Aplicació de la limitació en la deduïbilitat de les despeses financeres

Quan les despeses financeres netes d'un període impositiu d'un any de durada no superin 1 milió d'euros, aquests seran deduïbles fiscalment sense subjecció al límit del 30 per cent del benefici operatiu de l'exercici. I quan el període impositiu tingui una durada inferior a un any, la quantia de despeses financeres nets del mateix deduïbles fiscalment sense aquest límit serà la resultant de multiplicar 1 milió d'euros per la proporció de la durada del període impositiu respecte de l'any.

Les despeses financeres netes no deduïdes podran deduir-se durant els períodes impositius següents, conjuntament amb els del període impositiu corresponent, i amb el límit del 30 per cent referit. En cas que les despeses financeres netes del període impositiu no assoleixin aquest límit, la diferència entre aquest i les despeses financeres netes del període impositiu s'addicionarà al límit, respecte de la deducció de les despeses financeres nets durant els períodes impositius que concloguin en els 5 anys immediats i successius, fins que es dedueixi aquesta diferència.

No ocorre el mateix respecte de l'import d'1 milió d'euros, en la mesura en què si les despeses financeres netes d'un exercici no assoleixen aquest import, la diferència entre 1 milió d'euros i la despesa financera neta deduïda durant el període impositiu no es pot aplicar en períodes impositius futurs. Tanmateix, l'import d'1 milió d'euros pot assolir-se amb les despeses financeres netes del període impositiu i amb despeses financeres pendents de deduir de períodes impositius anteriors fins aquest import.

Quant a l'aplicació d'aquesta limitació a les entitats que tributin conforme al que disposa l'article 43 de la LIS, l'article 16.3 de la LIS estableix que les despeses financeres netes imputades als socis d'aquestes entitats, es tindran en compte per aquells als efectes de l'aplicació del límit del 30 per cent.

Finalment, en relació amb l'aplicació de la limitació d'en la deduïbilitat de les despeses financeres, l'article 16.5 de la LIS estableix que les despeses financeres derivades de deutes destinats a l'adquisició de participacions en el capital o fons propis de qualsevol tipus d'entitats es deduiran amb el límit addicional del 30 per cent del benefici operatiu de la pròpia entitat que va realitzar aquesta adquisició, sense incloure en aquest benefici operatiu el corresponent a qualsevol entitat que es fusioni amb aquella en els 4 anys posteriors a aquesta adquisició, quan la fusió no apliqui el règim fiscal especial previst en el Capítol VII del Títol VII de la LIS. Aquestes despeses financeres es tindran en compte, igualment, en el límit a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article.

Les despeses financeres no deduïbles que resultin de l'aplicació del que disposa aquest apartat seran deduïbles en períodes impositius següents amb el límit previst en aquest apartat i en l'apartat 1 d'aquest article.

El límit previst en aquest apartat no resultarà d'aplicació durant el període impositiu en què s'adquireixin les participacions en el capital o fons propis d'entitats si l'adquisició es finança amb deute, com a màxim, en un 70 per cent del preu d'adquisició. Així mateix, aquest límit no s'aplicarà durant els períodes impositius següents sempre que l'import d'aquell deute es minori, des del moment de l'adquisició, com a mínim en la part proporcional que correspongui a cadascun dels 8 anys següents, fins que el deute abast el 30 per cent del preu d'adquisició.