Concepte i tributació

Regulació: Articles 37 i 38 TRLIRNR i Resolució de 6 de febrer de 2020, de la Direcció General de Tributs, sobre la consideració com entitats en règim d'atribució de rendes a determinades entitats constituïdes a l'estranger (BOE de 13 de febrer ).

La Llei de l'impost sobre la Renda de no Residents considera com entitats en règim d'atribució de rendes a les constituïdes a l'estranger de la qual naturalesa jurídica sigui idèntica a la de les entitats en atribució de rendes constituïdes d'acord amb les lleis espanyoles.

Les característiques bàsiques que ha de reunir una entitat constituïda a l'estranger per ser considerada a Espanya com una entitat en atribució de rendes són les següents:

• Que l'entitat no sigui contribuent d'un impost personal sobre la renda en l'Estat de constitució.

• Que les rendes generades per l'entitat s'atribueixin fiscalment als seus socis o partícips, d'acord amb la legislació del seu Estat de constitució, essent els socis o partícips els que tributin per les mateixes en el seu impost personal. Aquesta atribució haurà de produir-se pel mer fet de l'obtenció de la renda per part de l'entitat, sense que sigui rellevant a aquests efectes si les rendes han estat o no objecto de distribució efectivament als socis o partícips.

• Que la renda obtinguda per l'entitat en atribució de rendes i atribuïda als socis o partícips conservi, d'acord amb la legislació del seu Estat de constitució, la naturalesa de l'activitat o font de la que siguin procedents per a cada soci o partícip.

Quan una entitat en règim d'atribució de rendes constituïda a l'estranger realitzi una activitat econòmica en territori espanyol, i tot o part de la mateixa es desenvolupi, de manera continuada o habitual, mitjançant instal·lacions o llocs de treball de qualsevol índole, o actuï en ell a través d'un agent autoritzat per contractar, en nom i per compte de l'entitat (denominada «entitat amb presència en territori espanyol» per l'article 38 del TRLIRNR), serà contribuent de l'esmentat impost, i ha de presentar una autoliquidació anual, mitjançant el model 200, referida a la part de renda obtinguda a Espanya atribuïble a les seus membres no residents. Els terminis de presentació d'aquesta autoliquidació seran iguals als que s'indiquen en aquest capítol per a la presentació de la declaració pels establiments permanents, si bé considerant a aquells efectes el cessament de l'activitat com únic fet determinant de la conclusió anticipada del període impositiu, en lloc dels sis supòsits als que fa referència l'article 20.2 del TRLlRNR respecte dels establiments permanents. A aquests efectes, aquestes entitats en cas que cessin en la seva activitat, hauran de presentar la declaració durant els vint primers dies naturals dels mesos d'abril, juliol, octubre o gener, tenint en compte el trimestre en el que es produeixi el cessament, llevat que el termini de declaració s'hagués iniciat amb anterioritat a l'entrada en vigor de l'Ordre HFP/379/2022, de 28 d'abril, per la qual s'aprova el model de declaració per als períodes impositius iniciats entre 1 de gener i 31 de desembre de 2021.

Aquestes entitats estan obligades a nomenar a un representant, persona física o jurídica amb residència a Espanya, que els representi davant l'Administració tributària. La comunicació a l'Administració tributària es durà a terme en el termini de dos mesos des del seu nomenament, i es realitzarà a la Delegació de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària on hagi de presentar la declaració per aquest impost, acompanyant a aquesta comunicació l'expressa acceptació del representant. No obstant això, no estaran obligades a nomenar representant,  les entitats constituïdes en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, sempre que en aquest últim cas, existeixi normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària i de recaptació.