Per inversions en instal·lacions d'autoconsum d'energia elèctrica o destinades a l'aprofitament de determinades fonts d'energia renovables en els habitatges de la Comunitat Valenciana, així com per la quota de participació en inversions en instal·lacions col·lectives on s'ubiquessin els habitatges

Normativa: Art. 4.U.o) de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits.

Quantia de la deducció

El 20 per 100 de l'import de les quantitats invertides en instal·lacions realitzades en els habitatges de la Comunitat Valenciana i en instal·lacions col·lectives de l'edifici destinats a alguna de les finalitats que a continuació s'indiquen, sempre que aquestes no es trobin relacionades amb l'exercici d'una activitat econòmica:
- Instal·lacions d'autoconsum elèctric, segons el que estableix l'article 9.1.a de la Llei 24/2013, de 16 de desembre, del Sector Elèctric, i la seva normativa de desenvolupament (modalidad de subministrament d'energia elèctrica amb autoconsum).
- Instal·lacions de producció d'energia tèrmica a partir de l'energia solar, de la biomassa o de l'energia geotèrmica per a generació d'aigua calenta sanitària, calefacció i/o climatització.
- Instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir d'energia solar fotovoltaica i/o eòlica, per a electrificació d'habitatges aïllats de la xarxa elèctrica de distribució i de la qual connexió a la mateixa sigui inviable des del punt de vista tècnic, mediambiental i/o econòmic.
Nota: les notes que caracteritzen l'exercici d'una activitat econòmica i els rendiments derivats de la mateixa es comenten en el capítol 6.
No donaran dret a practicar aquesta deducció aquelles instal·lacions que siguin de caràcter obligatori en virtut de l'aplicació del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE).

Recordi: aquesta deducció era el 2017 i 2018 exclusivament aplicable les inversions realitzades en l'habitatge habitual del contribuent.

Requisits per a l'aplicació de la deducció

Aquesta deducció podrà aplicar-se a les inversions realitzades en l'àmbit domèstic en qualsevol tipus d'habitatge, tant les que tinguin caràcter d'habitual com les que constitueixin segones residències, sempre que estiguin ubicades dins el territori de la Comunitat Valenciana.

La deducció no és aplicable quan es tracti d'habitatges ús del qual estigui cedit a tercers (habitatges arrendats, cedides a tercers sense contraprestació, habitatges de les que només es tingui la nua propietat, etcètera, per no estar inclòs en el seu sentit usual al final ”segona residència”.

Important: als efectes d'aquesta deducció, s'estarà al concepte d'habitatge contingut en la normativa autonòmica reguladora de l'habitatge.
En el cas de conjunts d'habitatges en règim de propietat horitzontal en les que es duguin a terme aquestes instal·lacions de forma compartida, sempre que les mateixes tinguin cobertura legal, aquesta deducció podrà aplicar-la cadascun dels propietaris individualment segons el coeficient de participació que li correspongui, sempre que compleixin amb la resta de requisits establerts
La deducció requerirà el reconeixement previ de l'Administració autonòmica. A tals efectes, l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) expedirà la certificació acreditativa corresponent.

El IVACE determinarà la tipologia, requisits tècnics, costos de referència màxims i altres característiques dels equips i instal·lacions a les que els resulta aplicable la deducció establerta en aquest apartat. El IVACE podrà dur a terme les actuacions de control i comprovació tècnica sobre els equips instal·lats que consideri oportunes.
Les actuacions objecte de deducció hauran d'estar realitzades per empreses instal·ladores que compleixin els requisits establerts reglamentàriament.

Base de la deducció

La base d'aquesta deducció està constituïda per les quantitats efectivament satisfetes en l'exercici pel contribuent.

En el cas d'habitatge propietat de la societat de guanys les despeses de l'habitatge familiar són imputables a ambdós cònjuges, independentment de qui els aboni efectivament o de qual d'ells figuri com a titular de la factura. Per part seva, en el règim de separació de béns la imputació de la despesa a un o un altre cònjuge o a ambdós s'haurà d'efectuar en funció de qui hagi realitzat efectivament la despesa.

En el cas de pagaments procedents de finançament obtingut d'entitat bancària o financera, es considerarà que forma part de la base de deducció l'amortització de capital de cada exercici, a excepció dels interessos.

Les despeses de finançament, diferents dels interessos, només formen part de la base quan s'hagin inclòs en el capital a finançar.

Important: per aplicar la deducció s'hauran de conservar els justificants de despesa i de pagament, que hauran de complir el que disposa la seva normativa d'aplicació.
L'aplicació de la deducció queda condicionada a què l'entrega dels imports dineraris derivada de l'acte o negoci jurídic que doni dret a la seva aplicació es realitzi mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en cuentas en entitats de crèdit.

L'exigència d'aquests requisits s'estableix en la disposició addicional setzena de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits.

Base màxima anual

La base màxima anual d'aquesta deducció s'estableix en 8.000 euros. La indicada base tindrà igualment la consideració de límit màxim d'inversió deduïble per a cada habitatge i exercici. La part de la inversió recolzada, si escau, amb subvencions públiques no donarà dret a deducció.

El límit de 8.000 euros per habitatge i exercici s'aplica per al conjunt de contribuents respecte a un mateix habitatge.

En el cas de diversos contribuents i respecte a un mateix habitatge, el límit de 8.000 euros es distribueix segons el percentatge de titularitat del dret real que es tingui sobre l'habitatge delos contribuents, siguin o no declarants per l'impost.
Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïts podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 4 anys immediats i successius.

Regles d'aplicació:

Les quantitats satisfetes en un any que quedin pendents de deduir hauran de deduir-se en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis següents i sense que pugui practicar-se fora del termini de quatre anys.
Si en un exercici coexisteixen quantitats satisfetes l'any i d'altres procedents d'anys anteriors pendents de deducció, aquestes s'aplicaran en primer lloc a l'efecte de determinar les quantitats satisfetes l'any que poden deduir-se en els exercicis següents
No es pot aplicar en exercicis posteriors la deducció corresponent a les quantitats satisfetes en un exercici en el que el contribuent no hagi presentat declaració, així com la deducció no aplicada per causes diferents de l'aplicació de la base màxima de la deducció.
La deducció corresponent a les quantitats invertides en un exercici en el que el contribuent no hagi presentat declaració, així com la deducció “no gaudida” per causes diferents de l'aplicació de la base màxima de la deducció (per exemple, per no tenir efecte la deducció en el resultat final de la declaració), només té efecte en aquest exercici, sense que sigui possible el seu trasllat a exercicis posteriors.
En els casos excepcionals en els que la deducció s'apliqui per més d'un habitatge, si la inversió total realitzada l'any excedeix la base màxima de la deducció, la deducció corresponents a cadascuna de l'habitatge es realitza, en primer lloc, en atenció a les circumstàncies concretes de cada habitatge i, en segon lloc, a la proporció respecte a la inversió deduïble, tant en l'exercici de la inversió com en el cas de l'aplicació als quatre períodes impositius immediats i successius.

Altres condicions per a l'aplicació de la deducció

L'aplicació d'aquesta deducció requerirà que l'import comprovat del patrimoni del contribuent en finalitzar el període impositiu excedeixi el valor que llancés la seva comprovació al començament del mateix en, com a mínim, la quantia de les inversions realitzades.

A aquests efectes, no es computaran els increments o disminucions de valor experimentats durant l'esmentat període impositiu pels elements patrimonials que, al final del mateix, segueixin formant part del patrimoni del contribuent.