Guanys i pèrdues patrimonials que integren la base imposable de l'estalvi

Normativa: Art. 46 Llei IRPF

Els guanys i pèrdues patrimonials que es posin de manifest amb motiu de transmissions d'elements patrimonials integren la base imposable de l'estalvi i han de declarar-se en la rúbrica que correspongui de l'epígraf F2 de la declaració.

Poden citar-se, a títol d'exemple, les següents:

Guanys i pèrdues patrimonials derivats de transmissions o reemborsaments d'accions o participacions d'institucions d'inversió col·lectiva (societats i fons d'inversió).

Aquests guanys patrimonials han estat subjectes a la retenció o ingrés a compte del 19 per 100 en l'exercici 2020. L'import d'aquestes retencions i ingressos a compte haurà de declarar-se en l'apartat de la declaració corresponent a retencions i altres pagaments a compte.
Guanys i pèrdues patrimonials derivats d'accions o participacions negociades en mercats oficials.
Guanys i pèrdues patrimonials derivats d'uns altres elements patrimonials com, per exemple, béns immobles, accions no admeses a negociació, etc.
Uns altres guanys patrimonials com, per exemple, els interessos indemnitzatoris.

En l'IRPF els interessos percebuts pel contribuent tenen diferent qualificació, en funció de la seva naturalesa remuneratòria o indemnitzatòria. Els interessos remuneratoris constitueixen la contraprestació, bé de l'entrega d'un capital que ha de ser reintegrat en el futur, bé de l'ajornament en el pagament, atorgat pel creditor o pactat per les parts. Aquests interessos tributaran en l'impost com a rendiments del capital mobiliari, llevat de quan, d'acord amb el que preveu l'article 25 de la Llei de l'IRPF, sigui procedent qualificar-los com a rendiments de l'activitat empresarial o professional.

A diferència dels anteriors, els interessos indemnitzatoris tenen com a finalitat rescabalar al creditor pels danys i perjudicis derivats de l'incompliment d'una obligació o el retard en el seu correcte compliment, tal com ocorre respecte als interessos per móra en el pagament del salari. Aquests interessos, a causa del seu caràcter indemnitzatori, no poden qualificar-se com a rendiments del capital mobiliari. En conseqüència, segons el que disposen els articles 25 i 33.1 del mateix text legal, han de tributar com a guany patrimonial.

No obstant això, la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1651/2020, de 3 de desembre, estableix la no consideració de guanys patrimonials dels interessos de demora abonats per l'Agència Tributària en efectuar una devolució d'ingressos indeguts als que es refereix aquesta Sentència, establint que no estan subjectes a l'IRPF.
La quantificació dels interessos indemnitzatoris es correspondrà amb l'import que es percebin per aquest concepte i han de declarar-se en la casella [0389] de la declaració, dins l'epígraf F2.