7.1.7. Imputació temporal

Regla general

Els rendiments del treball, tant els ingressos com les despeses, s'imputen al període impositiu en què siguin  exigibles pel seu perceptor.

Regles especials

1. Quan no s'hagués satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què aquella adquireixi fermesa.

2. Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d'aquells en què van ser exigibles, s'imputaran a aquests, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun.

   Quan concorrin les circumstàncies previstes en la lletra a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles durant el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

   La declaració es presentarà en el termini que mitjança entre la data en què es percebin i el final de l'immediat següent termini de declaracions per l'impost.

3. En el cas de rendiments derivats de la cessió de l'explotació dels drets d'autor que es meritin durant diversos anys, el contribuent podrà optar per imputar la bestreta a compte dels mateixos a mesura que es vagin meritant els drets.