Criteri general d'imputació fiscal: principi de la meritació

Normativa: Arts.14.1b) Llei IRPF i 7 Reglament IRPF ; 11.1 i 3.1º LIS

La Llei de l'IRPF estableix com a principi inspirador bàsic en aquesta matèria la remissió a la normativa reguladora de l'impost sobre societats, sens perjudici de determinades especialitats contingudes en el propi Reglament de l'impost.

D'acord amb l'article 11.1 de la IS, el criteri general d'imputació fiscal està constituït pel principi de meritació, conforme al qual els ingressos i les despeses derivats de les transaccions o fets econòmics s'imputaran al període impositiu en què es produeixi la seva meritació, conforme a la normativa comptable, independentment de la data del seu pagament o del seu cobrament, respectant la deguda correlació entre uns i altres.

Cas particular: subvenció del kit digital

La subvenció per kit digital, en la mesura en què té per objecte el finançament de despeses o d'inversions de titulars d'activitats econòmiques, té la qualificació de rendiments d'activitats econòmiques, conforme el que disposa l'article 27.1 de la Llei de l'IRPF.

Quant a la seva imputació temporal, l'article 14.1.b) de la Llei de l'IRPF remet a la normativa de l'impost sobre societats i les normes específiques contingudes en el Reglament de l'IRPF. A falta de normes específiques, resulta d'aplicació el que estableix la normativa mercantil de caràcter comptable. En concret, la Norma de valoració 18a del Pla General de Comptabilitat, en virtut de la qual, una vegada reconeguda la subvenció com no reintegrable (això és, quan existeixi un acord individualitzat de la seva concessió, s'hagin complert les condicions establertes per a la seva concessió i no existeixin dubtes raonables sobre la recepció), s'estableix el criteri d'imputació tenint en compte la seva finalitat:

Si es concedeix per garantir una rendibilitat mínima o compensar pèrdues ocasionades en l'activitat, es tractarà com a subvenció corrent, per la qual cosa es computarà en la seva totalitat com un ingrés més del període en què es meriten. És a dir, quan es reconegui en ferm la concessió de la subvenció i es quantifiqui la mateixa, independentment del moment en què es percebi la mateixa.
Si va destinada a afavorir inversions en immobilitzat o despeses de projecció plurianual es tractarà com a subvenció de capital, per la qual cosa s'imputarà en la mateixa mesura en què s'amortitzin les inversions realitzades amb càrrec a les mateixes.