A. Deducció per a l'arrendatari
Quantia i límits de la deducció
-
El 20 per 100 de les quantitats satisfetes durant el període impositiu per l'arrendament d'un habitatge que constitueixi o constitueixi el seu habitatge habitual.
El concepte d'habitatge habitual serà el fixat per la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei de l'IRPF i l'article 41 bis del seu Reglament.
-
L'import màxim de deducció serà de:
Requisits per a l'aplicació de la deducció
-
Que l'habitatge estigui situada en zona rural en risc de despoblament.
S'entén que compleixen aquest requisit aquells municipis o ajuntaments en els que es donin algun dels següents criteris objectius:
- Població inferior a 2000 habitants.
- Densitat de població inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat.
- Taxa d'envelliment superior al 30%.
A aquests efectes ha de tenir-se en compte l'Ordre HAC /02/2020, de 3 de febrer, per la qual s'aprova la relació de municipis que tenen la condició de Zona Rural de Cantabria en Risc de Despoblament per a l'exercici 2020.
-
Que l'habitatge arrendat constitueixi la residència habitual del contribuent.
Per determinar el concepte de residència habitual en el territori d'una Comunitat Autònoma s'estarà al que disposa l'article 72 de la Llei de l'IRPF.
-
Que la suma de base liquidable general i la base liquidable de l'estalvi, suma de les caselles [0500] i [0510] de la declaració, minorada en l'import del mínim personal i familiar, casella [520], sigui inferior a
Incompatibilitat
Aquesta deducció és incompatible amb l'aplicació de la deducció "Per arrendament d'habitatge habitual per joves, majors i persones amb discapacitat" comentada anteriorment i prevista en l'article 2.1 del Decret Legislatiu 62/2008.
La incompatibilitat es refereix a què pel mateix habitatge s'apliquin les dues deduccions.