Saltar al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2020

Residència habitual en territori espanyol

Normativa:Art. 9 Llei IRPF

S'entendrà, d'acord amb l'article 9 de la Llei del IRPF, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

1.Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

Per determinar aquest període de permanència es computaran les absències esporàdiques, tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país.Tractant-se de països o territoris qualificats reglamentàriament com a paradisos fiscals, l'Administració tributària podrà exigir que s'emprovi la permanència en el mateix durant 183 dies en l'any natural.

Malgrat l'anterior, per determinar el període de permanència en territori espanyol no es computaran les estades temporals a Espanya que siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions Públiques espanyoles.

Nota: Per delimitar les "absències esporàdiques" tinguin-se en compte els criteris interpretatius que sobre els articles 8.1.a) i 9.1.a) de la Llei del IRPF ha establert el Tribunal Suprem en les seves Sentències de 28 de novembre de 2017 (números 1.829/2017, 1.850/2017, 1.860/2017 i 1.834/2017, resolent, respectivament, recursos de cassació contenciós-administratius números 815/2017, 812/2017, 807/2017 i 809/2017) i 1 de març de 2018 (núm. 334/2018), en relació amb tributació dels beneficiaris de beques de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) amb estada en un país estranger per desenvolupar les activitats pròpies de la mateixa.

Covid-19: en relació amb l'esmentat criteri de permanència de més de 183 dies dins de l'any natural en territori espanyol, si no existeix conveni de doble imposició amb el país de residència inicial, els dies passats a Espanya a causa de l'estat d'alarma es computaran a efectes de determinar la residència fiscal, per la qual cosa, si s'hagués romàs més de 183 dies en territori espanyol l'any 2020, la persona podria ser considerada contribuent del IRPF.A diferència de l'anterior, si existeix conveni de doble imposició amb el país de residència inicial, en els casos de confinament temporal en territori espanyol en ocasió del COVID-19, l'aplicació d'un conveni de doble imposició fa poc probable que la persona pugui ser considerada com a resident a Espanya en comptes d'en l'altre país.En tot cas, els criteris establerts al corresponent conveni seran suficients per dirimir el conflicte de doble residència que pugui plantejar-se.

2.Que ragui en Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interès econòmic, de forma directa o indirecta.

Es presumirà, tret de prova en contrari, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, conforme als criteris anteriors, resideixin habitualment a Espanya el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquell.

No es consideraran contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguin la seva residència habitual a Espanya per la seva condició de membres de missions diplomàtiques o oficines consulars estrangeres, o per ser titulars de càrrec o ocupació oficial d'Estats estrangers, o per ser funcionaris en actiu que exerceixin a Espanya càrrec o ocupació oficial que no tingui caràcter diplomàtic o consular, sempre que, a més, no procedeixi l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els quals Espanya sigui part

Recordi: la residència fiscal d'una persona física no només es determina en funció del primer criteri de permanència (més de 183 dies), sinó que, el contribuent també podrà ser considerat resident fiscal a Espanya si té en aquest país, de forma directa o indirecta, el nucli principal o la base de les seves activitats o interès econòmic.