Pèrdues patrimonials que no es computen fiscalment com a tals

Normativa: Art. 33.5 Llei IRPF

No es computaran com pèrdues patrimonials les següents:

A. Les no justificades.

B. Les degudes a transmissions lucratives per actes “entre vius ”o a liberalitats.

Aquestes pèrdues patrimonials derivades de transmissions lucratives entre vius no es computen fiscalment ni per l'import total del valor d'adquisició, ni per la diferència entre el valor d'adquisició i el de transmissió. Resolució del    TEAC de 31 de maig de 2021, Reclamació número 00/03746/2020, recaiguda  en recurs extraordinari d'alçada per a la unificació de criteri.

"Les pèrdues patrimonials que es produeixen per una transmissió lucrativa entre vius per la diferència entre el valor d'adquisició i el de transmissió, no han de computar-se en la base imposable de l'IRPF del transmitent, encara que en unitat d'acte es computin guanys patrimonials també declarades, derivades d'aquell mateix tipus de transmissions."

Pel que fa al cas l'esmentada sentència assenyala, que no cap confondre la pèrdua econòmica amb la pèrdua fiscal. La pèrdua econòmica es produeix sempre que es dona o transmet un bé de manera gratuïta, atès que el bé surt del patrimoni del donant, que no rep cap contraprestació. Aquesta pèrdua econòmica mai es té en compte en l'IRPF. Per part seva, la pèrdua fiscal no té lloc en tots els casos en què se cedeix gratuïtament un bé si el valor d'adquisició del bé és inferior al seu valor de transmissió, entenent per tal, atès que no hi ha preu, conforme assenyalen els articles 34 i 36 Llei de l'IRPF, el que correspongui d'acord amb les normes reguladores de l'ISD.

Per tant, si malgrat la pèrdua econòmica inherent a qualsevol donació, hi ha guany fiscal, el donant ha de tributar per ella en l'IRPF. En canvi, si experimenta una pèrdua, no només econòmica sinó també fiscal, el donant no se la pot deduir en el seu IRPF d'acord amb el que disposa l'article 33.5.c) de la Llei de l'IRPF.

Vegeu el criteri interpretatiu fixat pel Tribunal Suprem (Sala del Contenciós - Administratiu) en seu FJ 4a Sentència núm. 616/2024, de 12 d'abril, recaiguda en el recurs de cassació núm. 8830/2022 (ROJ: STS 2004/2024) i reiterat en la Sentència núm. 1675/2024, de 23 d'octubre, recaiguda en el recurs de cassació núm. 1998/2023 (ROJ: STS 5122/2024) 

C. Les degudes al consum.

Així en el cas de béns peribles o, quan es tracta de béns de consum durador, no es computaran per ser degudes al consum, les pèrdues de valor que vengen donades per IRPF la seva utilització normal. Per exemple, si s'adquireix un vehicle per 15.000 euros i es ven, transcorreguts cinc anys, per 4.800 euros, coincident amb el seu valor de mercat, no s'ha produït en realitat cap pèrdua patrimonial a efectes fiscals, ja que la diferència de valor es deu a la depreciació per l'ús d'aquest vehicle.

L'abonament de quantitats en concepte d'interessos de demora per part del contribuent a l'Administració, si bé genera una alteració patrimonial (disminució del seu patrimoni), es configura com un supòsit d'aplicació de renda al consum del contribuent, per la qual cosa no pot efectuar-se el seu còmput com pèrdua patrimonial i, per tant, no té incidència en l'IRPF d'acord amb el que disposa l'article 33.5.b) de la Llei de l'IRPF.

Les despeses d'advocat i procurador per la defensa en judici dels seus propis interessos també es configuren com un supòsit d'aplicació de renda a accions de consum del contribuent, en aquest cas la contraprestació per la prestació de serveis professionals. Es tracta de despeses satisfetes en el seu àmbit particular, sense cap vinculació amb rendiments dels que pogués resultar la seva deduïbilitat, per la qual cosa no poden computar-se com pèrdua patrimonial, no tenint incidència en la liquidació de l'impost.

D. Las degudes a pèrdues en el joc obtinguts durant el període impositiu que excedeixin els guanys obtinguts en el joc en el mateix període.

El còmput dels guanys i pèrdues obtingudes en el joc es realitza de forma global (les obtingudes pel contribuent durant el període impositiu) prenent-se els guanys i pèrdues dels diferents jocs.

