Salta al contingut principal
Manual pràctic de Patrimoni 2019.

Introducció

L'impost sobre el patrimoni es va establir per la Llei 19/1991, de 6 de juny, i va ser materialment exigible fins a 1 de gener de 2008, data a partir de la qual la Llei 4/2008, de 23 de desembre, per la qual se suprimeix el gravamen de l'impost sobre el patrimoni, es generalitza el sistema de devolució mensual en l'impost sobre el valor afegit i s'introdueixen altres modificacions en la normativa tributària (BOE del 25), va eliminar l'obligació de contribuir pel mateix, mitjançant la fórmula d'establir una bonificació estatal del 100 per 100 sobre la seva quota íntegra i de derogar les obligacions formals relatives a l'autoliquidació de l'impost, la presentació de la declaració, i, si escau, el pagament del deute tributari.

No obstant això, els efectes de la crisi econòmica van fer necessari, a través del Reial Decret llei 13/2011, de 16 de setembre (BOE del 17), la seva recuperació  amb dues importants novetats:

  • El seu restabliment té caràcter temporal i, per això, l'esmentat Reial Decret llei 13/2011 el tenia en compte inicialment només per als anys 2011 i 2012. No obstant això, s'ha anat prorrogant la seva aplicació des de llavors per als successius exercicis. Per a 2019 pel Reial Decret llei 27/2018, de 28 de desembre, pel qual s'adopten determinades mesures en matèria tributària i cadastral (BOE del 29).
  • Es reforça el seu caràcter extraordinari dirigit a què contribueixin únicament els contribuents amb una especial capacitat econòmica, per a la qual cosa es  va elevar el límit de l'exempció de l'habitatge habitual fins a un import màxim de 300.000 euros i s'ha fixat el mínim exempt en 700.000 euros, encara que cal recordar que les Comunitats Autònomes ostenten àmplies competències normatives sobre aquest últim extrem per als seus residents i algunes han modificat l'import del mínim exempt.