7.2.1. Individualització i imputació de renda

1. Individualització i atribució de les rendes

   Els rendiments del capital s'atribuiran als contribuents que siguin titulars dels elements patrimonials, béns o drets de què provinguin aquests rendiments.

   Quan no resulti degudament acreditada la titularitat dels béns o drets, l'Administració Tributària tindrà dret a considerar com a titular a qui figuri com a tal en un registre fiscal o en qualsevol altre registre de caràcter públic.

   En els supòsits en què la titularitat dels béns o drets correspongui a diverses persones, els rendiments es consideraran obtinguts per cadascuna d'elles en proporció a la seva participació en aquesta titularitat.

   En el cas de matrimonis els rendiments procedents de béns i drets que, d'acord amb les disposicions reguladores del règim econòmic del matrimoni, siguin comuns a ambdós cònjuges, correspondran per meitat a cadascun d'ells (llevat que es justifiqui una altra quota diferent de participació). Al contrari, els rendiments procedents de béns o drets que, d'acord amb les mateixes normes, siguin de titularitat privativa d'un qualsevol dels cònjuges, correspondran íntegrament a aquest.

   Les rendes corresponents a les societats civils, que no estiguin subjectes a l'impost sobre societats, les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, s'atribuiran als socis, hereus, comuners o partícips, respectivament, segons les normes o pactes aplicables en cada cas i, si aquests no constessin a l'Administració Tributària en forma fefaent, s'atribuiran per parts iguals (art. 89.3 Llei). Les rendes corresponents a aquestes entitats hauran de declarar-se en l'Apartat: Règims especials. Règim d'atribució de rendes: rendiments del capital i d'activitats econòmiques i guanys i pèrdues patrimonials

2. Imputació de rendes

   • Amb caràcter general els rendiments del capital mobiliari es imputarsám al període impositiu en el que siguin exigibles pel seu perceptor, independentment del moment en què s'hagi produït el cobrament dels ingressos i el pagament de les despeses.

   • Quan no s'hagués satisfet la totalitat o part d'un rendiment per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia (no la mera falta de pagament), els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què la sentència judicial adquireixi fermesa.

   • Els rendiments estimats del capital mobiliari s'imputaran al període impositiu en què s'entenguin produïts. Aquest període coincidirà amb aquell en què es va realitzar la prestació del bé o dret generador del rendiment.

   • Quan els rendiments de capital mobiliari derivats de la cessió de l'explotació dels drets d'autor es meritin durant diversos anys, el contribuent podrà optar per imputar la bestreta a compte dels mateixos a mesura que vagin meritant-se els drets.

   • Quan el contribuent hagués adquirit actius financers homogenis d'aquí als dos mesos anteriors o posteriors a aquestes transmissions, s'integraran en la base imposable de l'estalvi a mesura que es transmetin els actius financers que romanguin en el patrimoni del contribuent.

   • Les prestacions derivades de contractes d'assegurança de vida i invalidesa que generin rendiments del capital mobiliari s'imputaran al període impositiu que correspongui al moment en què, una vegada esdevinguda la contingència coberta en el contracte, la prestació resulti exigible pel beneficiari de l'assegurança.