Concepte i requisits dels descendents

Tenen aquesta consideració de "descendents" a l'efecte de l'aplicació d'aquest mínim, els fills, nets, besnets, etc., que descendeixen del contribuent i que estan units a aquest per vincle de parentesc en línia recta per consanguinitat o per adopció, sense que s'entenguin incloses les persones unides al contribuent per vincle de parentesc en línia col·lateral (nebots) o per afinitat (fillastres).

S'assimilen als descendents, a aquests efectes, les persones vinculades al contribuent per raó de tutela o acolliment, en els termes previstos en la legislació civil aplicable o, fora dels casos anteriors, als qui tinguin atribuïda per resolució judicial el seu guarda i custòdia.

Únicament podrà aplicar-se el mínim pels descendents i assimilats del contribuent que compleixin tots i cadascun dels següents requisits :

a) Que el descendent, en els termes anteriorment comentats, sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l'Impost (normalment, el 31 de desembre o en la data de defunció del contribuent si aquest mor en un dia diferent del 31 de desembre), llevat que es tracti de descendents amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per 100, cas en què podrà aplicar-se el mínim per descendents, sigui quin sigui la seva edat, sempre que
es compleixin els restants requisits.

b) Que el descendent convisqui amb el contribuent. En els supòsits de separació matrimonial legal, quan la guarda i custòdia sigui compartida, el mínim familiar per descendents es prorratejarà entre ambdós pares, independentment d'aquell amb qui estiguin convivint a la data de meritació de l'impost. En cas contrari el mínim familiar per descendents correspondrà a qui, d'acord amb el que disposa el conveni regulador aprovat judicialment, tingui atribuïda la guarda i custòdia dels fills en la data de meritació de l'impost (normalment, el 31 de desembre), per ser aquesta la persona amb la que els descendents conviuen.

L'absència d'un fill de forma esporàdica de l'habitatge habitual durant els períodes lectius del curs escolar no trenca el requisit de convivència exigit per poder aplicar el contribuent el mínim per descendents, sempre que es compleixin la resta dels requisits establerts sobre això.

No obstant això, en aquell cas ha de tenir-se en compte que s'assimila a la convivència la dependència econòmica, llevat que se satisfacin anualitats per aliments a favor d'aquests fills que siguin tingudes en compte per al càlcul de la quota íntegra.

Conforme amb aquesta regulació legal, el progenitor o progenitors que tinguin la guarda i custòdia dels fills, encara que sigui compartida, hauran d'aplicar el mínim per descendents per ser les persones amb les que els descendents conviuen, i no podran aplicar les especialitats previstes per als supòsits d'anualitats per aliments a favor dels fills recollides en els articles 64 i 75 de la Llei de l'impost.

En cas que s'extingeixi la guarda i custòdia sobre un fill per assolir aquest la majoria d'edat, se seguirà aplicant el mínim per descendents mentre que el contribuent progenitor de què es tracti mantingui la convivència amb el fill. Igualment, si el descendent major d'edat passa a conviure amb el progenitor que abona anualitats per aliments, tindrà dret al mínim, i no a l'aplicació d'aquestes anualitats.

D'altra banda, els progenitors que no convisquin amb els fills, però els prestin aliments per resolució judicial, podran optar per l'aplicació del mínim per descendents, en sostenir-los econòmicament, o per l'aplicació del tractament previst per la Llei de l'impost per a les referides anualitats per aliments. Si s'optés per l'aplicació del mínim per descendents, aquest es prorratejarà entre ambdós progenitors.

Vegeu sobre això el quadre sobre aplicació del mínim per descendent i l'opció per tributació conjunta en el cas de separacions judicials, divorcis i nul·litats de cònjuges amb fills.

c) Que el descendent no hagi obtingut en l'exercici 2020 rendes superiors a 8.000 euros anuals, excloses les rendes exemptes de l'impost.

El concepte de renda anual, a aquests efectes, està constituït per la suma algebraica dels rendiments nets (del treball, capital mobiliari i immobiliari i d'activitats econòmiques) de les imputacions de rendes i dels guanys i pèrdues patrimonials reduïdes computades l'any, independentment del període impositiu en el que s'hagi produït l'alteració patrimonial, sense aplicar les regles d'integració i compensació d'aquest tipus de rendes.

d) Que el descendent no presenti declaració de l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

En relació amb aquest requisit han d'efectuar-se les següents precisions:

• Tributació individual del descendent. Si el descendent presenta declaració individual de l'IRPF, ja consisteixi aquesta en una autoliquidació o en l'esborrany de declaració degudament subscrit o confirmat, amb rendes iguals o inferiors a 1.800 euros, els contribuents amb dret poden aplicar el mínim per descendents, sempre que es compleixin els restants requisits exigits. Si les rendes són superiors a 1.800 euros, cap d'ells pot aplicar el mínim per descendents.

• Tributació conjunta del descendent amb ambdós pares. Si el descendent menor d'edat presenta declaració conjunta amb els seus pares, aquests poden aplicar en aquesta declaració el mínim per descendents que correspongui,  sempre que es compleixin els restants requisits exigits.

• Tributació conjunta del descendent amb un dels pares en els casos de separació legal o quan no existeixi vincle matrimonial. En aquests casos, el pare o la mare que tributa conjuntament amb els descendents que formen part de la unitat familiar, aplicarà íntegrament el mínim per descendents corresponent a aquests, i l'altre progenitor no tindrà dret al mínim en presentar els fills declaració, sempre que aquests últims tinguin rendes superiors a 1.800 euros.

  De no complir-se el supòsit de tenir rendes superiors a 1.800 euros, el mínim per descendents es distribuirà entre els pares amb el que convisqui el descendent per parts iguals, encara que un d'ells tributi conjuntament amb els fills. Aquesta mateixa regla resulta aplicable en els casos en què els fills sotmesos a guàrdia i custòdia compartida tributen conjuntament amb un dels seus progenitors.

Vegeu sobre això el quadre sobre aplicació del mínim per descendent i l'opció per tributació conjunta en el cas de separacions judicials, divorcis i nul·litats de cònjuges amb fills.

Atenció : tingui-se en compte que entre les modalitats que figuren com unitats familiars, no es té en compte la formada pel tutor i la persona tutelada, ni el cas d'acolliment o, fora d'aquests casos, dels qui tinguin atribuïda per resolució judicial el seu guarda i custòdia, la qual cosa impedeix qualsevol possibilitat de tributar conjuntament per l'IRPF en tals supòsits.

Supòsit especial: defunció d'un dels pares

En els supòsits en què un dels pares mori l'any, mitjanci o no matrimoni entre ells, i els fills menors d'edat o majors d'edat incapacitats judicialment i sotmesos a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada, hagin conviscut amb ambdós progenitors fins a la data de defunció, el mínim per descendents es prorratejarà en qualsevol cas entre els pares, encara que l'altre progenitor supervivent tributi conjuntament amb els fills menors d'edat i aquests tinguin rendes superiors a 1.800 euros, doncs es considera que a la data de meritació de l'impost els dos progenitors tenen dret a la seva aplicació.

Recordi : en els termes anteriorment comentats, en aquest exercici 2020 el contribuent pot aplicar-se el mínim per descendents en els supòsits en què aquests descendents per obtenir una devolució presentin declaració individual per l'IRPF, sempre que les rendes declarades no superin 1.800 euros.