Arrendaments i cànons

En general

S'entenen inclosos en aquesta rúbrica les despeses originades en concepte de lloguers, cànons,  assistència tècnica, etc., per la cessió al contribuent de béns o drets que es trobin  afectes a l'activitat, quan no s'adquireixi la titularitat dels mateixos. 

Pel concepte de “cànons” s'inclouran les quantitats fixes o variables que se satisfan pel dret a l'ús o a la concessió d'ús de les diferents manifestacions de la propietat industrial.

Pel concepte d'“arrendament”, les quantitats satisfetes pel lloguer o arrendament operatiu o per cessió de béns mobles i immobles per a l'ús o a disposició de l'empresa.

Sens perjudici de l'anterior han de tenir-se en compte a l'efecte de determinar les quantitats deduïbles per aquest concepte les especialitats que es comenten en els seus corresponents apartats.

Contractes d'arrendament financer "lísing"

Normativa: Art. 106 LIS

S'estableix un règim fiscal específic per als contractes d'arrendament financer en els que es donin els següents requisits:

• Que l'arrendador sigui una entitat de crèdit o un establiment financer de crèdit. 
• Que tinguin una durada mínima de 2 anys quan tinguin per objecte béns mobles i de  10 anys quan tinguin per objecte béns immobles o establiments industrials.

  No obstant això, reglamentàriament, per evitar pràctiques abusives, es podran establir altres terminis  mínims de durada en funció de les característiques dels diferents béns que puguin  constituir el seu objecte.

• Que les quotes d'arrendament financer apareguin expressades en els respectius contractes  diferenciant la part que correspongui a la recuperació del cost del bé per l'entitat  arrendadora, exclòs el valor de l'opció de compra i la càrrega financera exigida per ella,  tot això sens perjudici de l'aplicació del gravamen indirecte que correspongui.
• Que l'import anual de la part de les quotes d'arrendament financer corresponent a  la recuperació del cost del bé ha de romandre igual o tenir caràcter creixent durant  el període contractual.

Concepte de contractes d'arrendament financer: Amb efectes a partir del 28 de juny de 2014, la Llei 10/2014, de 26 de juny, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit (BOE del 27) defineix en la seva disposició addicional tercera el concepte d'operacions d'arrendament financer com "aquells contractes que tinguin per objecte exclusiu la cessió de l'ús de béns mobles o immobles, adquirits per a aquesta finalitat segons les especificacions del futur usuari, a canvi d'una contraprestació consistent en l'abonament periòdic de quotes. Els béns objecte de cessió hauran de quedar afectats per l'usuari únicament a les seves explotacions agrícoles, pesqueres, industrials, comercials, artesanals, de serveis o professionals. El contracte d'arrendament financer inclourà necessàriament una opció de compra, al seu terme, a favor de l'usuari".

Complerts aquests requisits el seu règim de deduïbilitat fiscal és el següent:

1. La totalitat de la part de les quotes corresponent a la càrrega financera satisfeta a l' entitat arrendadora té la consideració de despesa fiscalment deduïble.
2. La part de les quotes d'arrendament financer satisfetes a l'entitat arrendadora que  correspongui a la recuperació del cost del bé té la consideració de despesa deduïble  amb les dues limitacions següents:
   1. La quantitat deduïble no podrà ser superior al resultat d'aplicar al cost del bé el  doble del coeficient d'amortització lineal màxim segons les taules d'amortització oficialment  aprovades. 

      En el cas de contribuents (empresaris o professionals) que tinguin la consideració fiscal de petita empresa , el coeficient d'amortització lineal segons taules es multiplicarà per tres a aquests efectes.

      La taula de coeficients d'amortització aplicables en la modalitat normal del mètode d'estimació directa es conté en l'article 12.1.a) LIS. En la modalitat simplificada de l'esmentat règim, la taula d'amortització aplicable es conté en l'Ordre de 27 de març de 1998 (BOE del 28).

      Per al càlcul de l'esmentat límit es tindrà en compte el moment de la posada en condicions de funcionament del bé. Els excessos que, com a conseqüència d'aquesta limitació, no siguin deduïbles podran deduir-se durant els períodes impositius següents, amb el mateix límit doble o triple del coeficient d'amortització anteriorment assenyalat.

   2. En cas que l'objecte del contracte sigui terrenys, solars i altres actius no amortitzables,  aquesta part de la quota no constitueix despesa deduïble. En cas que tal condició  concorri només en una part del bé objecte de l'operació, podrà deduir-se únicament la  proporció que correspongui als elements susceptibles d'amortització, que haurà de ser  expressada diferenciadament en el respectiu contracte.

Especialitats en l'IRPF de les cessions a l'activitat econòmica de béns i drets pertanyents de forma privativa a membres de la unitat familiar

Normativa: Art. 30.2.3ª Llei  IRPF

Quan el cònjuge o els fills menors del contribuent que convisquin amb ell, realitzin cessions de béns o drets que serveixin amb l'objectiu de l'activitat econòmica de què es tracti, el titular d'aquesta activitat podrà deduir, per a la determinació dels rendiments de la mateixa, la contraprestació estipulada per aquesta cessió, sempre que no excedeixi el valor de mercat i, a falta d'aquella, podrà deduir-se aquest últim.

Correlativament, la contraprestació estipulada, o el valor de mercat, es consideraran rendiment del capital del cònjuge o els fills menors a tots els efectes tributaris.

Important: la utilització d'elements patrimonials comuns a ambdós cònjuges per part del cònjuge que desenvolupi una activitat econòmica no té la consideració fiscal de cessió ni genera retribució alguna entre ells.