Altres obligacions dels establiments permanents

Regulació: Articles 10, 22 i 23 TRLIRNR

Els establiments permanents tenen les següents obligacions:

• Portar la seva comptabilitat separada, i a complir la resta d'obligacions d'índole comptable, registral o formal exigibles a les entitats residents per les normes de l'impost sobre societats.

• Estan sotmesos al mateix règim de retencions i de pagaments fraccionats que les entitats residents a Espanya, desenvolupament del qual es duu a terme en els capítols 6 i 14 d'aquest Manual pràctic.

  En concordança amb l'anterior, els pagaments fraccionats es duran a terme en els mateixos models que la resta de contribuents de l'impost sobre societats. Aquests models són també els aplicables per les entitats en règim d'atribució de rendes constituïdes a l'estranger amb presència en territori espanyol. Aquestes entitats han d'efectuar pagaments fraccionats en els mateixos termes que els contribuents de l'Impost sobre la Renda de no Residents amb establiment permanent a Espanya, per la quantia que correspongui a la part de renda atribuïble als membres no residents.

  Els establiments permanents tenen també obligació de practicar retenció i ingrés a compte en els mateixos termes que una entitat resident en territori espanyol.

• Els contribuents per l'Impost sobre la Renda de no Residents que operin mitjançant establiment permanent estan obligats a nomenar a un representant, persona física o jurídica amb residència a Espanya, que els representi davant l'Administració tributària. La comunicació a l'Administració tributària es durà a terme en el termini de dos mesos des del seu nomenament, i es realitzarà a la Delegació de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària on hagi de presentar la declaració per aquest Impost, acompanyant a aquesta comunicació l'expressa acceptació del representant. No obstant això, no estaran obligats a nomenar representant, els contribuents per l'Impost sobre la Renda de no Residents que operin mitjançant establiment permanent residents en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, sempre que en aquest últim cas, existeixi normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària i de recaptació en els termes previstos en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que sigui d'aplicació.