k) Aportacions realitzades al patrimoni protegit de les persones amb discapacitat

Aportacions realitzades al patrimoni protegit de les persones amb discapacitat regu­lado en la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat (BOE del 19), en els termes que a continuació indiquem.

Aportacions a patrimonis protegits que constitueixen rendiments del treball

Normativa: Disposició addicional divuitena de la Llei de l'IRPF.

Les aportacions realitzades al patrimoni protegit generen rendiments del treball per a la per­sona amb discapacitat titular d'aquest patrimoni, en els següents termes i condicions:

1. Si els aportantes són contribuents de l'IRPF, fins a l'import de 10.000 euros anuals per cada aportante i de 24.250 euros anuals per al conjunt de tots els aportantes.
2. Si els aportantes són subjectes passius de l'impost sobre societats, les aportacions tam­bién tenen la consideració de rendiments del treball, sempre que hagin estat despesa dedu­cible en l'impost sobre societats, amb el límit de 10.000 euros anuals. Aquest límit és independent dels indicats en el número 1° anterior.
3. En el cas d'aportacions no dineràries, es prendrà com a import de l'aportació el que resulti del que preveu l'article 18 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge (BOE del 24).

   En aquests casos, la persona amb discapacitat titular del patrimoni protegit se subrogarà en la posició del aportante respecte de la data i el valor d'adquisició dels béns i drets aportats, sense que, a l'efecte d'ulteriors transmissions, resultin d'aplicació, si escau, els coeficients reductors previstos en la disposició transitòria novena de la Llei de l'IRPF.

L'import de les aportacions que, per excedir els límits i condicions anteriorment comentats, no tingui la consideració de rendiments del treball estarà subjecte a l'Impost sobre Successions i Donacions.

Finalment, les quantitats que, en els termes anteriorment comentats, tinguin la consideració de rendiments del treball no estan subjectes a retenció o ingrés a compte.

Integració dels rendiments del treball en la base imposable de la persona amb discapacitat

La integració dels rendiments del treball en la base imposable de l'IRPF del contribuent amb discapacitat, titular del patrimoni protegit, s'efectuarà només per l'import en què aquests rendiments excedeixin tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), import aquest que en l'exercici 2019 ascendeix a 22.558,77 euros

Vegeu sobre això l' exempció prevista en l'article 7.w  de la Llei de l'IRPF que es comenta en el Capítol 2.

Disposició de les aportacions pel titular del patrimoni protegit

Normativa: Ar. 55.5 Llei IRPF

La disposició durant el període impositiu en el que es realitza l'aportació o en els quatre següents de qualsevol bé o dret aportat al patrimoni protegit de la persona amb discapacitat determinarà les següents obligacions fiscals per al seu titular:

1. Si el aportante va ser un contribuent de l'IRPF, el titular del patrimoni protegit que va rebre l'aportació haurà d'integrar en la base imposable la part de l'aportació rebuda que hubie­ra deixat d'integrar durant el període impositiu en què va rebre l'aportació com a conseqüència de la regla d'integració comentada en el punt anterior.

   A aquest efecte, haurà de presentar la corresponent autoliquidació complementària amb inclusió dels interessos de demora que siguin procedents, en el termini que mitjanci entre la data en què es pro­duzca la disposició i la finalització del termini reglamentari de declaració corresponent al període impositiu en què es realitzi aquesta disposició.

2. Si el aportante va ser un subjecte passiu de l'impost sobre societats, haurà de distingir-se segons que el titular del patrimoni protegit sigui treballador de la societat o aquesta condició la tingui algun dels seus parents, el seu cònjuge o la persona que el tingui a càrrec seu. En el primer cas, la regularització, en els termes anteriorment comentats, haurà d'efectuar-la el propi titular del patrimoni protegit i, en el segon cas, aquesta regularització haurà d'efectuar-la el parent, cònjuge o persona que li tingui a càrrec seu i que sigui treballador de la societat.

En la disposició de béns o drets homogenis s'entendrà que van ser disposats els aportats en primer lloc. La regularització comentada no es produirà en cas de defunció del titular del patrimoni protegit, del aportante o dels treballadors de la societat.

Atenció: quant a la repercussió fiscal que la  disposició anticipada  de les aportacions realitzades pel titular del patrimoni protegit té per als aportantes vegeu  el Capítol 13.