles situats al Regne Unit, poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com al Regne Unit. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

  • Derivades de béns mobles que pertanyin a un establiment permanent (article 13.2 CDI ): els guanys obtinguts per l'alienació de béns mobles que pertanyin a un establiment permanent que un resident a Espanya posseeixi al Regne Unit per a la realització d'activitats empresarials, compreses els guanys derivats de l'alienació de l'establiment permanent, podran sotmetre's a imposició tant al Regne Unit com a Espanya. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

  • Derivades de l'alienació d'accions, diferents d'aquelles que es negociïn considerable i regularment en una Borsa de Valors, participacions, o drets similars, valor del qual sigui procedent en més d'un 50 per cent, directament o indirectament, de béns immobles situats al Regne Unit (article 13.4 CDI) : poden sotmetre's a imposició tant al Regne Unit com a Espanya. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

  • Derivades de l'alienació d'accions o participacions o altres drets que, directament o indirectament, atorguin al propietari d'aquestes accions, participacions o drets, el dret al gaudi de béns immobles situats al Regne Unit (article 13.5 CDI): poden sotmetre's a imposició tant al Regne Unit com a Espanya. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

  • Derivades de l'alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3, 4 i 5 de l'article 13 (article 13.6 CDI): només poden sotmetre's a imposició a Espanya.

A més de les comentades anteriorment, el Conveni enumera un altre tipus de rendes (beneficis empresarials, retribucions del treball, artistes i esportistes, funcions públiques, unes altres rendes …), tractament del qual pot consultar-se en el text del mateix.

III.-Obligació d'informació sobre béns a l'estranger

Les persones residents a Espanya hauran d'informar a l'Administració tributària espanyola sobre tres categories diferents de béns i drets situats a l'estranger:

  • comptes en entitats financeres situades a l'estranger
  • valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l'estranger
  • béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger

Aquesta obligació haurà de complir-se, mitjançant el model 720, entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a aquell al que es refereixi la informació a subministrar.

No existirà obligació d'informar sobre cadascuna de les categories de béns quan el valor del conjunt de béns corresponent a cada categoria no superi els 50.000 euros. Una vegada presentada la declaració informativa per una o diverses de les categories de béns i drets, la presentació de la declaració en els anys successius serà obligatòria quan el valor hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte del que va determinar la presentació de l'última declaració.

Logotip de l'AEAT

Telèfon 91 554 87 70 / 901 33 55 33

https://sede.agenciatributaria.gob.es