Arrendament d'immobles destinats a habitatge
Normativa: Art. 23.2 Llei IRPF
Reducció 60 per 100
En els supòsits d'arrendament de béns immobles destinats a habitatge, el rendiment net positiu, calculat per diferència entre la totalitat d'ingressos íntegres i les despeses necessàries que tinguin la consideració de deduïbles en els termes anteriorment comentats, es reduirà en un 60 per 100, sigui quina sigui l'edat de l'arrendatari.
Delimitació:
Es considera que es tracta d'un arrendament d'un bé immoble destinat a habitatge quan, d'acord amb el que disposa l'article 2 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans (LAU), l'arrendament recaigui “sobre una edificació habitable destinació primordial del qual sigui satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari”.
Per part seva, ha de tenir-se en compte que l'article 3 de la LAU disposa que “es considera arrendament per a ús diferent del d'habitatge, aquell arrendament que recaient sobre una edificació tingui com destinació primordial un diferent de l'establert en l'article anterior”. Afegint a més que “en especial, tindran aquesta consideració els arrendaments de finques urbanes celebrats per temporada, sigui aquesta d'estiu o qualsevol altra ”. Per això, en cap cas resultarà aplicable la reducció assenyalada quan l'arrendament de l'immoble se celebri per temporada, sigui aquesta d'estiu, o qualsevol altra.
La reducció resultarà aplicable sobre els rendiments nets derivats de l'arrendament de béns immobles quan essent l'arrendatari una persona jurídica, quedi acreditat que l'immoble es destina a l'habitatge de determinades persones físiques (Criteri fixat pel Tribunal Economicoadministratiu Central, en la seva Resolució de 8 de setembre de 2016, en recurs extraordinari d'alçada per a la unificació de criteri).
La reducció només resultarà aplicable respecte dels rendiments declarats pel contribuent.
Lloguers turístics:
En els lloguers turístics no resulta aplicable la reducció del 60 per 100 prevista en l'article 23.2 de la Llei d'IRPF, ja que no tenen per finalitat satisfer una necessitat permanent d'habitatge sinó cobrir una necessitat de caràcter temporal. Vegeu sobre això la Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC), de 8 de març de 2018, en unificació de criteri.
D'altra banda, en relació amb l'article 54 ter del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, que regulava l'obligació d'informar sobre la cessió d'ús d'habitatges amb finalitats turístics, ha d'indicar-se que la Sentència de 23 de juliol de 2020 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (recurs contenciós administratiu número 80/2018) publicada al BOE de 23 de setembre de 2020, l'anul·la i deixa sense efecte per ser contrari a Dret per la qual cosa desapareix l'esmentada obligació d'informar.