B) Supòsits que no es consideren emparats per l'exempció

No es consideren emparades per l'exempció, estant per tant plenament subjectes a l'impost i havent de declarar-se íntegrament:

a. Les indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte.

Important: no tindran la consideració d'indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte, les acordades a l'acte de conciliació davant el Servei administratiu al que es refereix l'article 63 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social.

b. En general, les quantitats que, si escau, es percebin com a conseqüència de l'extinció del contracte de treball, per qualsevol causa diferent de l'acomiadament o cessament del treballador o per a la qual no estigui establert amb caràcter obligatori en l'Estatut dels Treballadors ni en les seves normes de desenvolupament el dret del treballador a percebre indemnització.

Entre aquests supòsits, cal mencionar els següents:

• L'extinció, al seu terme, dels contractes de treball temporals o de durada determinada o per realització de l'obra o servei objecte del contracte previstos en l'article 49.1 c) de l'Estatut dels Treballadors per no produir-se en els mateixos acomiadament o extinció per voluntat del treballador (cessament).

• Els acomiadaments disciplinaris que siguin qualificats de procedents.

• L'extinció del contracte per voluntat del treballador (cessament) que no estigui motivat per cap de les causes a què es refereixen els articles 41.3 i 50 de l'Estatut dels Treballadors.