Normes comunes a les deduccions per incentivar determinades activitats

Regulació: Article 39.1 LIS

S' estableixen les següents disposicions comunes per a les deduccions previstes en el Capítol IV del Títol VI de la LIS:

Aquestes deduccions es practicaran una vegada realitzades les deduccions i bonificacions dels Capítols II i III del Títol VI de la LIS.

Cal tenir en compte:

En aplicar les deduccions per inversions de l'exercici establertes en la Llei de l'impost sobre Societats, i els saldos pendents de deduccions regulades tant en anteriors lleis de l'impost sobre societats, com en les diferents Lleis de pressupostos generals de l’Estat o en lleis que estableixen règims específics, cal tenir en compte l'ordre disposada en l'apartat 1 de la disposició transitòria vigesimocuarta primera de la LIS o en l'article 39.1 de la mateixa.

Les deduccions per inversions es practicaran una vegada aplicades les deduccions i bonificacions dels Capítols II i III del Títol VI de la LIS, així com les deduccions per evitar la doble imposició pendents d'aplicació, que podrien estar regulades en lleis reguladores de l'impost sobre societats anteriors a la LIS.
Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïts podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguin els 15 anys immediats i successius.

No obstant això, les quantitats corresponents a la deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica prevista en l'article 35 de la LIS, podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguin els 18 anys immediats i successius.

Cal tenir en compte:

El que disposa aquest punt també s'aplicarà a les deduccions acollides al règim de l'article 27.3 Primer de la Llei 49/2002, generades el 2020 i que no hagin estat deduïdes en aquesta declaració.
El còmput dels terminis per a l'aplicació de les deduccions podrà diferir-se fins al primer exercici en què, dins el període de prescripció, es produeixin resultats positius, en els següents casos:
- En les entitats de nova creació.
- En les entitats que sanegin pèrdues d'exercicis anteriors mitjançant l'aportació efectiva de nous recursos, sense que es consideri com a tal l'aplicació o capitalització de reserves.
L'import de les deduccions previstes en aquest Capítol IV a les que es refereix aquest apartat, aplicades durant el període impositiu, no podran excedir conjuntament del 25 per cent de la quota íntegra minorada en les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. No obstant això, el límit s'elevarà al 50 per cent quan l'import de la deducció prevista en l'article 35 d'aquesta Llei, que correspongui a despeses i inversions efectuades en el propi període impositiu, excedeixi el 10 per cent de la quota íntegra, minorada en les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions.

Cal tenir en compte:

Aquest límit conjunt s'aplicarà a totes les deduccions que es recullen en el quadre «Deduccions per incentivar determinades activitats (Cap. IV Tít. VI, DT 24a.3 LIS i art. 27.3 primera Llei 49/2002)» de les pàgines 17 i 18 del model 200.
Una mateixa inversió no podrà donar lloc a l'aplicació de més d'una deducció en la mateixa entitat llevat de disposició expressa, ni podrà donar lloc a l'aplicació d'una deducció en més d'una entitat.
Els elements patrimonials afectes a les deduccions previstes en aquest capítol a les que es refereix aquest apartat, hauran de romandre en funcionament durant 5 anys, o 3 anys, si es tracta de béns mobles, o durant la seva vida útil si fora inferior.

Conjuntament amb la quota corresponent al període impositiu en què es manifesti l'incompliment d'aquest requisit, s'ha d'ingressar la quantitat deduïda, a més dels interessos de demora.
El dret de l'Administració per iniciar el procediment de comprovació de les deduccions previstes en aquest Capítol aplicats o pendents d'aplicar prescriurà als 10 anys a comptar de l'endemà a aquell en què finalitzi el termini establert per presentar la declaració o autoliquidació corresponent al període impositiu en què es va generar el dret a la seva aplicació.

Transcorregut aquest termini, el contribuent haurà d'acreditar les deduccions de la qual aplicació pretengui, mitjançant l'exhibició de la liquidació o autoliquidació i la comptabilitat, amb acreditació del seu dipòsit durant l'esmentat termini al Registre Mercantil.