Concepte d'habitatge habitual
Normativa: Arts. 68.1 3r i 4t f) Llei IRPF, redacció a 31-12-2012; 54 i 55.2 Reglament IRPF, redacció a 31-12-2012
S'entén per habitatge habitual, a l'efecte d'aquesta deducció, l'edificació que compleixi els següents requisits:
1. Que constitueixi la residència del contribuent durant un termini continuat de, com a mínim, tres anys
No obstant això, s'entendrà que l'habitatge va tenir el caràcter d'habitual quan, malgrat no haver transcorregut els tres anys indicats, es produeixi la defunció del contribuent o concorrin altres circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi de domicili, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció del primer treball, canvi de feina, o altres circumstàncies anàlogues justificades.
S'entendrà igualment com circumstància que necessàriament exigeix el canvi d'habitatge, el fet que l'anterior resulti inadequada com a conseqüència de la discapacitat del propi contribuent o del seu cònjuge o un parent, en línia directa o col·lateral, consanguínia o per afinitat, fins al tercer grau inclusivament, que convisqui amb ell.
Vegeu sobre això els comentaris sobre aquesta qüestió que apareixen en explicar el concepte d'habitatge habitual en el Capítol 11 d'aquest Manual dins l'exempció per transmissió de l'habitatge habitual amb reinversió de l'import obtingut en un altre habitatge habitual
El termini de tres anys ho és als efectes de qualificar l'habitatge com habitual, sense que sigui precís que hagi transcorregut aquest termini per començar a practicar la deducció que correspongui en els termes que més endavant es comenten. No obstant això, si una vegada habitat l'habitatge s'incomplís el termini de residència de tres anys, sí que caldria reintegrar les deduccions practicades, llevat que concorri algun dels supòsits anteriorment esmentats.
Atenció: a l'efecte dels beneficis fiscals relacionats amb l'habitatge habitual, en els supòsits d'adquisició de la propietat en pro indivís, si l'obligat tributari hagués residit ininterrompudament en l'habitatge des de la seva adquisició, per al còmput del termini de tres anys per determinar si l'immoble té o no la consideració d'habitatge habitual, ha d'estar-se a la data en què es va produir l'adquisició de la quota indivisa, sense tenir a aquests efectes transcendència la data en què es va adquirir la quota restant fins a completar el 100 per 100 del domini de la cosa comuna. Vegeu sobre això la Resolució del TEAC de 10 de setembre de 2015, Reclamació número 00/06331/2013, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri.
2. Que el contribuent l'habiti de manera efectiva i amb caràcter permanent, en un termini no superior a dotze mesos, comptats des de la data d'adquisició o de finalització de les obres
No obstant això, s'entendrà que l'habitatge no perd el caràcter d'habitual, malgrat no produir-se l'ocupació en el termini de dotze mesos, en els supòsits següents:
-
Quan es produeixi la defunció del contribuent o concorri alguna altra de les circumstàncies esmentades en el número 1r anterior (celebració del matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, etc.) que impedeixin l'ocupació de l'habitatge.
-
Quan l'habitatge resulti inadequada per raó de la discapacitat patida pel contribuent, pel seu cònjuge o parents, en línia directa o col·lateral, consanguínia o per afinitat, fins al tercer grau inclusivament, que convisquin amb ell.
-
Quan el contribuent gaudeixi d'habitatge habitual per raó de càrrec o treball i l'habitatge adquirit no sigui objecte d'utilització. En aquest supòsit, el termini de dotze mesos començarà a comptar-se a partir de la data del cessament en el corresponent càrrec o treball.
Quan es produeixi alguna de les circumstàncies assenyalades en aquest número o en l'anterior, determinants del canvi de domicili o que impedeixin l'ocupació de l'habitatge, la deducció es practicarà fins al moment que es produeixin aquestes circumstàncies. Per excepció, quan el contribuent gaudeixi d'habitatge habitual per raó de càrrec o treball, podrà seguir practicant-se deduccions per aquest concepte mentre es mantingui aquesta circumstància i l'habitatge no sigui objecte d'utilització.
3. Conceptes que es consideren habitatge habitual, a l'efecte de la deducció
-
Els annexos o qualsevol altre element que no constitueixi l'habitatge pròpiament dit, com ara jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives, sempre que s'adquireixin conjuntament amb l'habitatge.
-
Les places de garatge adquirides conjuntament amb aquesta, amb el màxim de dos. A l'efecte de la deducció, s'entenen adquirides amb l'habitatge les places de garatge que compleixin els següents requisits:
-
Que es trobin en el mateix edifici o complex immobiliari i s'entreguin en el mateix moment.
-
Que la seva transmissió s'efectuï en el mateix acte, encara que el sigui en diferent document.
-
Que siguin utilitzades o estiguin en disposició d'utilitzar-se per l'adquirent, és a dir, que el seu ús no estigui cedit a tercers.
-
Habitatges contigus: possible consideració d'habitatge habitual i aplicació de la deducció
No existeix cap impediment a considerar com a habitatge habitual dos habitatges contigus units entre si interiorment, fins i tot encara que no estiguin unides registralment i disposin cadascuna d'elles de la seva respectiva referència cadastral, sempre que es resideixi en elles habitualment. Tractant-se de dos habitatges contigus i units interiorment en una sola, si s'habiten de manera permanent i durant totes les èpoques de l'any pels seus propietaris, a l'efecte de l'IRPF ambdues formarien un únic habitatge habitual, que quedaria exclosa del règim d'imputació de rendes immobiliàries, establert en l'article 85 de la Llei de l'IRPF. Quant a l'aplicació de la deducció per inversió en habitatge habitual, per poder practicar-la haurà de ser d'aplicació el règim transitori considerant de forma independent cadascuna d'ambdós habitatges, que conformen l'actual habitatge habitual, requerint per això l'haver-la practicat amb anterioritat a l'exercici 2013 per l'adquisició de cadascú (llevat que no l'hagués pogut arribar a practicar per aplicació de l'article 68.1.2º de la Llei de l'IRPF ) i, al seu torn, haver consolidat tal deducció, per complir amb els requisits establerts en l'esmentat precepte.