Residència habitual en territori espanyol
Normativa: Art. 9 Llei IRPF
S'entendrà, d'acord amb l'article 9 de la Llei de l'IRPF, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:
1. Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.
Per determinar aquest període de permanència es computaran les absències esporàdiques, llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país. Tractant-se de països o territoris qualificats reglamentàriament com paradisos fiscals, l'Administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.
No obstant això, per determinar el període de permanència en territori espanyol no es computaran les estades temporals a Espanya que siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions Públiques espanyoles.
Nota: per delimitar les "absències esporàdiques" tinguin-se en compte els criteris interpretatius que sobre els articles 8.1.a) i 9.1.a) de la Llei de l'IRPF ha establert el Tribunal Suprem en les seves Sentències de 28 de novembre de 2017 (números 1.829/2017, 1.850/2017, 1.860/2017 i 1.834/2017, resolent, respectivament, recursos de cassació contenciosos administratius números 815/2017, 812/2017, 807/2017 i 809/2017) i 1 de març de 2018 (núm. 334/2018, en el recurs de cassació contenciós administratiu números 934/2017), en relació amb tributació dels beneficiaris de beques de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) amb estada en un país estranger per desenvolupar les activitats pròpies de la mateixa.
2. Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.
Es presumirà, llevat que hi hagi una prova en contra, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, conforme als criteris anteriors, resideixin habitualment a Espanya seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquell.
No es consideraran contribuent s, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguin la seva residència habitual a Espanya per la seva condició de membres de missions diplomàtiques o oficines consulars estrangeres, o per ser titulars de càrrec o treball oficial d'Estats estrangers, o per ser funcionaris en actiu que exerceixin a Espanya càrrec o treball oficial que no tingui caràcter diplomàtic o consular, sempre que, a més, no sigui procedent l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els que Espanya sigui part.
Recordi:la residència fiscal d'una persona física no només es determina en funció del primer criteri de permanència (més de 183 dies), sinó que, el contribuent també podrà ser considerat resident fiscal a Espanya si té en aquest país, de manera directa o indirecta, el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics.