Declaracions complementàries sense sanció ni interessos ni recàrrec algun

Percepció d'endarreriments de rendiments del treball (art. 14.2.b) Llei)

Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d'aquells en què van ser exigibles, s'imputaran a aquests, practicant-se, si escau, declaració-liquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun.

Quan no s'hagués satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els rendiments es consideraran exigibles durant el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

La declaració es presentarà en el termini que mitjança entre la data en què es percebin i el final de l'immediat següent termini de declaracions per l'impost.
1. Si els endarreriments es perceben abans de l'inici del termini de presentació de la declaració de l'IRPF corresponent a aquest exercici podem distingir:
  - Quan es tracti d'endarreriments d'un exercici anterior l'autoliquidació complementària de l'exercici al que corresponguin haurà de presentar-se abans de finalitzar el termini de presentació de la declaració d'aquest exercici.
  - Quan es tracti d'endarreriments del propi exercici aquests s'han d'incloure en la pròpia autoliquidació de l'exercici.
2. Si els endarreriments es perceben durant el termini de presentació de la declaració de l'IRPF corresponent a aquest exercici podem distingir:
  - Quan es tracti d'endarreriments d'un exercici anterior l'autoliquidació complementària de l'exercici al que corresponguin haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració d'aquest exercici.
  - Quan es tracti d'endarreriments del propi exercici aquests podran incloure's en la pròpia autoliquidació de l'exercici o incloure'ls en una autoliquidació complementària que haurà de presentar-se abans del final del termini de declaració de l'exercici.
3. Si els endarreriments es perceben amb posterioritat a la fi del termini de presentació de les declaracions de l'IRPF l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l'exercici següent.

Pèrdua de la condició de contribuent per canvi de residència (art. 63 Rgl.)

En el supòsit de pèrdua de la condició de contribuent per canvi de residència que es refereix l'article 14.3 de la Llei de l'impost, totes les rendes pendents d'imputació hauran d'integrar-se en la base imposable corresponent a l'últim període que hagi de declarar-se per aquest Impost, practicant-se, si escau, declaració-liquidació complementària, sense sanció, ni interessos de demora ni recàrrec algun, en el termini de tres mesos des que el contribuent perdi la seva condició per canvi de residència.

No obstant això, quan el trasllat de residència es produeixi a un altre Estat membre de la Unió Europea, el contribuent podrà optar per imputar les rendes pendents conforme al que disposa el paràgraf anterior, o per presentar a mida en què es vagin obtenint cadascuna de les rendes pendents d'imputació, una autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora ni recàrrec algun, corresponent a l'últim període que hagi de declarar-se per aquest Impost. L'autoliquidació es presentarà en el termini de declaració del període impositiu en el que hagués correspost imputar aquestes rendes en cas de no haver-se producido la pèrdua de la condició de contribuent.

La imputació de guanys patrimonials per canvi de residència quan es donin les circumstàncies de l'art.95 de la Llei hauran d'integrar-se en la base imposable corresponent a l'últim període que hagi de declarar-se per l'IRPF practicant-se autoliquidació complementària, sense sanció, ni interessos de demora ni recàrrec algun, en el termini de declaració de l'impost corresponent al primer exercici en què el contribuent no tingués tal condició com a conseqüència del canvi de residència.

Si el contribuent optés per l'aplicació de les especialitats previstes en l'esmentat article 95 Llei en cas de canvi de residència a un altre Estat membre de la Unió Europea, o de l'Espai Econòmic Europeu amb el que existeixi un efectiu intercanvi d'informació tributària, i es produeix alguna de les circumstàncies previstes en l'article 95 bis.6.a) de la Llei que determinen l'obligació d'autoliquidar el guany patrimonial, l'autoliquidació es presentarà en el termini que mitjança entre la data en què es produeixi alguna de les circumstàncies referides en l'article 95 bis.6.a) de la Llei de l'IRPF i el final de l'immediat següent termini de declaracions per l'impost, o en el termini de declaració de l'impost corresponent al primer exercici en què el contribuent no tingués tal condició com a conseqüència del canvi de residència, si aquest fora posterior.
Declaració complementària motivada per haver inclòs com a despesa quantitats rebudes per la devolució de les clàusules de limitació dels tipus d'interès (clausulas sòl)

Quan les quantitats prèviament satisfetes haguessin tingut la consideració de despesa deduïble en exercicis anteriors no prescrits, s'haurà de presentar declaració complementària corresponent a tals exercicis, sense sanció, interessos de demora ni recàrrec algun.

No obstant això, si es tracta de quantitats derivades de l'aplicació de clàusules terra que haguessin estat satisfetes pel contribuent el 2022 i l'acord de devolució de les mateixes amb l'entitat financera o com a conseqüència d'una sentència judicial o un laude arbitral es produeix abans de finalitzar el termini de presentació d'autoliquidació de l'IRPF de 2022 (30 de juny de 2023), no es tindran en compte com a despesa deduïble en aquest exercici.

La regularització afectarà únicament als exercicis respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació.