No derivades de transmissions d'elements patrimonials

Normativa: Art. 34.1.b) Llei IRPF

En els altres supòsits diferents de transmissió onerosa o lucrativa l'import del guany o pèrdua patrimonial serà el valor de mercat dels elements patrimonials o parts proporcionals, si escau.

Han d'incloure's dins aquesta categoria de guanys patrimonials la incorporació de béns o drets al patrimoni del contribuent que no derivin d'una transmissió prèvia com, per exemple, la percepció de determinades subvencions o ajuts per a adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual, els ajuts al lloguer, l'ajuda de 200 euros per a persones de sota nivell d'ingressos i patrimoni, el Bono Cultural Joven, les derivades dels aprofitaments forestals dels veïns en boscos públics, els interessos de naturalesa indemnitzatòria originats pel retard en el compliment d'una obligació, inclosa la del pagament de salaris, així com els premis obtinguts per la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries.

Atenció:

Ajuda de 200 euros a persones físiques de sota nivell d'ingressos i patrimoni

Encara que per a l'exercici 2024 no s'ha aprovat una mesura d'aquest tipus, si el contribuent hagués cobrat durant aquest període impositiu l'ajuda de 200 euros establert per l'article 74 del Reial Decret llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d'Ucraïna i de suport a la reconstrucció de la illa de La Palma i a unes altres situacions de vulnerabilitat (BOE 28 de desembre), haurà de consignar el seu import en la seva declaració d'IRPF 2024, en virtut de l'article 14.2.c) de la Llei de l'IRPF, en tenir per als seus beneficiaris la consideració de guany patrimonial derivat d'ajuda pública.

Bono cultural jove:

La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2022 (BOE de 29 de desembre) va crear, amb efectes 1 de gener de 2022, el denominat “Bono Cultural Joven”, destinat a facilitar l'accés del públic jove a la cultura.

Es tracta d'una ajuda per a l'adquisició de productes i serveis culturals oferts per les entitats que s'adhereixin al programa, import del qual màxim ascendeix a 400 euros per beneficiari, i àmbit del qual temporal d'aplicació es va estendre, amb vigència indefinida, per la disposició addicional centèsima quarta de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2023 (BOE de 24 de desembre) essent beneficiaris del mateix aquells joves que hagin complert 18 anys durant l'any 2024 i compleixin els requisits exigits pel Reial decret 191/2023, de 21 de març, pel qual s'estableixen les normes reguladores del Bono Cultural Joven (BOE de 22 de març).

L'import es concedeix per una sola vegada a cada beneficiari i ha d'utilitzar-ho en el termini màxim d'un any des de la data de la seva concessió. L'abonament de l'import concedit es realitza, en un únic pagament, en format de targetes prepagament virtuals. Transcorregut l'esmentat termini d'1 any, el Bono Cultural Joven es desactiva automàticament, i l'entitat col·laboradora procedeix a la devolució dels imports no gaudits.

Per aquesta raó, només l'import dinerari de l'ajuda que ha estat efectivament utilitzada en l'adquisició de productes i serveis culturals dona lloc a un guany patrimonial per a les persones que s'han beneficiat del mateix, i serà procedent imputar-la al respectiu període impositiu en què s'hagin adquirit els productes, serveis i activitats culturals subvencionables, doncs és quan s'entén que s'ha produït el cobrament de la subvenció.

Supòsit específics:

En el cas de les subvencions l'import d'aquest guany serà la quantia dinerària de la subvenció.

En relació amb els premis cap distingir:

Premis en metàl·lic. Aquests premis estan subjectes a retenció, per la qual cosa l'import computable com a guany patrimonial estarà constituït per la totalitat del premi sense descomptar la retenció suportada que es declararà com a tal en l'apartat de la declaració corresponent a retencions i altres pagaments a compte.

Tingui-se en compte que, en el cas particular de comptes de joc, el guany patrimonial correspon exclusivament al titular, que haurà de declarar la diferència global positiva entre els premis obtinguts i les aportacions realitzades durant l'exercici en tots els comptes de les que sigui titular. No pot computar pèrdues ni deduir cap despesa.
Premis en espècie. Aquests premis estan subjectes a ingrés a compte, per la qual cosa l'import total computable estarà compost per la suma de la valoració del premi rebut, que s'efectuarà pel valor de mercat del mateix, més l'ingrés a compte, llevat que aquest últim hagués estat repercutit al contribuent.

En el cas de costes judicials han de distingir-se dues situacions:

Contribuent obligat —per sentència judicial— al pagament de les despeses de defensa jurídica en què ha incorregut la part vencedora en el procés.

