Concepte
Respecte a les criptomonedas o monedes virtuals, l'apartat 5 de l'article 1 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme (BOE de 29 d'abril), introduït amb motiu de la transposició de la Directiva (UE) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, defineix les mateixes de la següent manera:
“5. S'entendrà per moneda virtual aquella representació digital de valor no emès ni garantida per un banc central o autoritat pública, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta i que no posseeix estatut jurídic de moneda o diners, però que és acceptada com a mitjà de canvi i pot ser transferida, emmagatzemada o negociada electrònicament."
La Directiva (UE ) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, va modificar la Directiva (UE ) 2015/849, per afegir la definició legal de “moneda virtual”, incorporada per l'esmentada Llei 10/2010. No obstant això, ha de tenir-se en compte que la Directiva (UE ) 2015/849 ha estat recentment modificada pel Reglament (UE ) 2023/1113, de 31 de maig, per eliminar la definició de monedes virtuals i incorporar el terme molt més ampli de “criptoactivos“ que comprèn diferents tipus d'actius virtuals, entre els quals es trobarien les “criptomonedas”, si bé aquest Reglament serà aplicable a partir de 30 de desembre de 2024. Per part seva, el concepte de criptoactivo es defineix en el Reglament (UE ) 2023/1114 (Mica).
Tenint en compte aquesta definició les monedes virtuals ("criptomonedas") es consideren, a efectes fiscals, com béns immaterials, computables per unitats o fraccions d'unitats, que no són moneda de curs legal, que poden ser intercanviats per uns altres béns, incloent altres monedes virtuals, drets o serveis, si s'accepten per la persona o entitat que transmet el bé o dret o presta el servei, i que poden adquirir-se o transmetre's generalment a canvi de moneda de curs legal.
Tenint en compte que cada moneda virtual té el seu origen en un protocol informàtic específic, diferent àmbit d'acceptació, diferent liquiditat, valor i denominació, els diferents tipus de monedes virtuals són béns diferents.
Obligacions d'informació relatives a tinença i operativa amb monedes virtuals
Per tal de millorar el control tributari dels fets imposables que poden derivar-se de la tinença de monedes virtuals i les operacions que es poguessin realitzar amb les mateixes, com s'han descrit en el punt anterior, la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, va modificar la Llei de l'IRPF per incorporar certes obligacions d'informació que han estat objecte de desplegament reglamentari en els articles 39 bis i 39 ter del RGAT, donant lloc a l'aprovació dels models 172 i 173.
Vegi's sobre això l'Ordre HFP/887/2023, de 26 de juliol, per la qual s'aproven el model 172 "Declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals" i el model 173 "Declaració informativa sobre operacions amb monedes virtuals", i s'estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació (BOE de 29 de juliol).
Així mateix, es desenvolupa l'obligació d'informar sobre les monedes virtuals situades a l'estranger, que ha determinat l'aprovació del model 721.
Per a més informació pot consultar el següent document de preguntes freqüents sobre aquests models.