Introducció: imputacions de rendes

Normativa:  Art.  6.2 e) Llei IRPF

Al costat dels rendiments (del treball, del capital i d'activitats econòmiques) i els guanys i pèrdues patrimonials, el tercer component de la renda del contribuent està constituït per les imputacions de renda establertes per llei.

Les imputacions de renda constitueixen un règim especial de tributació de la qual finalitat última consisteix en aconseguir la plena identificació entre la base imposable i la capacitat econòmica del contribuent, assegurant amb això la màxima eficàcia en l'aplicació de la progressivitat de l'IRPF.

La materialització de les imputacions de renda com categoria fiscal es realitza incorporant, per una part, rendes que la Llei de l'IRPF presumeix que es deriven de la titularitat de determinats béns immobles urbans i, per una altra, fent tributar al contribuent soci o partícip per les rendes obtingudes a través d'entitats interposades.

La Llei de l'IRPF, sota la denominació de règims especials, incorpora les següents categories d'imputació i atribució de rendes: