1. Existència d'una alteració en la composició del patrimoni del contribuent
A títol d'exemple, constitueixen alteracions en la composició del patrimoni del contribuent les següents:
-
Les transmissions oneroses o lucratives de béns o drets. Entre les primeres poden citar-se, com exemples, les vendes d'habitatges, locals comercials, places de garatge, finques rústiques, accions, etc. i, entre les segones, les herències, llegats i donacions.
-
La incorporació al patrimoni del contribuent de diners, béns o drets que no derivin d'una transmissió prèvia. És el cas, entre d'altres, de l'obtenció de premis de qualsevol tipus, ja siguin en metàl·lic o en espècie, de subvencions, etc.
-
Les permutes de béns o drets.
-
Les pèrdues degudament justificades en elements patrimonials.
Per contra, la Llei estima que no existeix alteració en la composició del patrimoni i, per tant, no es produirà guany o pèrdua patrimonial alguna en les següents operacions, sempre que l'adjudicació es correspongui amb la respectiva quota de titularitat:
-
Divisió de la cosa comuna.
-
Dissolució de la societat de guanys o extinció del règim econòmic matrimonial de participació.
-
Dissolució de comunitats de béns o separació de comuners.
Excessos d'adjudicació en la dissolució de les comunitats de béns o separació de comuners
Perquè l'exercici de l'acció de divisió de la cosa comuna o la dissolució de les comunitats de béns no impliqui una alteració en la composició del patrimoni, cal que les adjudicacions que es duguin a terme en desfer-se la indivisió o en l'extinció del condomini es corresponguin amb la quota de titularitat, ja que, en cas que s'atribueixin a un dels copropietaris o comuners béns o drets per major valor al que correspongui a la seva quota de titularitat, existirà una alteració patrimonial en l'altre o altres copropietaris o comuners, podent-se generar, si escau i en funció de les variacions de valor que hagués pogut experimentar l'immoble, un guany o una pèrdua patrimonial independentment de què existeixi o no existeixi compensació en metàl·lic, import del qual es determinarà, d'acord amb el que disposa l'article 34 de la Llei de l'IRPF, per diferència entre els valors d'adquisició i de transmissió, valors que venen definits en els articles 35 i 36 de la Llei de l'IRPF, per a les transmissions oneroses i lucratives, respectivament, que es desenvolupen en l'apartat “Determinació de l'import dels guanys o pèrdues patrimonials: normes generals” d'aquest Capítol.
L'anterior ha estat confirmat pel Tribunal Suprem en la seva Sentència de 10 d'octubre de 2022, recaiguda en recurs de cassació núm. 5110/2020 (ROJ: STS 3585/2022). La qüestió objecte d'interès cassacional de l'esmentada sentència era la de determinar en quins casos la compensació percebuda pel comuner, a qui no s'adjudica el bé quan es dissol un condomini, comporta per a aquest l'existència d'un guany patrimonial subjecte a l'IRPF, tenint en consideració la possible diferència de valoració d'aquell bé entre el moment de la seva adquisició i el de la seva adjudicació i, si escau, que aquella compensació fora superior al valor de la part proporcional que li correspongués sobre aquell bé.
En el seu fonament jurídic tercer el Tribunal Suprem procedeix a contestar a l'esmentada pregunta, fixant el seu criteri interpretatiu, en el sentit que la compensació percebuda per un comuner, a qui no s'adjudica el bé quan es dissol el condomini, comportarà per a aquest comuner l'existència d'un guany patrimonial subjecte a l'IRPF, quan existeixi una actualització del valor d'aquell bé entre el moment de la seva adquisició i el de la seva adjudicació i aquella diferència de valor sigui positiva.
Aquesta doctrina judicial ha estat reiterada recentment pel Tribunal Suprem en la seva Sentència de 5 de desembre de 2023, recaiguda en recurs de cassació núm. 6962/2022 (ROJ: STS 5535/2023).
Respecte als excessos d'adjudicació ha de tenir-se en compte la Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) de 7 de juny de 2018, Reclamació núm. 00/02488/2017, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri, criteris dels quals es recullen en el quadre resum al que pot accedir al final del capítol.
En aquests tres supòsits (divisió de la cosa comuna, dissolució de la societat de guanys o extinció del règim econòmic matrimonial de participació i dissolució de comunitats de béns o separació de comuners) no podrà ser procedent-se a l'actualització dels valors dels béns o drets rebuts, per la qual cosa aquests conservaran els seus originaris valors i dates d'adquisició.
-
Així mateix, d'acord amb el que estableix la disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE de 31 de desembre), s'estimarà que no existeix alteració en la composició del patrimoni en l'entrega dels valors en préstec ni en la devolució d'uns altres tants valors homogenis al venciment del préstec en els termes i amb els requisits establerts en l'esmentada disposició addicional.
Tingui-se en compte que la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats (BOE de 28 de novembre), ha derogat pel que fa només a aquest impost, amb efectes 1 de gener de 2015, l'apartat 2 de la disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, que estableix el règim tributari aplicable a les operacions de préstec de valors. Per tant, el tractament fiscal previst en l'esmentada disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003 quan el prestadora o prestatari sigui un contribuent per l'IRPF es manté vigent.