Quantificació del deute tributari
Regulació: Article 19 i disposició addicional dècima TRLIRNR
Per als períodes impositius iniciats dins l'any 2022, el tipus de gravamen aplicable a la base imposable serà del 25 per cent, excepte en activitats d'investigació i explotació d'hidrocarburs que serà del 30 per cent.
En la quota íntegra de l'impost podran aplicar-se les bonificacions i deduccions previstes en la normativa de l'impost sobre societats, donant lloc a la quota líquida de l'impost, que, en cap cas, podrà ser negativa. Les diferents deduccions i bonificacions es practicaran en funció de les circumstàncies que concorrin en l'establiment permanent, sense que resultin traslladables les d'uns altres diferents del mateix contribuent en territori espanyol.
Sobre la quota líquida es podrà deduir l'import de les retencions, dels ingressos a compte i dels pagaments fraccionats. Quan les retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats efectivament realitzats superin la quota líquida de l'impost, l'Administració tributària procedirà a retornar d'ofici l'excés, de conformitat amb el que estableix l'article 127 de la LIS.
Amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2022, la disposició addicional dècima del TRLIRNR estableix que per determinar el deute tributari als efectes del que disposa l'article 19 d'aquest Text Refós, resultarà d'aplicació la tributació mínima regulada en l'article 30 bis de la LIS.
Quan els establiments permanents d'entitats no residents que no siguin persones físiques transfereixin rendes a l'estranger, addicionalment, serà exigible una imposició complementària del 19 per cent, sobre les quanties transferides amb càrrec a les rendes de l'establiment permanent, inclosos els pagaments a què fa referència l'article 18.1.a) del TRLIRNR, que no hagin estat despeses deduïbles a l'efecte de fixació de la base imposable de l'establiment permanent. No obstant això, aquest gravamen no serà aplicable a les rendes obtingudes en territori espanyol a través d'establiments permanents d'entitats amb la seva residència fiscal en un altre Estat de la Unió Europea, llevat que es tracti d'un país o territori considerat com jurisdicció no cooperativa, ni a les rendes obtingudes en territori espanyol a través d'establiments permanents per entitats que tinguin la seva residència fiscal en un Estat que hagi subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició, en què no s'estableixi expressament una altra cosa, sempre que existeixi, en aquest últim cas, un tractament recíproc.