Concepte d'adquisició, construcció, rehabilitació i ampliació de l'habitatge habitual

Precisions :

• Nul·litat matrimonial, divorci o separació judicial.

  1. En els supòsits de nul·litat matrimonial, divorci o separació judicial, el contribuent podrà seguir practicant aquesta deducció per les quantitats satisfetes durant el període impositiu per a l'adquisició de la que va ser durant la vigència del matrimoni el seu habitatge habitual, sempre que continuï tenint aquesta condició per als fills comuns i el progenitor en de la qual companyia quedin.

     També podrà practicar deducció per les quantitats satisfetes, si escau, per a l'adquisició de l'habitatge que constitueixi o constitueixi el seu habitatge habitual, amb el límit conjunt de 9.040 euros anuals.

  2. Així mateix si el contribuent, en virtut de sentència judicial de divorci, satisfà la totalitat dels pagaments del préstec per a l'adquisició de l'habitatge habitual que, en el seu moment, li va ser concedit conjuntament a ambdós cònjuges i per de la qual amortització venien practicant els dos abans d'1 de gener de 2013 la deducció per adquisició d'habitatge habitual, té dret a l'aplicació d'aquesta deducció per la totalitat de les quantitats pagades per tal concepte encara que només sigui propietari del 50 per 100 de l'habitatge per no haver-se liquidat la societat de guanys, tant en cas que l'habitatge continuï tenint per a ell i els fills comuns la condició d'habitual com en cas que l'habitatge tingui aquesta condició per als fills comuns i l'altre progenitor. Vegeu sobre això la Resolució del TEAC de 23 de novembre de 2021. Reclamació número 00/00629/2021, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada en unificació de criteri.

• Desmembrament del domino (usdefruit i nua propietat) mortis causa, límit temporal del dret a la deducció.

  Es reconeix el dret d'aplicar-se la deducció per inversió en habitatge habitual fins i tot no essent titular del ple domini quan es tracti de supòsits en els que l'habitatge habitual es va adquirir originàriament en plena propietat pels cònjuges en pro indivís o per a la societat conjugal i, constituint aquella l'habitatge habitual d'ambdós i dels seus fills menors, sobrevé el desmembrament del domini, no voluntàriament, sinó mortis causa per la defunció d'un dels cònjuges, i l'habitatge segueixi constituint la residència habitual de la unitat familiar. Vegeu sobre això la Resolució del TEAC de 8 de maig de 2014. Reclamació número 00/00990/2012, recaiguda  en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri.

  En supòsits en els que l'habitatge habitual s'hagi adquirit abans de l'1 de gener de 2013 en les condicions abans indicades (això és, en plena propietat pels ambdós cònjuges en pro indivís o per a la societat conjugal), i, després de la defunció d'un d'ells, sobreveniu el desmembrament del domini, adquirint el cònjuge viudo l'usdefruit per herència, l'aplicació de la deducció per inversió en habitatge habitual dependrà de la data en què s'hagi produït la defunció:

  1. Si la defunció s'ha produït amb anterioritat a l'1 de gener de 2013, el cònjuge supervivent es podrà aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per les quantitats que s'abonin, no només per la part de l'immoble sobre la qual ostenta el ple domini, sinó també per la part de l'usdefruit que adquireix sempre que segueixi constituint la seva residència habitual

  2. Si la defunció es produeix a partir de l'1 de gener de 2013 el cònjuge supervivent només es podrà aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per la part de l'immoble sobre la qual ostenta el ple domini mentre que respecte a l'usdefruit que adquireix no serà d'aplicació el règim transitori de deducció prevista en la disposició transitòria divuitena de la Llei de l'IRPF i, en conseqüència, no podrà practicar la deducció per inversió en habitatge habitual per les quantitats que satisfaci vinculades a aquesta adquisició de l'usdefruit.

• Extinció del condomini després de l'1 de gener de 2013.

  1. En cas d'extinció d'un condomini sobre l'habitatge habitual a partir de l'1 de gener de 2013, si una de les parts obté el 100 per 100 de l'habitatge, tindrà dret a aplicar-se el 100 per 100 de la deducció per adquisició d'habitatge habitual, fins a un total de 9.040 euros de base, sempre que s'hagués aplicat en un exercici anterior a 2013 aquesta deducció en el percentatge corresponent a la seva participació en el condomini.

     En aquest cas l'aplicació de la deducció per la part adquirida fins a completar el 100 per 100  del ple domini de l'immoble tindrà com a límit l'import que hauria tingut dret a deduir-se des de la data d'extinció del condomini el comuner que deixa de ser titular de l'immoble si aquesta extinció no hagués tingut lloc. La deducció estarà condicionada també a què al comuner que deixa de ser propietari no se li hagués esgotat a la data d'extinció del condomini la possibilitat de seguir practicant la deducció per adquisició d'habitatge habitual.

     Vegeu sobre això la Resolució del TEAC d'1 d'octubre de 2020. Reclamació número 00/00561/2020, recaiguda  en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri.

  2. Tanmateix, a diferència supòsit anterior, en el cas d'adquisició d'un percentatge de l'habitatge habitual per defunció del cònjuge és necessari diferenciar la part adquirida per la dissolució del règim econòmic matrimonial, que sí genera dret a la deducció, de la part adquirida per herència que no donarà dret a deducció.

     D'acord amb l'anterior, en el supòsit de dos cònjuges, règim econòmic del qual matrimonial és el de guanys, que només són propietaris d'un únic bé – habitatge habitual adquirit abans de 2013 –, si un mor amb posterioritat a 1 de gener de 2013 i el supervivent adquireix per herència l'altra meitat de l'habitatge, pagant el 100 per 100 de les quotes del préstec, aquest no podrà practicar la deducció per inversió en habitatge habitual pel 100 per 100  de l'habitatge a partir de la defunció – tan sols pel 50 per 100 del qual ja era propietari amb anterioritat a 2013 –, atès que l'adquisició de l'altra meitat no deriva de la dissolució de la societat de guanys sinó de l'herència, essent aquesta adquisició esdevinguda a partir de 2013, i per tant, una vegada suprimida la deducció per inversió en habitatge habitual no li resultarà d'aplicació la disposició transitòria divuitena de la Llei de l'IRPF, per incomplir el requerit en l'apartat 1, lletra a), d'aquesta disposició.