Concepte i tributació

Regulació: Articles 37 i 38 TRLIRNR i Resolució de 6 de febrer de 2020, de la Direcció General de Tributs, sobre la consideració com entitats en règim d'atribució de rendes a determinades entitats constituïdes a l'estranger (BOE de 13 de febrer ).

La Llei de l'impost sobre la Renda de no Residents considera com entitats en règim d'atribució de rendes a les constituïdes a l'estranger de la qual naturalesa jurídica sigui idèntica a la de les entitats en atribució de rendes constituïdes d'acord amb les lleis espanyoles.

Les característiques bàsiques que ha de reunir una entitat constituïda a l'estranger per ser considerada a Espanya com una entitat en atribució de rendes són les següents:

Que l'entitat no sigui contribuent d'un impost personal sobre la renda en l'Estat de constitució.
Que les rendes generades per l'entitat s'atribueixin fiscalment als seus socis o partícips, d'acord amb la legislació del seu Estat de constitució, essent els socis o partícips els que tributin per les mateixes en el seu impost personal. Aquesta atribució haurà de produir-se pel mer fet de l'obtenció de la renda per part de l'entitat, sense que sigui rellevant a aquests efectes si les rendes han estat o no objecto de distribució efectivament als socis o partícips.
Que la renda obtinguda per l'entitat en atribució de rendes i atribuïda als socis o partícips conservi, d'acord amb la legislació del seu Estat de constitució, la naturalesa de l'activitat o font de la que siguin procedents per a cada soci o partícip.

Quan una entitat en règim d'atribució de rendes constituïda a l'estranger realitzi una activitat econòmica en territori espanyol, i tot o part de la mateixa es desenvolupi, de manera continuada o habitual, mitjançant instal·lacions o llocs de treball de qualsevol índole, o actuï en ell a través d'un agent autoritzat per contractar, en nom i per compte de l'entitat (denominada «entitat amb presència en territori espanyol» per l'article 38 del TRLIRNR), serà contribuent de l'esmentat impost, i ha de presentar una autoliquidació anual, mitjançant el model 200, referida a la part de renda obtinguda a Espanya atribuïble a les seus membres no residents. Els terminis de presentació d'aquesta autoliquidació seran iguals als que s'indiquen en aquest capítol per a la presentació de la declaració pels establiments permanents, si bé considerant a aquells efectes el cessament de l'activitat com únic fet determinant de la conclusió anticipada del període impositiu en lloc dels cinc possibles [letras a) a e) de l'article 20.2 del TRLlRNR] dels establiments permanents. En aquest sentit, el termini de presentació serà durant els vint primers dies naturals dels mesos d'abril, juliol, octubre i gener, tenint en compte el trimestre en què es produeixi el cessament de l'activitat, llevat que el termini de declaració s'hagués iniciat amb anterioritat a l'entrada en vigor de l'Ordre HAC/560/2021, de 4 de juny, per la qual s'aprova el model de declaració per als períodes impositius iniciats entre 1 de gener i 31 de desembre de 2020.

Aquestes entitats estan obligades a nomenar a un representant, persona física o jurídica amb residència a Espanya, que els representi davant l'Administració tributària. La comunicació a l'Administració tributària es durà a terme en el termini de dos mesos des del seu nomenament, i es realitzarà a la Delegació de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària on hagi de presentar la declaració per aquest impost, acompanyant a aquesta comunicació l'expressa acceptació del representant.