Supòsits que no es consideren emparats per l'exempció

No es consideren emparades per l'exempció, estant per tant plenament subjectes a l'impost i havent de declarar-se íntegrament:

1. Les indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte.
2. En general, les quantitats que, si escau, es percebin com a conseqüència de l'extinció del contracte de treball, per qualsevol causa diferent de l'acomiadament o cessament del treballador o per a la qual no estigui establert amb caràcter obligatori en l'Estatut dels Treballadors ni en les seves normes de desenvolupament el dret del treballador a percebre indemnització. Entre aquests supòsits, cal mencionar els següents:
   • L'extinció, al seu terme, dels contractes de treball temporals o de durada determinada previstes en l'article 49.1 c) de l'Estatut dels Treballadors per no produir-se en els mateixos acomiadament o extinció per voluntat del treballador (cessament).
   • Els acomiadaments disciplinaris que siguin qualificats de procedents.
   • L'extinció del contracte per voluntat del treballador (cessament) que no estigui motivat per cap de les causes a què es refereixen els articles 41.3 i 50 de l'Estatut dels Treballadors.