Concepte d'habitatge habitual

Normativa: disposició addicional vint-i-tresena Llei IRPF i 41 bis Reglament IRPF. Vegeu també  art. 55.5 Reglament  IRPF, en la redacció en vigor a 31 de desembre de 2012

A l'efecte de  l'aplicació d'aquesta exempció:

1. Es considera habitatge habitual del contribuent l'edificació en la que el contribuent resideixi durant un termini continuat de, com a mínim, tres anys.

No obstant això, s'entendrà que l'habitatge va tenir el caràcter d'habitual, quan, malgrat no haver transcorregut aquest termini, es produeixi la defunció del contribuent o concorrin altres circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi de domicili, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció del primer treball o canvi de feina o unes altres anàlogues justificades.

L'expressió reglamentària "circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi de domicili" comporta una obligatorietat en aquest canvi. El terme “necessàriament” és un adverbi de manera que, d'acord amb el Diccionari de la Real Academia, significa amb o per necessitat o precisió. Al seu torn, el terme “necessitat” pot indicar tot allò al que és impossible substraerse, faltar o resistir. Encara és més aclaridor la substantiva precisió, inclòs en la definició de “necessàriament”, doncs suposa obligació o necessitat indispensable que força i precisa a executar una cosa. Finalment, confirma l'anterior una de les definicions de “necessari ”: dícese del que es fa i executa obligat d'una altra cosa, com oposat a voluntari i espontani.

En conseqüència, la seva aplicació  requereix plantejar-se si davant una determinada situació, canviar de domicili és una opció per al contribuent o queda al marge de la seva voluntat o conveniència; és a dir, que el fet que concorri una de les circumstàncies enumerades  o d'altres anàlogues no és determinant per sí sol, ni suposa sense més, una excepció a l'exigència del termini general de residència efectiva durant tres anys. En el primer dels casos, és a dir, si el contribuent manté la possibilitat de triar, no s'estarà en presència d'una circumstància que permeti excepcionar el termini de tres anys i, per tant, si el contribuent decideix canviar de domicili, no per això l'habitatge assolirà la consideració d'habitual. En la mateixa línia, pot afirmar-se que si es prova la concurrència de circumstàncies anàlogues a les enumerades per la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei IRPF es podrà excepcionar el termini de tres anys, sempre que les mateixes exigeixin també el canvi de domicili.

2. Perquè l'habitatge adquirit constitueixi la residència habitual del contribuent, ha de  ser  habitada de manera efectiva i amb caràcter permanent pel propi contribuent, en un termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o finalització de les obres.

No obstant això, s'entendrà que l'habitatge adquirit no perd el caràcter d'habitual quan concorrin les següents circumstàncies:

• Quan es produeixi la defunció del contribuent.

• Quan concorrin altres circumstàncies que necessàriament impedeixin l'ocupació de l'habitatge en els termes previstos anteriorment.

• Quan el contribuent gaudeixi d'habitatge habitual per raó de càrrec o treball i l'adquirida no sigui objecte d'utilització, cas en què el termini dels dotze mesos començarà a comptar-se a partir de la data del cessament.

Quan l'habitatge hagués estat habitada de manera efectiva i permanent pel contribuent en el termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o finalització de les obres, el termini de tres anys per considerar-la com a habitatge habitual del contribuent es computarà des d'aquesta última data.

Ocupació en el termini de dotze mesos.

Quant a aquest requisit d'ocupació de l'habitatge habitual dins els dotze mesos que estableix l'article 41 bis del Reglament de l'IRPF  tingui-se en compte que no constitueix un requisit addicional per a la consideració de l'edificació com a habitatge habitual sinó que ve a ampliar la deducció per inversió en habitatge atès que el contribuent podrà aplicar la deducció encara no residint en la mateixa sempre que l'ocupi en aquell termini. Aquesta deducció, no obstant això, no es consolidarà fins que la residència adquireixi la condició d'habitatge habitual, fet que, com hem dit, es produirà en el moment en el que el contribuent resideixi en ella durant un termini continuat de tres anys.

3. Als exclusius efectes de l'aplicació de l'exempció, s'entendrà que el contribuent està transmetent el seu habitatge habitual quan la mateixa constitueixi el seu habitatge habitual en aquell moment o hagués tingut tal consideració fins a qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de la transmissió.

Compliment d'aquest requisit: supòsit de cònjuges separats o divorciats

Tingui-se en compte el criteri interpretatiu fixat pel Tribunal Suprem en la seva sentència núm. 553/2023, de 5 de maig, recaida en recurs contenciós administratiu núm. 851/2021 (ROJ: STS 2021/2023), segons el qual "en les situacions de separació, divorci o nul·litat del matrimoni que haguessin determinat el cessament de l'ocupació efectiva com a habitatge habitual per al cònjuge que ha d'abandonar el domicili habitual per tals causes, el requisit d'ocupació efectiva de l'habitatge habitual en el moment de la transmissió o en qualsevol dia dels dos anys anteriors a la mateixa, que exigeix l'apartat 3 de l'art.41 bis del Reglament de l'IRPF, s'entendrà complert quan tal situació concorri en el cònjuge que va romandre en la mateixa ". Per tant, i als exclusius efectes de l'aplicació de les exempcions previstes en els articles 33.4. b) i 38 de la  Llei de l'IRPF, s'entendrà que el contribuent que va haver d'abandonar l'habitatge habitual familiar per atribució de l'ús a l'altre cònjuge, està transmetent l'habitatge habitual quan, per al cònjuge que va romandre en la mateixa constitueixi el seu habitatge habitual en aquell moment o hagués tingut tal consideració fins a qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de transmissió.