En cap cas es computaran les pèrdues derivades de la participació en els jocs als que es refereix la disposició addicional trenta-tresena de la Llei de l'IRPF, que són els següents:

1. Els premis de les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loterías y Apuestas del Estado i pels òrgans o entitats de les Comunitats Autònomes, així com dels sortejos organitzats per la Creu Roja Espanyola i de les modalitats de jocs autoritzades a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols.

2. Els premis de les loteries, apostes i sortejos organitzats per organismes públics o entitats que exerceixin activitats de caràcter social o assistencial sense ànim de lucre establerts en uns altres Estats membres de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu i que persegueixin objectius idèntics als dels organismes o entitats assenyalades en la lletra anterior.

Així mateix, ha de tenir-se en compte que els premis derivats de programes desenvolupats en mitjans de comunicació en els que no es realitzi cap tipus de desemborsament econòmic per participar en ells, i els premis derivats de combinacions aleatòries amb finalitats publicitaris o promocionals tampoc podran minorar-se en l'import de pèrdues obtingudes en el joc.

Atenció: a l'efecte del  que preveu l'article 33.5 d) de la Llei de l'IRPF, es considerés aplicable la definició de joc a què es refereix l'article 3.a) de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, conforme al qual s'entén per joc qualsevol activitat en la que s'arrisquin quantitats de diners o objectes econòmicament avaluables en qualsevol forma sobre resultats futurs i incerts, dependents en alguna mesura de l'atzar, i que permetin la seva transferència entre els participants, independentment del fet que predomini en ells el grau de destresa dels jugadors o siguin exclusiva o fonamentalment de sort, envit o atzar. Els premis podran ser en metàl·lic o espècie depenent de la modalitat de joc.

E. Les derivades de transmissions amb recompra de l'element patrimonial transmès.

No podran integrar-se a efectes liquidatoris com pèrdues patrimonials en el mateix exercici en què es generen les derivades de la transmissió d'elements patrimonials, quan es tornin a adquirir en un termini determinat els mateixos elements patrimonials transmesos o, en cas que els elements transmesos fossin valors o participacions, quan s'adquireixin valors o participacions homogenis.

Tenen aquesta consideració, aquells que procedeixin d'un mateix emissor i formin part d'una mateixa operació financera o responguin a una unitat de propòsit, inclosa l'obtenció sistemàtica de finançament, que tinguin igual naturalesa i règim de transmissió i atribueixin als seus titulars un contingut substancialment similar de drets i obligacions.

No obstant això, l'homogeneïtat d'un conjunt de valors no es veurà afectada per l'eventual existència de diferències entre ells pel que fa al seu import unitari; dates de posada en circulació, d'entrega material o de fixació de preus; procediments de col·locació, inclosa l'existència de trams o blocs destinats a categories específiques d'inversors; o qualssevol altres aspectes de naturalesa accessòria. En particular, l'homogeneïtat no resultarà alterada pel fraccionament de l'emissió en trams successius o per la previsió d'ampliacions.

L'aplicació d'aquesta norma cautelar està condicionada al fet que la recompra es realitzi en els següents terminis :

1. Dos mesos anteriors o posteriors a les transmissions, tractant-se de valors o participacions admesos a negociació en algun dels mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004 relativa als mercats d'instruments financers.

   Tingui en compte que la Directiva 2004/39/CE ha estat derogada amb efectes de 3 de gener de 2017 per la Directiva 2014/65 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa als mercats d'instruments financers. Aquesta, en el seu article 94 disposa que les referències a la Directiva 2004/39/CE s'entendran fetes a la Directiva 2014/65/UE.

2. Un any anterior o posterior a les transmissions, quan es tracti de valors o participacions no admeses a negociació en algun dels mercats secundaris oficials de valors anteriorment esmentats.

3. Un any posterior a la transmissió, tractant-se d'uns altres elements patrimonials. Cap precisar que en qualsevol cas ha d'adquirir-se el mateix element patrimonial transmès.

La pèrdua patrimonial obtinguda, que haurà de ser declarada i quantificada en la declaració de l'exercici en el que s'hagi generat, s'integrarà a efectes liquidatoris quan es transmeti l'element patrimonial adquirit o, tractant-se de valors o participacions, a mesura que es transmetin els valors o participacions que romanguin en el patrimoni del contribuent.