En particular, segons la situació familiar que dona dret a la deducció

A més de l'anterior i, en funció de la deducció que es pretengui aplicar, tindran dret a minorar la quota diferencial els contribuents en els que concorrin les següents circumstàncies:

1. Per cada descendent amb discapacitat, els contribuents que tinguin dret a l'aplicació del   mínim per descendents  previst en l'article 58 de la Llei de l'IRPF.

2. Per cada ascendent amb discapacitat, els contribuents que tinguin dret a l'aplicació del   mínim per ascendents previst  en l'article 59 de la Llei de l'IRPF.

3. Pel cònjuge no separat legalment amb discapacitat, els contribuents cònjuge del qual amb discapacitat no tingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros ni genereu el dret a les deduccions previstes en les lletres a) i b) anteriors.

   El concepte de renda anual, a aquests efectes, està constituït per la suma algebraica dels rendiments nets (del treball, capital mobiliari i immobiliari, i d'activitats econòmiques), d'imputacions de rendes i dels guanys i pèrdues patrimonials computades l'any, sense aplicar les regles d'integració i compensació. Ara bé, els rendiments han de computar-se pel seu import net, això és, una vegada deduïdes les despeses però sense aplicació de les reduccions corresponents, llevat en el cas de rendiments del treball, en què es podran tenir en compte la reducció prevista en l'article 18 de la Llei de l'IRPF en aplicar-se amb caràcter previ a la deducció de despeses.

   D'acord amb l'anterior, el concepte de rendiment net del treball que ha de tenir-se en compte per aplicar l'esmentat límit ha de ser el definit en l'article 19 de la Llei de l'IRPF -incloent la minoració per aplicació de la reducció de l'article 18 de la Llei de l'IRPF -, quedant, en conseqüència, aquest rendiment minorat en totes les despeses de l'article 19.2, inclòs la despesa específica de 2000 euros de la seva lletra f).

4. Per família nombrosa, els contribuents que siguin un ascendent, o un hermaño orfe de pare i mare, que formi part d'una família nombrosa conforme a la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de Protecció a les Famílies Nombroses.

   Important: el contribuent haurà de comptar amb el títol de família nombrosa o, si escau, acreditar la condició de persona amb discapacitat  del cònjuge no separat legalment, ascendent o descendent d'acord amb el que estableix l'article 72 del Reglament de l'IRPF.

5. Per ser un ascendent amb dos fills i complir totes i cadascuna de les següents condicions:

   • Estar separat legalment, o sense vincle matrimonial,

   • No tenir dret a percebre anualitats per aliments pels fills,

     Per a aquests efectes establerts en l'article 81 bis de la Llei de l'IRPF, el dret a percebre aliments exigeix una resolució judicial que així el determini. No obstant això, ha de tenir-se en compte que, a partir de les modificacions introduïdes per la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària, a la resolució judicial de divorci s'equipara l'acord dels cònjuges mitjançant la formulació d'un conveni regulador davant el secretari judicial o en escriptura pública davant Notari

   • Tenir dret pels fills a la totalitat del mínim per descendents  previst en l'article 58 de la Llei de l'IRPF.

     Els contribuents separats legalment amb dos fills sense dret a anualitats per aliments, tenen dret a la totalitat del mínim quan tinguin atribuïda la guarda i custòdia dels fills en exclusiva. Per tant, quan la guarda i custòdia sigui compartida, el mínim per descendent es prorrateja entre els dos pares.

     Els ascendents sense vincle matrimonial amb dos fills sense dret a anualitats per aliments, tindran dret a aplicar la totalitat del mínim quan no hagi convivència amb l'altre progenitor i ambdós fills convisquin únicament i exclusivament amb un ascendent.