Per arrendament de l'habitatge habitual

Normativa: Arts. 8 i 18.1 i 4.c)  Text Refós de les disposicions legals de la Comunitat de Madrid en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 21 octubre.

Quantia i límit màxim de la deducció

• El 30 per 100 de les quantitats satisfetes per l'arrendament de l'habitatge habitual durant el període impositiu.

  Precisió: la renda a satisfer pel contracte d'arrendament subscrit per un només dels cònjuges és un deute que correspon, en exclusiva, al propi signant independentment de les relacions internes que posteriorment puguin sorgir al si del règim econòmic matrimonial. Per això, les quantitats que satisfaci el cònjuge que no figura en el contracte no donen dret a  aquesta deducció per no ser arrendatari, independentment de quin sigui el règim econòmic matrimonial. Vegeu sobre això la Sentència del Tribunal Suprem  núm. 220/2009, de 3 d'abril.

• El límit màxim de deducció serà de 1.000 euros, tant en tributació individual com en conjunta.

Requisits i altres condicions per a l'aplicació de la deducció

• Edat del contribuent.

  El contribuent ha de tenir menys de 35 anys d'edat a la data de meritació de l'impost (normalment, el 31 de desembre).

  No obstant això, la deducció podrà aplicar-se també si el contribuent té més de 35 anys i menys de 40 anys sempre que, durant el període impositiu, s'hagi trobat en situació d'atur i hagi suportat càrregues familiars.

  Definicions:

  - Situació d'atur : s'entendrà que el contribuent s'ha trobat en situació d'atur quan hagi estat inscrit com a demandant de treball en les Oficines d'ocupació de la Comunitat de Madrid com a mínim 183 dies dins el període impositiu.

  - Càrregues familiars : s'entendrà que el contribuent ha suportat càrregues familiars quan tingui com a mínim dos familiars, ascendents o descendents, a càrrec seu, considerant-se com a tals aquells pels quals tingui dret a l'aplicació del mí­nimo per ascendents o descendents.

• Límits de la suma de les bases imposables general i de l'estalvi (suma de les caselles [0435] i [0460] de la declaració) per poder aplicar la deducció.

  S'exigeix un doble límit; un general, que ha de complir el contribuent que pretengui aplicar la deducció, i un altre especifico que ha de complir la unitat familiar de la que formi part:

  a. Contribuent: la suma de les bases imposables general i de l'estalvi del contribuent no podrà superar:

  • 25.620 euros en tributació individual.
  • 36.200 euros en tributació conjunta.

  b. Unitat familiar: la suma de les bases imposables general i de l'estalvi de tots els membres de la unitat familiar de la que el contribuent pugui formar part no podrà ser superior a 60.000 euros.

  Regles per a la seva aplicació dels límits a la unitat familiar:

  • Si es tracta d'una unitat familiar conjugal (de les regulades en l'article 82.1.1ª de la Llei de l'IRPF ), hauran d'agregar-se les bases imposables de cadascun dels membres de la unitat familiar integrats en la mateixa, independentment del fet que optin o no pel règim de tributació conjunta i de què estiguin obligats o no a presentar declaració.

    Així, per a cada cònjuge, la base imposable serà la corresponent a ambdós més les dels fills (menors d'edat o majors incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada), comuns o no, que convisquin amb el matrimoni.

    En el cas de tributació conjunta serà la base imposable d'aquesta declaració la que es tingui en compte a l'efecte del límit fixat.

  • Si es tracta d'una unitat familiar monoparental o no conjugal, hauran d'agregar-se, exclusivament les bases imposables dels membres de la unitat familiar que teòricament correspongui a cada contribuent, d'acord amb el que disposa l'article 82.1.2ª de la Llei de l'IRPF : el propi contribuent i els fills d'aquest (menors o majors incapacitats judi­cialmente subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada) que convisquin amb ell. I tot això, també, independentment del fet que s'opti o no per tributar pel règim de tributació conjunta i de què estiguin o no obligats a presentar declaració. En el cas de tributació conjunta serà la base imposable d'aquesta declaració la que es tingui en compte a l'efecte del límit fixat.

• Les quantitats abonades per l'arrendament de l'habitatge habitual han de superar el 20 per 100 de l'esmentada suma de bases imposables general i d'estalvi del contribuent.
• Per a l'aplicació de la deducció, e l contribuent ha d'estar en possessió d'una còpia del resguard del dipòsit de la fiança en l'Agència d'Habitatge Social de la Comunitat de Madrid formalitzada per l'arrendador, d'acord amb el que disposa l'article 36 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans, i en el Decret 181/1996, de 5 de desembre, pel qual es regula el règim de dipòsit de fiances d'arrendaments en la Co­munidad de Madrid, o bé posseir còpia de la denúncia presentada davant aquest organisme per no haver-los entregat aquest justificant l'arrendador.

• Addicionalment, el contribuent en el moment en què manifesti la seva intenció d'aplicar aquesta deducció autonòmica haurà de, com arrendatari, haver liquidat l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats derivat de l'arrendament de l'habitatge, llevat que no estigui obligat a presentar autoliquidació per aplicar la bonificació prevista en l'article 30 quater del Decret legislatiu 1/2010.

  No obstant això, aquesta intenció no té per què circumscriure's a un únic moment temporal i, per això el límit temporal per exigir aquesta liquidació dependrà de quan es manifesti la mateixa. Així, sense ànim d'exhaustivitat, el moment en què el contribuent que desitgi aplicar la deducció ha d'haver liquidat l'impost de TPO es fixa en:

  • La finalització del termini de declaració, en el cas de presentar la declaració de l'impost amb aplicació de la deducció autonòmica.
  • El moment en què s'insti pel contribuent la rectificació d'una declaració prèviament presentada, en què no s'hagués inclòs l'esmentada deducció.
  • El moment en què s'iniciï per l'Administració Tributària el procediment de comprovació d'una declaració en la que no s'hagi inclòs la deducció.

  Important: els contribuents amb dret a la deducció hauran de complimentar l'apartat"Informació addicional a la deducció autonòmica per arrendament" de l'Annex B.6) de la declaració en el que, a més de les dades necessàries per quantificar la deducció, haurà de fer-se constar el NIF /NIE de l'arrendador de l'habitatge  i, si existeix,  el del   segon arrendador o, si escau, si ha consignat un  NIF d'un altre país, es marcarà una X, respectivament, en les caselles corresponents.