Es tracta d'una pèrdua patrimonial, tant per la indemnització com pels interessos legals resultants de la condemna judicial, que s'imputarà durant el període impositiu en què hagi adquirit fermesa la sentència condemnatòria, doncs és durant aquest període impositiu quan té lloc l'alteració patrimonial que dona lloc a la mateixa. S'integra en la base imposable general en la forma i amb els límits establerts en l'article 48 de la llei de l'IRPF.
Contribuent que, com vencedor d'un procediment judicial, percebi una determinada quantitat per la condemna a costes judicials a la part contrària.

En aquest cas per determinar el guany patrimonial que pot suposar per al vencedor del plet la condemna a costes judicials a la part contrària, el litigant vencedor podrà deduir de l'import que rebi en concepte de costes les despeses en què hagi incorregut amb motiu del plet, import deduïble que podrà assolir com a màxim l'import que rebi, sense superar-ho. Per tant, si l'import de la condemna a costes es correspon amb les despeses en què s'ha incorregut —qualificables com costes— no s'haurà produït un guany patrimonial per al consultant respecte a les costes. Vegeu la Resolució del TEAC d'1 de juny de 2020, Reclamació número 00/06582/2019, recaiguda en recurs d'alçada per a la unificació de criteri.

En el cas d'interessos de demora, la recent Sentència del Tribunal Suprem núm. 24/2023, de 12 de gener, recaiguda en el recurs de cassació núm. 2059/2020 (ROJ: STS 121/2023), que corregeix expressament el criteri fixat per aquest Tribunal en sentència prèvia de 3 de desembre de 2020 (recurs de cassació núm. 7763/2019) sobre la mateixa qüestió d'interès cassacional , fixa com doctrina: "els interessos de demora abonats per l'Agència Tributària en efectuar una devolució d'ingressos indeguts es troben subjectes i no exempts de l'IRPF, constituint un guany patrimonial que constitueix renda general, de conformitat amb el que disposa l'article 46.b) de la Llei de l'IRPF, interpretat a sensu contrari".

Aquest criteri també és aplicable als interessos de demora abonats per unes altres Administracions, entitats o subjectes diferents de l'Agència Tributària i, en general, als interessos indemnitzatoris percebuts pels contribuents que, després de la sentència del Tribunal Suprem, es qualifiquen de guany patrimonial a integrar en la base imposable general doncs, com afirma el Tribunal, no s'han posat de manifest amb motiu de la transmissió d'elements patrimonials.

L'existència de dos criteris successius i oposats entre si del Tribunal Suprem sobre la mateixa qüestió d'interès cassacional planteja un problema relacionat directament amb el principi de protecció de la confiança legítima, principi de creació jurisprudencial de la qual eficàcia depèn de les concretes circumstàncies de cada cas. En aquest sentit, l'actuació d'un obligat tributari que, arran de la sentència del Tribunal Suprem de 3 de desembre de 2020 (recurs de cassació núm. 7763/2019), hagués formulat la seva autoliquidació per l'IRPF sense incorporar a ella els interessos de demora satisfets per una Administració Tributària com a conseqüència d'una devolució d'ingressos indeguts, quedaria emparada pel principi de protecció de la confiança legítima si, posteriorment, després de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem de 12 de gener de 2023 (recurs de cassació núm. 2059/2020) que considera subjectes a l'impost aquests interessos, l'Administració tributària pretengués regularitzar la seva situació tributària amb suport en aquesta última sentència, atès que no es poden regularitzar situacions pretèrites, en perjudici del contribuent, en les que aquest va aplicar en la seva autoliquidació el criteri jurisprudencial fixat en la sentència de 3 de desembre de 2020, criteri que en ser el vigent en el moment de presentació de la seva autoliquidació, era el criteri que, d'acord amb la doctrina d'aquest Tribunal Central, vinculava a l'Administració Tributària. Vegeu les Resolucions del TEAC de 29 de maig de 2023, recursos núm. 00-02478-2022 i 00-08937-2022, recaigudes en sengles recursos extraordinaris d'alçada per a la unificació de criteri.

Important: no s'integrarà en la base imposable de l'IRPF la devolució, en efectiu o a través d'unes altres mesures de compensació, de les quantitats prèviament satisfetes a les entitats financeres en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interès de préstecs (la denominada clàusula terra), juntament amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, derivades tant d'acords celebrats amb les entitats financeres com del compliment de sentències o laudes arbitrals.

En el cas de gratificacions percebudes pels qui participin en una campanya promocional, i presentin nous clientes que contractin algun dels productes comercialitzats, el seu import es considera guany patrimonial, quant comporta una incorporació d'un bé al patrimoni del contribuent, i s'integrarà en la base imposable general.